Si fos planta, de ben segur que seria una buguenvíl·lia i, si fos de la mar, una xarxa. De meduses no en vull ni veure. Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010 XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010). |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
29 de setembre 2013
De meduses, no en vull ni veure
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bertran Perelló [Marta 1983-],
Cadaqués,
colors,
flors,
fotografies,
mar,
meduses,
persones,
poesia al carrer,
poesia breu,
veure,
xarxes
Aula prerafaelita
A en Jaume Elias
Estupor il·luminat
dels rostres de color rosa,
alegre ingenuïtat
del límit de cada cosa.
L'anècdota, que no gosa
creure en tal simplicitat,
crea un corser que s'oposa
a anar pel camí fressat.
¿Com, si el pintor no els sabia,
el genet sabrà els camins?
On anirà, bosc endins?
Fent-li llum i companyia
deixa passar un raig de mel
un àngel ros, des del cel.
Florència, 1933
Màrius Torres. Poesies. 1977
Estupor il·luminat
dels rostres de color rosa,
alegre ingenuïtat
del límit de cada cosa.
L'anècdota, que no gosa
creure en tal simplicitat,
crea un corser que s'oposa
a anar pel camí fressat.
¿Com, si el pintor no els sabia,
el genet sabrà els camins?
On anirà, bosc endins?
Fent-li llum i companyia
deixa passar un raig de mel
un àngel ros, des del cel.
Florència, 1933
Màrius Torres. Poesies. 1977
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anar,
anècdotes,
boscos,
camins,
companyia,
gosar,
límits,
llum,
mel,
persones,
pintures,
simplicitat,
Torres [Màrius 1910-1942]
El present
El present, doncs, vol dir la vida quotidiana d'una
cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb
més de quatre compromesos i alguna cosa solemne,
flotant (com tantes coses solemnes) del tipus de
l'exigència històrica. Però el quotidià és tant més
concret! Li manca, en canvi, perspectiva, és a dir
informació. Voldríem veure ara, i cal veure-ho,
alguna cosa d'allò que els altres veuran un altre dia.
Per això quan parlem de l'esdevenidor de la nostra
cultura, pensem això: el present és el futur posat al
dia; si, doncs, volem futur hem de posar-nos al dia
sense parar, i de pressa.
(Fragment)
Triadú, Joan. "El present". Serra d'or. [Barcelona] (15 juliol
1969] any XI, núm. 118, p. 35 (499)
cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb
més de quatre compromesos i alguna cosa solemne,
flotant (com tantes coses solemnes) del tipus de
l'exigència històrica. Però el quotidià és tant més
concret! Li manca, en canvi, perspectiva, és a dir
informació. Voldríem veure ara, i cal veure-ho,
alguna cosa d'allò que els altres veuran un altre dia.
Per això quan parlem de l'esdevenidor de la nostra
cultura, pensem això: el present és el futur posat al
dia; si, doncs, volem futur hem de posar-nos al dia
sense parar, i de pressa.
(Fragment)
Triadú, Joan. "El present". Serra d'or. [Barcelona] (15 juliol
1969] any XI, núm. 118, p. 35 (499)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cultura,
educació,
esdevenidor,
formació,
futur,
informació,
persones,
present,
Triadú [Joan 1921-2010]
28 de setembre 2013
Aire
No invoco els espectres,
només vull deixar l'aire tacat de tendresa,
perquè demà s'enverinin
tots aquells que vinguin a respirar-lo.
David Escamilla. Les edats del fred. 2005
només vull deixar l'aire tacat de tendresa,
perquè demà s'enverinin
tots aquells que vinguin a respirar-lo.
