En l'alta ciutat meva de vidre i gelosies
sobre els espais, voldria un pont com ara tu;
un pont de corbes grises que destriés els dies,
tot música, amb silencis de pressentir-se nu.
sobre els espais, voldria un pont com ara tu;
un pont de corbes grises que destriés els dies,
tot música, amb silencis de pressentir-se nu.
La urbs inhabitada tindria profecies,
carrers topazi i places de jaspi verge i cru.
Voldria el pont estrenu de les filosofies
i humit de la rosada que no ha petjat ningú.
carrers topazi i places de jaspi verge i cru.
Voldria el pont estrenu de les filosofies
i humit de la rosada que no ha petjat ningú.
I tu series l'iris d'arcada delitosa,
alada aurora d'altre novíssim romiatge.
Series la fretura d'una era lluminosa
alada aurora d'altre novíssim romiatge.
Series la fretura d'una era lluminosa
i uniries diàlegs de puríssim lligam,
¡oh invitació fràgil al resplendent viatge
de la ciutat de vidre a la ciutat d'aram!
¡oh invitació fràgil al resplendent viatge
de la ciutat de vidre a la ciutat d'aram!
Salvador Sunyer, dins,
Antologia a cura de de Narcís-Jordi Aragó
Il·lustracions de Mercè Huerta
Il·lustracions de Mercè Huerta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada