Miquel Bezares. Crònica del desfici, 1992
Premi de Poesia Josep Munteis 1991 (Premis Ciutat d'Olot)
... I sé que és un retorn a un goig antic i saborós d'oli daurat i de vi negre, de blat segat i pa, de formatge d'ovella i de peix acabat de pescar, d'aquests vents sense fi que ens abracen i estimben contra el blau mur de llum on la vida és de foc i ens bevem lentament cada instant perquè el dia no es mori sense haver-nos-hi fos amb plaer. (Fragment) Carles Duarte. Maríntim, 2009 |
ancorat en el cos el buc rovellat d'un mal gest oblidat entre dues vèrtebres lumbars per l'instant enfonsat que ara lent emergeix i navega i s'allunya i se'n va Manel Ollè. Mirall negre, 2002 |
¿Te'n recordes, Maria,
del casal solitari?
El safareig dormia
sota el tell centenari.
Camins silenciosos
pel jardí, abandonats.
Dins l'entrada, polsosos
i en filera, els retrats.
¿Te'n recordes, Maria,
cap al tard, l'horitzó,
quan pel pla s'estenia
el toc d'oració?
Del jardí a la vorera
suaument lliscava el riu.
El camp d'or sembrat era
de blaves flors d'estiu.
I el bosquet, on un dia
passejàrem plegats...
¿Te'n recordes, Maria,
d'aquells dies passats?
(Devers 1840)
Alexei Konstantinovitx Tolstoi,
Antologia de poesia russa, 2006 ; trad.: Guillem Nadal
|