David Escamilla. Les edats del fred. 2005
Pròleg: Joan Margarit
Epíleg: Jordi Gabarró
Premi de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aires,
bellesa,
deixar,
Escamilla [David 1969-],
espectres,
persones,
poesia breu,
respirar,
tendresa,
venir
Lo pus bell catalanesc del món
Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esvalot mut de romegueres, el pomerar pintat, fresques pereres, arrodonida eufòrbia, pleta freda, amb flors l'albó com d'engruixada seda, roques llises, capblaus, esparregueres, pedra amb un liquen, groc com la moneda del temps que calla entre les caderneres, blaus, espigats espígols, llentrisqueres mates enceses, escanya-rossins, fua aturada dels cabridencs pins que s'enfilen amb xiulo a les voreres d'arran de mar, esmusses carritxeres, escambuixades penyes, vent gregal, mar: esperit escènic, fonda sal, roques brescades, conques salineres... Ran de rel com llengua romanial pateix flor el romaní de les caeres. Blai Bonet. El jove, 1987 |
Etiquetes de comentaris:
alzina,
arbres,
blau,
Bonet [Blai 1926-1997],
caderneres,
espígol,
eufòrbia,
figueres,
gregal,
llengua romanial,
mar,
poesia encisadora,
poesia mediterrània,
pollancres,
romaní
24 de setembre 2013
Canvi de lluna
No oblidis mai qui porta la pluja
des de llunyanes mars, en sacs de pell de cabra bruns:
és la Lluna, quan canvia i repara
els danys de la llarga sequera i de la insolació.
No comptis mai amb la pluja, no la prediguis,
perquè cap poder no pot portar-la,
excepte la Lluna canviant; i qui pot governar-la?
És propensa a endarrerir els aiguats necessaris
-no fos cas que el regal es convertís en deure-
un, dos, tres mesos; i aleshores, de sobte,
no per compassió, sinó per caprici,
conjurarà, potser, d'un oest sense núvols,
una única gota per sobtar amb esperança
cada cara ullerosa girada cap enlaire.
Si fos la Lluna un Sol, comptaríem amb ella
per portar, quan canviés, oportunament, pluja;
però a ningú se li acut agrair al Sol constant
que a l'estiu brilli fer, i suau a l'hivern...
per què hauria, la Lluna, d'escarrassar-se així?
Però si una nit, en canviar, ens porta
una pluja tendra, contínua, fins i tot copiosa,
que no fa mal a cap fulla ni flor, ans cau dolça,
hora rere hora, amarant les fondes arrels,
i la terra, xopa, exhala a l'alba
un gran sospir perfumat de pura gratitud,
aquesta pluja -la primera, sembla, a la nostra vida,
ni pronosticada, ni amoixada, ni esperada-
és el do d'una dona quan estima.
Robert Graves. El país que he escollit : antologia poètica. 2009
des de llunyanes mars, en sacs de pell de cabra bruns:
és la Lluna, quan canvia i repara
els danys de la llarga sequera i de la insolació.
No comptis mai amb la pluja, no la prediguis,
perquè cap poder no pot portar-la,
excepte la Lluna canviant; i qui pot governar-la?
És propensa a endarrerir els aiguats necessaris
-no fos cas que el regal es convertís en deure-
un, dos, tres mesos; i aleshores, de sobte,
no per compassió, sinó per caprici,
conjurarà, potser, d'un oest sense núvols,
una única gota per sobtar amb esperança
cada cara ullerosa girada cap enlaire.
Si fos la Lluna un Sol, comptaríem amb ella
per portar, quan canviés, oportunament, pluja;
però a ningú se li acut agrair al Sol constant
que a l'estiu brilli fer, i suau a l'hivern...
per què hauria, la Lluna, d'escarrassar-se així?
Però si una nit, en canviar, ens porta
una pluja tendra, contínua, fins i tot copiosa,
que no fa mal a cap fulla ni flor, ans cau dolça,
hora rere hora, amarant les fondes arrels,
i la terra, xopa, exhala a l'alba
un gran sospir perfumat de pura gratitud,
aquesta pluja -la primera, sembla, a la nostra vida,
ni pronosticada, ni amoixada, ni esperada-
és el do d'una dona quan estima.
Robert Graves. El país que he escollit : antologia poètica. 2009
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agrair,
dones,
escarrassar-se,
estimar,
gratitud,
Graves [Lucía],
Graves [Robert 1895-1985],
Jaumà [Josep M.],
lluna,
persones,
pluja,
sol,
sospirs,
tendresa
23 de setembre 2013
Hom prediu
Hom prediu la fi del món,
de Calcuta fins a Atlanta.
Aquells pobles disposats
passaran d'un bot el tràngol,
i a la Vall de Josafat,
trobaran coster amb alzines...
Fugir en massa cap al bosc,
si volguéssim, bé podríem.
144
Miquel Bauçà. El crepuscle encén estels. 1992
de Calcuta fins a Atlanta.
Aquells pobles disposats
passaran d'un bot el tràngol,
i a la Vall de Josafat,
trobaran coster amb alzines...
Fugir en massa cap al bosc,
si volguéssim, bé podríem.
144
Miquel Bauçà. El crepuscle encén estels. 1992
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alzina,
Bauçà [Miquel 1940-2005],
boscos,
costers,
fugir,
persones,
pobles,
poder,
poesia breu,
predir,
tràngols,
voler
Som hereus d'una existència
Som hereus d'una existència
que ens ha fet creure en déus desemparats
i monstres que no existeixen.
Clara Fontanet Abrines, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans, 2008
que ens ha fet creure en déus desemparats
i monstres que no existeixen.
Clara Fontanet Abrines, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans, 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
creure,
déus,
existència,
Fontanet Abrines [Clara],
joventut,
monstres,
persones,
poesia breu
22 de setembre 2013
Del raig de llum
Del raig de llum
d'un gran instant
treure poemes
Sentir el metall
que al cor batega
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
d'un gran instant
treure poemes
Sentir el metall
que al cor batega
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
Etiquetes de comentaris:
Ausländer [Rose 1901-1988],
bategar,
cors,
Hoghe [Raimund],
instants,
llum,
metalls,
poemes,
poesia breu,
raigs,
sentir
Medalló montserratí
Quin altar enmig del jardí els àngels us van bastir! -És esvelt i assolellat-. Té per cúpula el cel blau, l'ambient d'excelsa pau, i l'amor del Principat. 14 març 1981 Climent Peix. Poesia completa : 1928-1992, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
flors,
Forner [Climent 1927-],
Huch [Jaume],
jardí,
Montserrat (Catalunya : Massís),
pau,
Peix [Climent],
Sigurbjörnsson [Börkur]
El roig averany
Un gran arbre vermell és damunt la comella
al bell cim del camí. La divina tardor
l'ha tot ell inflamat de la seva encesor
perquè ran d'una fi conegués meravella.
Era tard. Al pendís ressonava una esquella,
s'aplegava el ramat, cantussava el pastor.
Jo de l'herba del camp en la nua frisor
seia sol, pelegrí i decebut de ma estrella.
Arbre, tu més sortós que ma vida esblaimada,
amb son cant el pastor recollí l'ovellada:
no cap somni perdut sentiria mon crit.
I el vell arbre que diu:-L'hora teva s'acosta,
oh lassat viador! Com el sol en la posta
flamareja l'amor al caient de la nit.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
al bell cim del camí. La divina tardor
l'ha tot ell inflamat de la seva encesor
perquè ran d'una fi conegués meravella.
Era tard. Al pendís ressonava una esquella,
s'aplegava el ramat, cantussava el pastor.
Jo de l'herba del camp en la nua frisor
seia sol, pelegrí i decebut de ma estrella.
Arbre, tu més sortós que ma vida esblaimada,
amb son cant el pastor recollí l'ovellada:
no cap somni perdut sentiria mon crit.
I el vell arbre que diu:-L'hora teva s'acosta,
oh lassat viador! Com el sol en la posta
flamareja l'amor al caient de la nit.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
A Roser Bru i a tots els amics i familiars de Xile
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
Abelló [Montserrat],
actituds,
Assemblea Nacional Catalana,
Bru [Roser],
Catalunya,
Izquierdo [Oriol 1963-],
món,
persones,
Via Catalana,
Xile
21 de setembre 2013
QUALSEVOL HONESTA MESTRESSA DE CASA
Qualsevol honesta mestressa de casa els distingiria: tenen nas per al peix, ull per a les pomes. Hi ha cap misteri en quins són els sans i quins els podrits? Cap, segons ella. Qualsevol honesta mestressa de casa que, per desgràcia, hagués contractat una dròpola per fregar, podria a l'instant distingir entre els criats els ganduls, els mentiders, els pispes. Vol dir que hi ha un sisè sentit especial propi de les mestresses de casa per a les seves vestals tasques? O bé es tracta d'un fracàs dels altres cinc en tots aquells que escriuen imprudentment del tema? Robert Graves. El país que he escollit : antologia poètica, 2009 Ed.: Josep M. Jaumà Pr.: Lucía Graves |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
escriure,
Graves [Lucía],
Graves [Robert 1895-1985],
honestedat,
Jaumà [Josep M.],
persones,
poesia crítica,
sentits
La terra
La terra
em fa
un senyal secret
i diu adeu
Jo li responc
a reveure
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
em fa
un senyal secret
i diu adeu
Jo li responc
a reveure
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
Etiquetes de comentaris:
a reveure,
actituds,
adeu,
Ausländer [Rose 1901-1988],
persones,
poesia breu,
respondre,
senyals,
terra
A veure què en fem
I ara preguntes exactament què està passant
—tu, que ho tenies tot tan lligat—
i dissimules, però crec que ho vas enganxant,
per més que cridis, no respondran
els monstres de la teva infantesa trista,
el cos de professors que et va agafar mania.
No els miràvem i se'n van anar
i això, en silenci, s'anava fent gran.
Tampoc hi estic molt familiaritzat,
però em temo que és una oportunitat.
I ara comences a entendre els pobres desgraciats
que des d'un taxi van treure el cap
cridant: "Prepara't, que al final et tocarà.
Aprèn a viure i a no culpar
a la verola borda i a la tos ferina,
al papa i a la mama i als crims del nazisme".
I què hi farem si ens vam despistar
i això avançava infectant-nos la sang?
Prova somriure davant del mirall,
que ara tenim una oportunitat.
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll,
maleint alguna festa d'estudiants tronada,
quan vam veure un feix de llum, una claror,
avançant entre els llençols, fregant les cames.
Vam notar que tremolava la porta del balcó
—abans d'obrir vas comprovar el nus de la bata—.
Al carrer, entre un immens núvol de pols,
fugien en desbandada animal
les cançons que no avisaven que mentien,
les frases serioses que ja feien riure,
i van deixar-nos aquesta veritat
que, em sap molt greu, però per sempre sabràs:
pots agafar-la o deixar-la passar,
però ara tenim una oportunitat.
Tenim una oportunitat,
tenim una oportunitat,
tenim una oportunitat...
Ha, ha, ha! A veure què en fem.
Els Manel (Grup musical)
—tu, que ho tenies tot tan lligat—
i dissimules, però crec que ho vas enganxant,
per més que cridis, no respondran
els monstres de la teva infantesa trista,
el cos de professors que et va agafar mania.
No els miràvem i se'n van anar
i això, en silenci, s'anava fent gran.
Tampoc hi estic molt familiaritzat,
però em temo que és una oportunitat.
I ara comences a entendre els pobres desgraciats
que des d'un taxi van treure el cap
cridant: "Prepara't, que al final et tocarà.
Aprèn a viure i a no culpar
a la verola borda i a la tos ferina,
al papa i a la mama i als crims del nazisme".
I què hi farem si ens vam despistar
i això avançava infectant-nos la sang?
Prova somriure davant del mirall,
que ara tenim una oportunitat.
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll,
maleint alguna festa d'estudiants tronada,
quan vam veure un feix de llum, una claror,
avançant entre els llençols, fregant les cames.
Vam notar que tremolava la porta del balcó
—abans d'obrir vas comprovar el nus de la bata—.
Al carrer, entre un immens núvol de pols,
fugien en desbandada animal
les cançons que no avisaven que mentien,
les frases serioses que ja feien riure,
i van deixar-nos aquesta veritat
que, em sap molt greu, però per sempre sabràs:
pots agafar-la o deixar-la passar,
però ara tenim una oportunitat.
Tenim una oportunitat,
tenim una oportunitat,
tenim una oportunitat...
Ha, ha, ha! A veure què en fem.
Els Manel (Grup musical)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
avançar,
avisar,
cançons,
començar,
comprovar,
cridar,
culpar,
despistar,
llevar-se,
Manel (Grup musical),
mirar,
notar,
oportunitats,
persones,
professorat,
riure,
saber,
somriures,
veritats
Als infants
Al bressolet del cor gronxeu il·lusions; que cap remor cruel no els trenqui la dormida; vetlleu llurs somnis blaus pletòrics de cançons, mentre passa silent, de puntetes, la Vida. Climent Peix. Poesia completa : 1928-1992, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
blau,
festa,
il·lusions,
infantesa,
Peix [Climent],
persones,
poesia infantil,
somnis,
vida
Desig
És temps de revolta i de somni,
de mirar-nos al fons dels ulls
sense tenir por de res,
temps d'àngels confonent-se pels carrers
i de núvols i finestres blanques,
i de roses sense espines,
i de fermes conviccions
sense jutges ni botxins.
Cada vegada que el món proclama
la irreversible mort del desig
sento que em buido per dins,
que em torno l'esgotat peregrí de mi mateix.
Però cada vegada que tornes a creure
en la llum dels nostres dies,
el meu sever instint de vida
torna a renovar la confiança en la bellesa.
David Escamilla. Les edats del fred, 2005
|
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
confiança,
conviccions,
creure,
desitjos,
Escamilla [David 1969-],
estimar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Japkin [Silvia],
llibres,
lliure,
llum,
persones,
revolta,
roses,
ulls
19 de setembre 2013
A UN HEROI ANÒNIM
Aquest antic carrer amb la palmera, aire senyorial com d'havanera. ¿Algú sap, en passar, que en aquesta terra jagué el cos d'un heroi mort a la guerra? Pedres, sou monuments del país nostre, holocaust i record de més d'un rostre. Joan Colomines, dins, Dinou poetes dels seixanta, 1987 |
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
actituds,
art,
Balaguer [Enric 1959-],
Colomines [Joan 1922-2011],
palmeres,
Parc de la Barceloneta (Barcelona),
persones
15 de setembre 2013
Corbata de ball
Només es compon de dos plecs laterals;
però han d'abraçar el coll doblement i
fixar-se al davant mitjançant una agulla.
També s'ha de tenir cura que la seva
mida permeti que se subjecti a cadascun
dels costats dels elàstics, fent que tingui
dues o tres voltes. D'aquesta manera, ni
violenta els moviments del cap ni els
de les espatlles, i, per bé que fixa, es
presta molt bé a totes les variacions i
positures que ha de fer necessàriament
un individu que dansa o que valseja.
Joan Perucho. Monstruari fantàstic, 1984
però han d'abraçar el coll doblement i
fixar-se al davant mitjançant una agulla.
També s'ha de tenir cura que la seva
mida permeti que se subjecti a cadascun
dels costats dels elàstics, fent que tingui
dues o tres voltes. D'aquesta manera, ni
violenta els moviments del cap ni els
de les espatlles, i, per bé que fixa, es
presta molt bé a totes les variacions i
positures que ha de fer necessàriament
un individu que dansa o que valseja.
Joan Perucho. Monstruari fantàstic, 1984
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ball,
corbates,
danses,
moviments,
persones,
Perucho [Joan 1920-2003],
tenir cura
14 de setembre 2013
So i sentit en l'obra de Joan Vinyoli
De fet, en tot poema s'hi contenen dues experiències
musicals diferents. La memòria del so i el so que encara
no ha entrat a la memòria, a la historicitat. A través
de la música oïda apareix la música no oïda. Es tracta
d'una operació delicada. Les autèntiques descàrregues
de sentit emergeixen a l'interior de l'oïda, on el so
ressona amb els sons, on la memòria ressona amb l'ara.
Com podria ser altrament?
(Fragment)
Lluís Solà. La paraula i el món. 2013
Etiquetes de comentaris:
delicadesa,
experiències,
historicitat,
memòria,
música,
oïda,
sentits,
Solà [Lluís 1940-],
sons
12 de setembre 2013
Diada
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
actituds,
Catalunya,
decidir,
democràcia,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
poesia al carrer,
poesia alliberadora,
poesia del present,
poesia en xarxa,
poesia visual,
Via Catalana
09 de setembre 2013
Arbor scientae
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
boscos,
català,
enciclopèdies,
escales,
fotografies,
hivern,
llibres,
Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6],
persones,
tardor,
Yates [Frances Amelia]
05 de setembre 2013
Catalunya a la Unió Europea
Dins de la UE, el català té l'estatus de llengua regional, tot i ser coneguda per onze milions d'europeus en territoris de tres Estats membres (Espanya, França i Itàlia), com també al Principat d'Andorra, on és llengua oficial. El català és la desena llengua més parlada a la UE. Tanmateix, en aquesta organització no gaudeix de l'estatus de llengua oficial, tot i tenir la consideració d'oficialitat en tres regions europees amb poder legislatiu. (fragment) Montserrat Guibernau. Per un catalanisme cosmopolita, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Amsterdam,
bicicletes,
català,
Catalunya,
editorials,
Guibernau [Montserrat 1960-],
llibreries,
llibres,
persones,
Unió Europea
31 d’agost 2013
Quin sentit té la consciència?
