terra endins.
potser sobre la mar es congrien
el vent i la flama.
avui les gavines busquen
camins d'aigua
terra endins.
Anna Montero. Com si tornés d'enlloc. 1999
Vius
en l'empenta i el sentit pràctic
de la Montse.
Vius
en la papallona dibuixada pel Marc.
Vius
en el no-parar dedicat i delicat
de l'Adele.
Vius
en les moltes hores
que en Josep Àngel construeix màgicament
per editar el Celobert.
Vius
en la lluita per la vida
de tot el grup de suport.
Vius
en tot allò que havíem compartit,
en tot allò que, d'una manera o altra,
compartim i compartirem.
(Fragment)
Joan Trujols i Albet. Imma, 1999
|
...Els ulls blaus, ¿ho veuen tot blau?
¿I els ulls verds, tot verd? ¿I els negres,
tot negre? Però els nostres ulls canvien
de color a cada instant i arribem a
fer-nos la il·lusió que les coses són
canviants. Només els ulls blaus tenen
aquesta propietat de permanència.
Res no altera la visió blava de les
coses. I la barca del pensament, igual
que la dels rems, navega sobre el blau.
(Fragment)
Teoria dels colors
|
La fulla és color de teulat,
la xemeneia fuma,
és el seu treball.
Però el seu fum no és el fum
de cada instant,
ni blau, ni gris, ni alegre ni trist.
És un fum descriptiu;
tots els meus sentits es desperten.
Fum,
tinc ganes de pujar com tu,
sense saber per què puges.
Jep Gouzy. Poesia oberta : 1950-1990, 1990
|
i el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella:
com la neu rosa als pics
quan surt el sol
Joan Salvat-Papasseit. Poesies completes, 1994
Esbós biogràfic: Tomàs Garcés
Il.: Perico Pastor
Intr.: Joan Fuster
|
Quin blau adust, i quin repòs tan greu,
ara que el sol va i torna
i els núvols clapen fosques les muntanyes!
No hi valen filagarses de les boirines lleus.
Cada arbre sap què vol, i no l'enganyes,
i vol el sol -tan alt!- estès per tot arreu,
i ésser en el bosc un més i enmig de tots, per torna
verd en el verd tocat de blau fins les entranyes.
Puig d'Olena, 14 gener 1969
Josep Junyent i Rafart. Obra lírica. 1995 |
La conversa amb l'amic és franca,
no va orientada a cap finalitat a priori;
és l'intercanvi de paraules i de pensaments
pel mateix gust de fer-ho, sense cercar
res a canvi. En conversar amb ell,
no cerquem cap altre fi que la mateixa
conversa, que l'escolta dels seus
pensaments i de les seves vivències.
És un fi en si mateix.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|
No dir-te, millor que tot.
Guardar silenci, emmudir.
Respectar la teva evidència.
Josep Palau i Fabre. Poesia, teatre i contes, 2005
|
Educar en positiu és una actitud
que acompanya la manera de fer
i de relacionar-se, la manera de
transmetre pautes de conducta.
És una actitud que acompanya
i orienta la manera d'afrontar
la vida i, en concret, de tractar
els fills i les filles.
(Fragment)
Carme Thió de Pol. M'agrada la família que m'ha tocat, 2012
|
La primera paraula d'infant
és ressò de bells mots de la mare;
com esbós de cançó
sense notes encara.
Melodia que amb goig sentirem
dins el cor, repicant l'esperança
que transforma en arpegi, els escrits,
per poder acompanyar tots els cants
i el punteig de la dansa.
L'espiral de sons nous
van creant pensaments
per sortir del misteri silent
cap al món dels sorolls...
Seran l'eco a les veus de la gent!
Jordina Nadal. Victòria in vitro. 1997 Pròleg de Pilar Cabot IX Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter 1995
|
Que els ulls perllonguin
l'espai en marxa que ets
-maresme, abisme, mar...
I que, després del teu viatge,
sols desitgis el gust de l'oli
damunt l'hivern de l'ametller,
camp que doni a l'estació
la seva edat.
Perquè tot el que vius
ho veus al cel.
Vicenç Llorca. Cel subtil. 1999
|
És any de rius, rius de coloraines,
els rius que s'eixamplen i surten de mare,
els rius que caminen i en caminar, canten,
els rius que amb la fúria del vent,
que té mans gelades, busquen el misteri
d'una cova freda, on hi ha tres figures
i dos animals que amb l'alè l'escalfen.
Les figures són de granit i plata,
la mula i el bou són de fang pastades:
-heus ací els dos rius, rius de coloraines,
que pinten el cel i a dues veus canten.
22-XII-1998
Àngels Cardona. Les veus del riu. 2001 |
A Guaraba, que es troba en una zona tropical,
hi ha una petita colònia catalana, com a tot arreu.
No serviria de res precisar la situació geogràfica,
perquè un cop localitzada sobre el mapa (amb
penes i treballs), Guaraba té amb prou feines
puntet propi.
(Fragment)
Pere Calders. 8 contes de Nadal, 2007
|
Aquí la llum és una carretel·la
guarnida d'amorells.
(Fragment, p. 119)
Josep M. Llompart. Obra poètica, 1983
|