Encara que ens importin molt els grans ideals,
els projectes a llarg termini..., aquests només causen
alegria quan s'aconsegueixen, si s'aconsegueixen.
Per això, cal que parcel·lem els plans ambiciosos
en esglaons assequibles tant pel que fa a les
possibilitats com al temps. D'aquesta manera,
la felicitat i l'alegria seran sempre presents en
les nostres vides.
(Fragment)
Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
14 de desembre 2013
Gaudir de les petites coses
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
biblioteques,
felicitat,
fills,
gaudir,
Luz González [Inés],
persones,
Pujol i Pons [Esteve],
temps,
valors
08 de desembre 2013
Per a Mireia
Ara de vell entro en les coses
jo que hi passava pel costat
i, finalment, veig les roses
que sempre havia mirat.
I només ara, després
de tant menjar -o no menjar-
m'ha corprès
el bes nou d'un mos de pa.
I els matins tots prims de llum
amb els pagesos que sembren.
I el fum i el que no és el fum
del vint-i-cinc de desembre.
Josep Gomà, dins,
50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira. 2008
Edició de Jaume Subirana
Pròleg de Salvador Cardús i Ros
jo que hi passava pel costat
i, finalment, veig les roses
que sempre havia mirat.
I només ara, després
de tant menjar -o no menjar-
m'ha corprès
el bes nou d'un mos de pa.
I els matins tots prims de llum
amb els pagesos que sembren.
I el fum i el que no és el fum
del vint-i-cinc de desembre.
Josep Gomà, dins,
50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira. 2008
Edició de Jaume Subirana
Pròleg de Salvador Cardús i Ros
Tardor
Aquest desmai de roses amb la posta
damunt la sorra fina del jardí;
aquest llanguir callat que té la brosta
al bes enfredorit de l'aire fi;
aquestes melodies apagades
de les fulles caient en el repòs,
com de llac adormit, en resignades
notes opaques d'un dolor reclòs...,
són veus d'un mateix cant... Oh melangia
tan tendrament subtil de la tardor
que em poses nou encís dins de la via
i fas més amorós el meu dolor!
Rosa Leveroni. Presència i record, 2013
Etiquetes de comentaris:
actituds,
besades,
cants,
fred,
fulles,
jardins,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
melodia,
persones,
poesia agraïda,
roses,
subtil,
tardor,
tendresa
07 de desembre 2013
Non-non
Què li darem al Noiet de la Mare? Què li darem que li pugui agradar? L'ovella diu: -Esquileu-me la llana, que un matalàs ben tovet se'n farà. Diu el vell pi: -Recolliu-me les branques i enceneu foc per donar-li escalfor. -Muuuuunyiu-me bé -diu la vaca calmosa- i de la llet deu-li un bon petricó. -Jo faré mel -diu l'abella feinera- que el llavi tendre li pugui endolcir. -Jo -diu el vent- arracono les boires perquè l'Estel il·lumini el camí. -Si tingués veu -diu la flor-, jo voldria fer-li cantades bressant-lo en el llit. El seu desig ple d'amor fa el prodigi. Sense cantar-li, l'Infant s'ha adormit. Joana Raspall, dins, 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira, 2008 |
Etiquetes de comentaris:
flors,
Gabetta [Sol],
Grau Ros [Teresa 1959-],
Nadal,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
Saint-Saëns [ Camille],
Subirana [Jaume 1963-]
Na Pau
Na Pau, Na Pau, tant desir vostra pau
com d'autra haver tot ço que se'n poria,
car tant havets sus totes milloria
que ab les que vei no em sové d'haver pau.
Per què d'huimai, en tota part on sia,
herauts vull ser expandint vostre llau;
car tant me plau
vostre capteny amorós e susau,
que vostre sui, tant, que més no us diria:
Na Pau, n'he pau.
final del s. XIV-primera meitat del s. XV
Lluís Icart, dins,
Antologia general de la poesia catalana. 2012
com d'autra haver tot ço que se'n poria,
car tant havets sus totes milloria
que ab les que vei no em sové d'haver pau.
Per què d'huimai, en tota part on sia,
herauts vull ser expandint vostre llau;
car tant me plau
vostre capteny amorós e susau,
que vostre sui, tant, que més no us diria:
Na Pau, n'he pau.
final del s. XIV-primera meitat del s. XV
Lluís Icart, dins,
Antologia general de la poesia catalana. 2012
Etiquetes de comentaris:
actituds,
antologies,
capteniment,
Icard i de Subirats [Lluís],
pau,
persones,
poesia amorosa,
poesia breu
Viatge i concert
No sé girar el seient
i de cara al nord miro, mentre el tren
corre cap a migdia.
Molta estona ha durat la neu del cims,
la nítida blancor de la infantesa
tan tendra i clara com
la veu de l'oboè.
Al cel s'alcen i fugen, violins pressentits,
branques altes i nues
amb tímids brots novells
però amb vells nius on tornen els ocells
la cadència, les ales
del record que va i ve.
No veig punt d'arribada però vaig
cap a una antiga música.
Un viatge més llarg és la nostra tardor
sovint mirant enrere neus i rostres,
mentre avancem potser massa de pressa
cap a una forma estranya de sonata
i a l'últim moviment
-un inaudible adagio.
i de cara al nord miro, mentre el tren
corre cap a migdia.
Molta estona ha durat la neu del cims,
la nítida blancor de la infantesa
tan tendra i clara com
la veu de l'oboè.
Al cel s'alcen i fugen, violins pressentits,
branques altes i nues
amb tímids brots novells
però amb vells nius on tornen els ocells
la cadència, les ales
del record que va i ve.
No veig punt d'arribada però vaig
cap a una antiga música.
Un viatge més llarg és la nostra tardor
sovint mirant enrere neus i rostres,
mentre avancem potser massa de pressa
cap a una forma estranya de sonata
i a l'últim moviment
-un inaudible adagio.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams.
Mai no hi ha ombres perdudes
trenquen el cel les aus
i a cada buit em sobta la incertesa
d'una altra ombra perduda.
Potser, Almaisa,
ara ben lluny d'aquell gris de Liorna,
o l'alba que arribà perquè existires
només entre crepuscles.
Mentre contemple els núvols,
els núvols meravellosos que passen,
mai no hi ha ombres perdudes -em dius.
I, seduït pels mots, calle i m'hi endinse.
i a cada buit em sobta la incertesa
d'una altra ombra perduda.
Potser, Almaisa,
ara ben lluny d'aquell gris de Liorna,
o l'alba que arribà perquè existires
només entre crepuscles.
Mentre contemple els núvols,
els núvols meravellosos que passen,
mai no hi ha ombres perdudes -em dius.
I, seduït pels mots, calle i m'hi endinse.
II
Vicent Alonso. Cercles de la mirada. 1998
Vicent Alonso. Cercles de la mirada. 1998
Etiquetes de comentaris:
albes,
Alonso [Vicent 1948- ],
aus,
callar,
contemplar,
crepuscles,
endinsar-se,
existir,
núvols,
ombres
04 de desembre 2013
S'envelleix lentament
Envellir lentament
és un gran privilegi.
Tot allò que hem viscut
a vegades no cap
a l'estoig dels joiells.
En perdem enfilalls,
perla aquí, perla allà,
i sols queda l'empremta
al vellut dels records.
Qui pogués escollir
les gemmes espargides
i tornar-les al cor!
Joana Raspall. Jardí vivent. 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
empremtes,
envellir,
escollir,
persones,
poesia del cor,
privilegis,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
records,
vellesa,
viure
01 de desembre 2013
Coses petites
Al berenar va bé que et trobis una perleta de sorpresa:
la imprevisió del dia que em vas dir esquirolet o et vas
posar les pedres a la teva butxaca. Dins la xocolata hi ha
unes miquetes d'avellana, com una resistència fortuïta,
sempre tan fàcil de trencar amb els petons i amb paraules
precises i boniques com dents. Prem més suau, més dolç,
que la tarda és eterna.
II. Berenar
Anna Aguilar-Amat. Música i escorbut. 2002
Premi Màrius Torres 2001
la imprevisió del dia que em vas dir esquirolet o et vas
posar les pedres a la teva butxaca. Dins la xocolata hi ha
unes miquetes d'avellana, com una resistència fortuïta,
sempre tan fàcil de trencar amb els petons i amb paraules
precises i boniques com dents. Prem més suau, més dolç,
que la tarda és eterna.
II. Berenar
Anna Aguilar-Amat. Música i escorbut. 2002
Premi Màrius Torres 2001
Etiquetes de comentaris:
Aguilar-Amat [Anna 1962-],
avellanes,
berenars,
dents,
dolçor,
infants,
paraules precises,
pedres,
perles,
petitesa,
petons,
poesia bonica,
sorpreses,
suavitat,
tardes,
trobar,
xocolata
30 de novembre 2013
28 de juliol de 1993
El cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, pronuncia el discurs d'ingrés del Principat a les Nacions Unides, davant la seu d'aquest organisme mundial a Nova York. Andorra es converteix així en el 184è Estat de les Nacions Unides reconegut i subjecte al dret internacional. Òscar Ribas fa el seu discurs en català, i es considera el primer cop que es parla català en aquesta seu. En el seu parlament diu: Tenim ben clar que per fer coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també que per ser cal aprofundir en les nostres arrels. I les nostres arrels són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs March, i Salvador Espriu, la quina es parla des de Fraga -a l'Aragó- fins a Maó -a l'illa balear de Menorca- i des de Salses -al Rosselló francès- fins a Guardamar -a les terres meridionals del País Valencià. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat. Carles Capdevila. Nova York a la catalana, 1996 |
Etiquetes de comentaris:
Andorra,
Capdevila [Carles 1965-],
català,
cosmopolites,
discursos,
estimar,
fraternitat,
idiomes,
llenguatges,
llibertat,
Nacions Unides,
Països Catalans,
parlar,
pau,
poliglots,
Ribas i Reig [Òscar]
Oda als arbres de la Rambla
Perquè si la rama sensible
s'ajunta amb el nostre murmuri divers,
les rels bé penetren al llac invisible
de l'aigua que en cercles voltà l'univers.
[12]
s'ajunta amb el nostre murmuri divers,
les rels bé penetren al llac invisible
de l'aigua que en cercles voltà l'univers.
[12]
Etiquetes de comentaris:
aigües,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
cercles,
diversitat,
llacs,
murmuris,
odes,
penetrar,
plàtans,
rambla,
rames,
rels,
univers,
voltar
Oda als arbres de la Rambla
I per al desig ens oreja
el bres de les fulles, arreu sospirant,
que en lloc d'encaurar-nos ens dona l'enveja
de proes i d'ales, el lluny i el distant.
[11]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
el bres de les fulles, arreu sospirant,
que en lloc d'encaurar-nos ens dona l'enveja
de proes i d'ales, el lluny i el distant.
[11]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
desitjos,
distant,
encauar-se,
fulles,
lluny,
odes,
orejar,
plàtans,
sospirar,
tendresa
Oda als arbres de la Rambla
Serens al favor o a la injúria
del temps, us regala del dia el delit,
i en fi de vesprada sou alta boscúria
amb gran penjarella dels llums de la nit.
[10]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
del temps, us regala del dia el delit,
i en fi de vesprada sou alta boscúria
amb gran penjarella dels llums de la nit.
[10]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
boscúria,
Carner [Josep 1884-1970],
delits,
llums,
nits,
penjarelles,
plàtans,
rambla,
serenitat,
temps,
vesprades
Oda als arbres de la Rambla
Oh guaites de veles i d'ones,
lleials a les cases i al patri costum,
als braços, encara, divines corones,
i, al seny, esperances negades en llum!
[9]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
lleials a les cases i al patri costum,
als braços, encara, divines corones,
i, al seny, esperances negades en llum!
[9]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
cases,
costums,
esperances,
guaites,
lleialtat,
llum,
ones,
plàtans,
rambla,
seny,
veles
Oda als arbres de la Rambla
Avui, món enllà de ma estada,
somio l'arbreda de l'or lliscadís,
amb trèmules tofes de verda estelada,
amb fosca i finestres, esclat i ombradís.
[8]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
somio l'arbreda de l'or lliscadís,
amb trèmules tofes de verda estelada,
amb fosca i finestres, esclat i ombradís.
[8]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbredes,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
esclats,
estades,
estelada,
odes,
plàtans,
rambla,
tardor
Oda als arbres de la Rambla
Ocells, infinita nació que juga,
amorosa, lladre, feta d'aire i foc,
tan àgil fins veure la Fosca feixuga
que envolta i apaga la imatge i el lloc!
[7]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
amorosa, lladre, feta d'aire i foc,
tan àgil fins veure la Fosca feixuga
que envolta i apaga la imatge i el lloc!
[7]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
envoltar,
imatges,
llocs,
nacions,
ocells,
odes,
plàtans,
rambla
Oda als arbres de la Rambla
Oh feixos de branques sonores,
tot l'any amb la fressa de vius cascavells,
car fins quan arriben gelades aurores
us feu fonedissos dessota els ocells!