Ens fa véncer la por
aprofundeix
ens fa lliures per decidir
corregeix
ens fa triar l'alegria i la vida
ens fa triar l'alegria i la vida
ens fa persones
afavoreix
ens fa éssers agraïts
aclareix
ens fa VEURE el millor de tot plegat
ennobleix
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
aclarir,
actituds,
agrair,
alegria,
aprofundir,
consciència,
corregir,
decidir,
ennoblir,
fer,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
poesia breu,
sentits,
triar,
veure,
vida
Discurs pronunciat a l'ONU el 1971
Deixeu-me que us digui una cosa. Soc català.
Avui, una província d'Espanya.
Però, què va ser Catalunya?
Catalunya va ser la nació més gran del món.
Us diré el perquè. Catalunya va tenir el primer
parlament molt abans que Anglaterra.
Catalunya va acollir els inicis de les Nacions
Unides. Totes les autoritats de Catalunya
al segle XI, es van trobar en una ciutat
de França, Toluges que aleshores era
catalana per parlar de pau. Al segle XI.
Pau en el món i en contra de les guerres.
La inhumanitat de les guerres.
Això era Catalunya.
Estic tan content, tan emocionat
de ser aquí amb vosaltres...
Pau Casals. Discurs pronunciat a l'ONU el 1971 a YouTube
Etiquetes de comentaris:
actituds,
autoritats,
Casals [Pau 1876-1973],
Catalunya,
democràcia,
discursos,
emocions,
guerres,
inhumanitat,
música,
nacions,
Nacions Unides,
parlaments,
parlar de pau,
pau,
persones,
preguntes
Per a una "suite" algueresa
Sota l'esvelt campanar poligonal, a la ciutat del nostre extrem llevant, sentim encara, ben arran de la mar, bellament als llavis dels homes de la mar, la clara llengua que ens uneix a tots, de l'extens palmerar al blanquinós estany, des de l'indret on sóc fins a aquells cims, a l'ample i llarg llindar de l'aridesa. Aquesta llengua esdevinguda a poc a poc el just i dur suport de la meva ira, de la nostra freda, obstinada, invencible passió. Desperta't, desperta't, mare, mare l'abella, i deixa'm el teu agut fibló perquè pugui servir-te sempre en l'honor i el redreçament de la veritat. I tu, que mories jove i saps així somriure, alliberat del temps, en el fons del record, fes resplendir en la nit les paraules que ens calen per atacar i ferir, per rompre i traspassar, perquè el meu poble, alçat, de nou torni al camí. Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge, II, poesia, 2, 1987 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caminar,
Espriu [Salvador 1913-1985],
mar,
mares,
paraules,
persones,
somriure,
Vallverdú [Francesc 1935-2014],
veritat
Com si al davant hi tinguessis un mirall
Penso que, en certa manera, la pel·lícula és la història d'una amistat.
I, potser, l'únic que he tret en clar del que, en principi, era confús és
que en la solidaritat, no s'ocupa sempre el mateix cantó: qui la
practica i qui la rep s'intercanvien els papers segons les circumstàncies.
Que un dia tu ets el feble i després potser ets el fort, o a la inversa.
I això sí que ho explica la pel·lícula.
(Fragment)
Maria Barbal, dins, Tot està per fer i tot és possible. 2012
I, potser, l'únic que he tret en clar del que, en principi, era confús és
que en la solidaritat, no s'ocupa sempre el mateix cantó: qui la
practica i qui la rep s'intercanvien els papers segons les circumstàncies.
Que un dia tu ets el feble i després potser ets el fort, o a la inversa.
I això sí que ho explica la pel·lícula.
(Fragment)
Maria Barbal, dins, Tot està per fer i tot és possible. 2012
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Barbal [Maria 1949-],
circumstàncies,
pel·lícules,
persones,
solidaritat
Serenor
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Biblioteca de Catalunya,
calma,
cantar,
Carner [Josep 1884-1970],
declinar,
esguardar,
goig,
mirar,
natura,
pau,
ritme,
serenitat,
tardor
20 d’agost 2013
Recuperant sentiments
Recuperant sentiments
que existeixen
en nivells diferents
de realitat,
el que esperava trobar-me,
m'estava esperant.
Ester Fenoll García. Esmorzar perfecte. 2007
que existeixen
en nivells diferents
de realitat,
el que esperava trobar-me,
m'estava esperant.
Ester Fenoll García. Esmorzar perfecte. 2007
Etiquetes de comentaris:
esperar,
existir,
Fenoll García [Ester],
nivells,
poesia breu,
realitat,
recuperar,
sentiments,
trobar
Pot ser l'aigua aquest excés de cel
Pot ser l'aigua aquest excés de cel
inclinat sobre la terra, que s'hi plega
com es fonen el cos i l'ànima
en l'últim foc, aquest excés de vida
llançat sobre la vida, gastant els dies
i devorant les llavors?
Pot ser l'aigua aquesta memòria
del port on s'acorden les nostres ribes?
Hélène Dorion. Retrats de mars, 2000
inclinat sobre la terra, que s'hi plega
com es fonen el cos i l'ànima
en l'últim foc, aquest excés de vida
llançat sobre la vida, gastant els dies
i devorant les llavors?
Pot ser l'aigua aquesta memòria
del port on s'acorden les nostres ribes?
Hélène Dorion. Retrats de mars, 2000
Trad.: Carles Duarte i Montserrat
Etiquetes de comentaris:
acordar,
aigua,
ànimes,
cels,
cossos,
devorar,
Dorion [Hélène 1958-],
llavors,
memòria,
port,
ribes,
terra poesia breu,
vida
18 d’agost 2013
Postals de Collserola
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
Collserola,
esbarzers,
flors,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
heura,
pianos,
poesia vegetal,
poesia visual
12 d’agost 2013
Mostra d'Associacions de Barcelona
I si la Barcelona d'avui és reconeguda arreu com a ciutat oberta, ho és també pel treball de les seves associacions, que han aconseguit crear xarxes entre nombrosos ciutadans i ciutadanes, així com amb altres organitzacions de tot el món. (fragment) Jordi Hereu 14a Mostra d'Associacions de Barcelona 2009 : catàleg, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
associacions,
Barcelona,
Calleja [Sergio],
Hereu [Jordi 1965-],
món,
Observatori Fabra (Barcelona),
persones,
xarxes
Ritmes clàssics
Afortunadament, se'ns ha conservat bona part de la poesia llatina, igual que de la grega, amb els seus versos i, cosa més important, amb els seus textos. (...) Gràcies a elles s'ha desenvolupat durant segles la literatura occidental, i pel seu mestratge encara podem escriure amb una certa dignitat; per tant, és bo que ens iniciem en el seu estudi i les anem coneixent en detalls tan íntims com el que ara ens ocupa: l'art de construir versos. (Fragments) Jordi Parramon i Blasco. Ritmes clàssics, 1999 |
Etiquetes de comentaris:
coneixement,
construir,
dignitat,
escriure,
fonts,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Mestres [Apel·les 1854-1936],
Parc de la Font del Racó (Barcelona),
Parramon i Blasco [Jordi],
poesia,
versos
11 d’agost 2013
Tres noies
Passen tres noies, totes de blanc, sota una pluja de sol batent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent. Inconegudes ja de llurs mares van deleroses qui sap a on: sembla que estrenin el goig de l'herba i que refacin el cor del món. Oh nova glòria, ben tost memòria! Ulls que llampeguen i boca ardent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent! Josep Carner. Poesies escollides, 1979 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agost,
Barcelona,
boca,
cabelleres,
Carner [Josep 1884-1970],
cor,
festa,
galtes,
Gràcia,
joventut,
mans,
món,
persones,
poesia bonica,
refer,
sol,
ulls,
valors,
vent
Vincles
En els teus inicis hi va haver tendresa, amor, alegria i veritat. Ara tens, qualitat, amor, bellesa, saviesa i veritat. Et desitjo vincles de confiança i una vida llarga de veritat. Teresa Grau Ros |
Etiquetes de comentaris:
biblioteques,
Chicago Public Library,
confiança,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibres,
Perry [Dan],
persones,
poesia informacional,
qualitat,
saviesa,
veritat,
vincles
10 d’agost 2013
Com un talaiot
Com un talaiot, t'espero al final de la platja.
