Escotatz mon païs
de Garona e d'Ador,
que se plora e se ritz,
de l'adieu a l'agor...
La princessa lonhadana,
son trobador dolent,
Floreta a la fontana
pel vert-galant jasent...
Los penjats jos los casses,
crocants de genolhons...
Bufe la ventarassa,
bruèisses amb lop-garons...
Los blasons perissables
jos lo fèr e la sang
coma castèls de sabla
rasis de l'Ocean...
La memòria incertana
nos prenguèt per la man.
Se plòu sus l'Aquitània,
bèl temps farà deman !
"Istòrias d'Aquitània"
Marcèu Esquieu. Sembla-vida : òbra poetica. 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada