 | ||||||
És temps de revolta i de somni,
de mirar-nos al fons dels ulls
sense tenir por de res,
temps d'àngels confonent-se pels carrers
i de núvols i finestres blanques,
i de roses sense espines,
i de fermes conviccions
sense jutges ni botxins.
Cada vegada que el món proclama
la irreversible mort del desig
sento que em buido per dins,
que em torno l'esgotat peregrí de mi mateix.
Però cada vegada que tornes a creure
en la llum dels nostres dies,
el meu sever instint de vida
torna a renovar la confiança en la bellesa.
David Escamilla. Les edats del fred, 2005
|
21 de setembre 2013
Desig
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada