febril
esclatarà la rosella.
Inèdit
P. 114
Emili Sánchez-Rubio, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008
M'agradaria fer-me vell dins una ciutat amb uns soldats no gaire de debò, on tothom s'entendrís de música i pintures o del bell arbre japonès quan treu la flor, on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d'hospitalitats, amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats. I tot sovint, vora un portal d'esglèsia, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, amb botí de la mar, amb presents de la terra, amb molt de tot per a tothom.
(Fragment)
Josep Carner, dins,
Paraula encesa, 2012
|
Just lo front port vostra bella semblança
de què mon cors nit e jorn fa gran festa,
que remirant la molt bella figura
de vostra faç m'és romasa l'empremta
que ja per mort no se'n partrà la forma,
ans quan serai del tot fores d'est segle,
cells qui lo cor portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran lo vostre signe.
Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),
Antologia general de la poesia catalana. 2012
|
A Carles Riba Dèiem: la Nit!, en una nit oberta Al rost del Temps, més enllà del morir, Quan les negres frescors són un florir D'aigües i veus, i focs, en mar coberta. Per tu i per mi no hi havia, deserta, Ni mà, ni llar; ni celler sense vi; Tots en el Tot, sabíem el camí Just i reial de la Contrada Oferta. Just érem U en la immortal sendera, L'alè indivís, el vent que venta l'era, I un mot, el Mot, era el parlar comú. Serfs de la llum i lliberts per l'espera, Forts en el fort i assetjats per Ningú, Ens ombrejava una sola bandera. J.V. Foix, Sarrià (Barcelona), 1893-1987, dins, El Price dels poetes: 25 anys, 1995 |
La furia della confessione, De tant en tant em tornen les ciutats que he visitat per uns quants dies (no he arribat a ser-hi mai més d'una setmana sencera). M'apareixen d'imprevist quan fullejo un llibre de la biblioteca, on la data de la compra està ben anotada, pensant que així podria posar ordre amb més facilitat a la vida. Recordo llavors, sense gaire esforç, la llibreria concreta d'un carrer imprecís, la disposició de les prestatgeries, el racó dels llibres de semiòtica, les seccions dedicades a teoria literària i a poesia italiana més actual. Em ve també la mirada a penes entrecreuada amb una jove estudiant que portava el llistat de lectures obligatòries entre les mans. (Fragment) Joan-Elies Adell. La degradació natural dels objectes, 2004 |
Estem parlant de preparació emocional personal, però també d'una cultura professional de grup, de claustre, de centre. I més a la llarga cal parlar de la renovació de les nostres cultures professionals. (Fragment) Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013 |
Només el verd, només el blau, només l'aigua amb caprici de joguina i aquest present que em plau, home i temps havent l'hora matutina. Tot el mar davant meu, l'esguard de l'aigua, antull de cada onada, el vol de la gavina airós i breu dins la pau enamorada. Ventim que no veu ningú i acarona la pell i mou la vela, i aquesta salabror que ve de tu, mar formós on el viure s'hi arrela. Marejol que regolfa pel sorral i al sol matiner s'encara. Rosa dels vents, voler el delit ben alt, que la vida és amb mi i tot és ara!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|
Si les dades que necessiteu encara existeixen; Si heu trobat la informació que necessiteu; Si enteneu les dades que heu trobat; Si confieu en les dades que vosaltres enteneu; Si podeu utilitzar les dades de la vostra confiança; Algú va fer un bon treball de gestió de dades. (Traduït per a aquest blog) Rex Sanders - USGS-Santa Cruz http://www.usgs.gov/datamanagement/ |
Quina babel ens va escatint el viure? Pregunta la raó de tantes coses que canvien als ulls de cada dia. És astut aquest ésser que interroga el què i el com que ens agrada o el malcontent de vides col·lectives. Es baraten quefers, s'obliden senyes per fer vàlid un món que se'ns capgira. Caldria sempre lloar el tombant més feliç que el viure ordena -home i natura addictes sens demèrit- per fer entre tots fecund un guany de vida. Que ens meni la natura, sàvia amiga, ella endevina on neix l'aigua més pura!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|