[6]
tot l'any amb la fressa de vius cascavells,
car fins quan arriben gelades aurores
us feu fonedissos dessota els ocells!
[6]
Etiquetes de comentaris:
arbres,
aurores,
Barcelona,
branques,
Carner [Josep 1884-1970],
cascavells,
feixos,
fressa,
gelades,
ocells,
plàtans,
rambla,
sonoritat
Oda als arbres de la Rambla
I, oh fulles, oh fulles del plàtan,
talment cadascuna més gran que la mà!
Quan ve la revolta dels vents que us rebaten
amb folls i poetes correu a encaixar.
[5]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
talment cadascuna més gran que la mà!
Quan ve la revolta dels vents que us rebaten
amb folls i poetes correu a encaixar.
[5]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
encaixar,
folls,
fulles,
mans,
plàtans,
poetes,
rambla,
vent
Oda als arbres de la Rambla
Oh fulles del plàtan, oh tendra
naixó quan l'anyada sospira i reviu,
rogents quan es colga l'octubre en la cendra,
parentes del pàmpol en hores d'estiu!
[4]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
naixó quan l'anyada sospira i reviu,
rogents quan es colga l'octubre en la cendra,
parentes del pàmpol en hores d'estiu!
[4]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Oda als arbres de la Rambla
Oh frondes que us féreu sagrades
temps ha vora l'aigua de trenes d'argent!
Avui ja propícies a un riu de gentades
veieu amb desesmes el núvol i el vent.
[3]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
temps ha vora l'aigua de trenes d'argent!
Avui ja propícies a un riu de gentades
veieu amb desesmes el núvol i el vent.
[3]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
aigua,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
gentades,
núvols,
rambla,
trenes,
vent
Oda als arbres de la Rambla
Oh soques lleument colorides,
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
abril,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
colors,
columnes,
plàtans,
rambla,
tendresa
Oda als arbres de la Rambla
Temps era, bells arbres, temps era
que em dúieu en festa devora la llar,
oh honor de la Rambla, l'antiga riera
de totes les viles que miren la mar.
[1]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
que em dúieu en festa devora la llar,
oh honor de la Rambla, l'antiga riera
de totes les viles que miren la mar.
[1]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
24 de novembre 2013
Mossèn Cinto
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
Albert,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Canigó,
català,
fills,
flors,
mares,
mirada,
poesia compromesa,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
Tots els homes d'Escòcia
En Mateo diu “Entrem-hi,
és un pub que s’ha de veure,
sempre hi ha algú que recita
o que canta en un racó”.
A la resta ens fa una mandra…
però és que no hi ha alternativa.
“Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons”.
Obrim la porta,
entrem en un lloc minúscul,
gent amb mirada perduda,
si n’hi ha quinze ja són molts.
Però és molt heavy:
uns setanta anys de mitjana,
i un senyor amb una guitarra
que ara acaba una cançó.
I seiem a prop del foc,
al costat un vell amb barba
que duu manta i espardenyes,
sota seu hi dorm un gos.
I no sé qui de nosaltres
va i murmura “Quina fauna!”,
amb els ulls ens l’assenyala
i ens posem a riure fort.
“Ai Mateo
ma dove ci hai portato?
Que això tio sembla un geriàtric,
a un amic no se li fa!
Ai Mateo
que no et salva ni ta mare
avui pagues tu les pintes.
Per mi ja podem marxar”.
Ens en fotem de tots:
del mort i de qui el vetlla.
Quan de cop el vell s’aixeca:
“Això tios pot ser molt bo”.
Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu: “Aquesta dedicada
a tots els que ja no hi són”.
I comença.
I arrenca amb la tornada
i al voltant es fa un silenci
que ara no et sabré explicar.
Però hem de callar, tio, hem de callar,
empassar-nos les paraules
i posar-nos a escoltar.
El vell agafa aire
i les venes se li inflen
i la cara ben vermella
com si s’hagués d’ofegar.
Però creu-me que a cantar d’aquella forma
no hi ha cap escola al món que te’n pugui ensenyar.
De tots els homes d’Escòcia, amb aquell vell vam anar a topar
i de sobte vam entendre què volia dir cantar.
