Envoltada de mar, em tape amb cera
les orelles. Però de res no serveix l'intent
d'esquivar la melodia si és a dintre meu
que canten les sirenes.
La meva bibliotecària
té veu de rierol quiet.
Rierol de riba humida
i ombra d'un bell secret.
La meva bibliotecària
té els ulls de blau rialler.
Blau que estima les lletres
i que perfila el paper.
La meva bibliotecària
té els dits de tacte de full.
Tacte que acarona els llibres
i que els estima i acull.
Lola Casas. Poemes de cada dia, 2004
|
Ara que tots dormen
he vingut a veure’t.
Et deixo la confiança
dels astres i la terra,
l’essència de la vida:
un viu corrent sanguini,
i un toc d’olor d’espígol.
Tu em dónes abrigall,
un brollador turquesa,
el blau de la fermesa,
l’atzur més imparcial.
I, més: la justa estima,
amb vocació d’alzina
i escorça tardoral.
Teresa Grau Ros
|
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne. No us en fieu, per sota les fràgils aparences tenim un cor salvatge i estranys senyors servim -ja ho escriví Ausiàs March: l’amor, el clar país, una cançó d’alosa... Convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada. Tisores de mots tallen les heures de l’oblit que encerclen una llengua, un bosc amenaçat o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia. [Publicat al llibre Arietta, 1996] Maria Àngels Anglada. Maria Àngels Anglada, 2009 |
La guerra és una font d'experiències formidable. Tant d’experiències positives com negatives. N’hi ha unes que són extraordinàriament bones, profitoses, que si no és una guerra no pots aprendre. L’autèntic sentit de la paraula amistat, parlo en profunditat, de bo de bo, sense fronteres, solament en una guerra s’aconsegueix trobar. I després, és clar, hi ha les negatives, que són les que fan que hagi dit tantes vegades que la guerra era una escola magnífica però cara. (Fragment) Entrevista de Joan Fuster a Tísner. Tísner : miscel•lània d’homenatge, 1996 |