Jugues amb sorres terbolenques molt lluny
de mi. Penso en les tines amollides d'olis
antics dormint al fons del mar. Entre tu i jo,
hi ha un cor-rodat pels anys. No tornis ara
amb els dits tacats d'engrunes.
Susanna Rafart. Baies. 2005
Jugues amb sorres terbolenques molt lluny
de mi. Penso en les tines amollides d'olis
antics dormint al fons del mar. Entre tu i jo,
hi ha un cor-rodat pels anys. No tornis ara
amb els dits tacats d'engrunes.
Susanna Rafart. Baies. 2005
08 d’agost 2013
Postals de Roses
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alba,
Ciutadella de Roses,
escultures,
festa,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mar,
persones,
poesia al carrer,
poesia visual,
raïm,
roses,
Roses (ciutat]
07 d’agost 2013
Temuda flor
La polpa de l'estiu, les pollancredes,
la pluja compartida dels estams,
les veus de la bondat a les palpentes
de tanta llum com il·lumina el llamp.
L'hivern foren els òxids capvesprals
d'un vell ramat perdut sense guiatge
i llunyedars tranquils d'eterns bancals
on cada bulb guardava el seu oratge.
L'oxigen malmetrà les vedes aspres
on hem caigut, oscats, a somniar-nos:
desestimar-se al ritme de les aspes,
per sempre separats, per sempre units.
Susanna Rafart. La llum constant. 2013
la pluja compartida dels estams,
les veus de la bondat a les palpentes
de tanta llum com il·lumina el llamp.
L'hivern foren els òxids capvesprals
d'un vell ramat perdut sense guiatge
i llunyedars tranquils d'eterns bancals
on cada bulb guardava el seu oratge.
L'oxigen malmetrà les vedes aspres
on hem caigut, oscats, a somniar-nos:
desestimar-se al ritme de les aspes,
per sempre separats, per sempre units.
Susanna Rafart. La llum constant. 2013
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bancals,
bondat,
estiu,
flors,
guiatges,
hivern,
il·luminar,
llamps,
llum,
malmetre,
persones,
pluja,
pollancredes,
Rafart [Susanna 1962-],
ritmes,
tranquil·litat,
veus
Creativitat
- Capacitat de produir una cosa nova
- Capacitat humana de produir resultats mentals
de qualsevol tipus, essencialment nous i
anteriorment desconeguts - Capacitat d'imaginar solucions noves per
als problemes que se'ns presenten - Capacitat de sorprendre els altres amb
l'imprevist, l'inesperat, l'imprevisible - Capacitat d'obtenir nous productes amb
elements que d'altres han rebutjat - Capacitat de no donar-se mai per satisfet
amb allò que ja han dit o fet els altres - Capacitat per la qual una persona o un
grup elabora un producte nou i original,
adaptat a les condicions i finalitats de la
situació.
Fragment
Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència. 2003
Il·luastracions: Inés Luz González
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adaptar,
capacitats,
convivència,
creativitat,
elaborar,
finalitats,
il·lustracions,
Luz González [Inés],
persones,
produir,
Pujol i Pons [Esteve],
solucions,
valors,
valors socials
06 d’agost 2013
En espais recòndits de somnis
En espais recòndits
de somnis
no traspassem cap
prohibida frontera,
sinó que escoltem
veus massa temps
emmudides.
Remor de fulles
al vent.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
de somnis
no traspassem cap
prohibida frontera,
sinó que escoltem
veus massa temps
emmudides.
Remor de fulles
al vent.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
Bru [Roser],
escoltar,
espais,
fronteres,
fulles,
persones,
poesia breu,
veus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)