Amics de les Arts (Grup musical)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Amics de les arts (Grup musical),
cançons,
cantar,
empassar-se,
ensenyar,
entendre,
Escòcia,
explicar,
mirades,
persones,
recitar,
silenci
Postals des del Guinardó
Etiquetes de comentaris:
alba,
Barcelona,
bellesa,
gratitud,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
mar,
Mediterrània,
pins,
piscines,
poesia breu,
poesia serena,
serenitat,
sol,
tardor
23 de novembre 2013
Tardor
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Nieddu [Giuseppe],
Parc de les Aigües (Barcelona),
Sari [Rafael 1904-1978],
tardor
XX
Etiquetes de comentaris:
arços,
Espriu [Salvador 1913-1985],
Gassol i Bellet [Olívia],
grèvol,
hivern,
Lluch Valero [Jacinta],
platges,
poesia breu,
poesia hivernal,
tramuntana
21 de novembre 2013
Sr Wert
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
Catalunya,
ensenyament,
escola,
joventut,
Macedònia (Grup musical),
poesia visual,
respecte
20 de novembre 2013
La promoció de la lectura a les llibreries
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Catalunya,
cultura,
Daura i Jorba [Antoni],
decidir,
generositat,
identitat,
lector,
lectura,
llibreries,
llibres,
persones,
RACO,
votar
19 de novembre 2013
Esbossos, 16
18 de novembre 2013
Saps què?
Saps què? T'estimo.
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
Etiquetes de comentaris:
Altarriba [Montserrat 1948-],
blau,
espais verges,
estimar,
estrofes,
flames,
flors,
guardar,
lluna,
persones,
poesia breu,
poesia del cor,
preguntes,
puresa,
sol
VI
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Alonso i Català [Manel 1962-],
Frechina [Josep Vicent],
mar,
pluja,
rius,
vida
16 de novembre 2013
És molt difícil
És molt difícil
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
10 de novembre 2013
Democràcia i participació ciutadana
Les potencialitats de les anomenades noves tecnologies de la
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
Etiquetes de comentaris:
ciutadans,
civilització,
comunicació,
decidir,
democràcia,
Font [Nuria (Font Borrás)],
internet,
participació
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i a la muntanya. Salvador Espriu. Poesia, 2013; a cura d'Olívia Gassol |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ajuntaments,
Arenys de Mar,
català,
Espriu [Salvador 1913-1985],
Ferre [Maria Rosa],
Gassol i Bellet [Olívia],
mar,
muntanyes,
persones,
tarda,
vida
09 de novembre 2013
Deixeu-me dir
Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s'endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l'endemà serà com si ens alcéssim
després d'una nit de vint segles.
Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que un dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.
Miquel Martí i Pol. El fugitiu. 1998
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s'endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l'endemà serà com si ens alcéssim
després d'una nit de vint segles.
Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que un dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.
Miquel Martí i Pol. El fugitiu. 1998
08 de novembre 2013
El sol de tarda brilla amb més lluïssor
El sol de tarda brilla amb més lluïssor
per compensar les ombres més profundes;
núvols inflats llisquen lentament
com si hagueren de travessar el cel per sempre;
l'hibiscus s'enfila dalt del mur
i floreix com si res
importés gens ni mica,
però la tardor és ací,
ben segur que la tardor és ací.
D. Sam Abrams. Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002
per compensar les ombres més profundes;
núvols inflats llisquen lentament
com si hagueren de travessar el cel per sempre;
l'hibiscus s'enfila dalt del mur
i floreix com si res
importés gens ni mica,
però la tardor és ací,
ben segur que la tardor és ací.
D. Sam Abrams. Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002
Text en anglès i català.
Versió catalana d'Enric Sòria i de l'autor.
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
brillar,
compensar,
florir,
flors,
hibiscus,
lliscar,
murs,
núvols,
ombres,
poesia breu,
poesia de tardor,
sol,
tarda,
tardor,
travessar
07 de novembre 2013
La Terra
I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No hi haurà, per a l'ànima, cap llera? Ni còdols que n'amaguin l'ombra oberta? S'emparen els teixons dels túnels de l'instint: sigues arrel dels salzes, quan els colpegi l'aire. Susanna Rafart. La llum constant. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arrels,
llum,
persones,
Rafart [Susanna 1962-],
rius,
salzes,
terra
03 de novembre 2013
Anemones
Camina amb passos lents pel corredor
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
anemones,
anhels,
bellesa,
caminar,
escriptoris,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
estimar,
flors,
Granell [Marc 1953-],
llum,
mans,
olors,
persones,
poetes,
rellotges,
silenci,
temps,
vellesa
Corranda
No em miris, que no sóc res
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
Etiquetes de comentaris:
alba,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
corrandes,
mirada,
poesia breu,
poesia de la mirada,
poesia dels ulls,
ulls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)