Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
09 d’abril 2017
Si vaig fent via pels camins del mar
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aire,
Altarriba [Montserrat 1948-],
camins,
empremtes,
estuaris,
fer via,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibertat,
mar,
néixer,
persones,
poesia breu,
retornar
La pedra oberta
Primer esbosso amb llapis el que serà
el poema i després l'escric en tinta
sobre una quartilla.
Sempre procuro de sintetitzar.
Joan Brossa. La clau a la boca : 1996, 1997
P.: Pere Gimferrer
el poema i després l'escric en tinta
sobre una quartilla.
Sempre procuro de sintetitzar.
Joan Brossa. La clau a la boca : 1996, 1997
P.: Pere Gimferrer
Etiquetes de comentaris:
Brossa [Joan 1919-1998],
escriure,
Gimferrer [Pere 1945-],
poesia,
sintetitzar
08 d’abril 2017
Soc al llit
Soc al llit, a les fosques, escoltant...
Sobre el teclat
de la teulada, els dits
lleus de la pluja!
Sobre el teclat
de la teulada, els dits
lleus de la pluja!
J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996
Premi Jocs Florals de Barcelona 1996.
Etiquetes de comentaris:
dits,
escoltar,
llits,
pluja,
poesia breu,
poesia de la pluja,
Santaeulàlia [J. N.],
teulades
02 d’abril 2017
Aprèn
Etiquetes de comentaris:
amor,
aprendre,
escriure,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llegir,
roses,
sentir,
Shakespeare [William 1564-1616],
silent,
subtilitat,
ulls
La bruixa menja paraules
Cerquem les paraules
per fer-ne un brodat
amb petons de faules
i fils platejats,
que la bruixa Fofa
aviat tornarà
envoltada d'ombres,
plugims i gratalls.
Cerquem ben de pressa
dintre de la bossa,
davall la prunera,
darrere la porta
o entre les mongetes;
que si ve la Fofa,
ben seca i resseca,
se les menjarà.
Paraules perdudes
jugant al sofà,
un ball de baldufes,
fru-fru i pim-pam.
M. Mercè Domínguez, dins,
Autisme : trenquem el silenci amb la poesia. 2014
per fer-ne un brodat
amb petons de faules
i fils platejats,
que la bruixa Fofa
aviat tornarà
envoltada d'ombres,
plugims i gratalls.
Cerquem ben de pressa
dintre de la bossa,
davall la prunera,
darrere la porta
o entre les mongetes;
que si ve la Fofa,
ben seca i resseca,
se les menjarà.
Paraules perdudes
jugant al sofà,
un ball de baldufes,
fru-fru i pim-pam.
M. Mercè Domínguez, dins,
Autisme : trenquem el silenci amb la poesia. 2014
01 d’abril 2017
Un matí d'abril en gràcia
Un matí d'abril en gràcia
s'ajoca en mi un somriure ignot
i torno a dir espurnejant
el Càntic de tots els Càntics.
Vesso mel pels ulls
i lloo déus tel·lúrics
d'una vella glòria
en un retorn eclèctic.
Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009
Pr.: Montserrat Bacardí
s'ajoca en mi un somriure ignot
i torno a dir espurnejant
el Càntic de tots els Càntics.
Vesso mel pels ulls
i lloo déus tel·lúrics
d'una vella glòria
en un retorn eclèctic.
Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009
Pr.: Montserrat Bacardí
Etiquetes de comentaris:
abril,
Bacardí [Montserrat],
càntics,
déus,
Gràcia,
Llobera i Serra [Laia],
matins,
mel,
Premi de Poesia "Divendres Culturals de Cerdanyola" XXVI 2009,
retorn,
somriure,
ulls
31 de març 2017
Màquina
Imagino un artefacte literari capaç
de produir figures que esdevinguin reals,
tal com eren en el moment de ser captades,
i que hi puguis conversar.
Joan Brossa. La clau a la boca : (1996), 1997
de produir figures que esdevinguin reals,
tal com eren en el moment de ser captades,
i que hi puguis conversar.
Joan Brossa. La clau a la boca : (1996), 1997
Etiquetes de comentaris:
Brossa [Joan 1919-1998],
conversar,
figures,
imaginació,
màquines
Dècima
No seré pas jo, Joana,
Qui et parli del que he perdut:
Pujar als cims amb tramuntana,
Ballar a la Vall, amb ufana,
Assolellar-me a l'eixut,
Moure l'arjau del llagut
I anar a la Selva en tartana.
Seré aquell qui fa salut
Per fer els cent de la gitana
I dir, com ara, Joana...
Josep
El Port de la Selva, 18.IX.71
J.V. Foix. Entre algues, do'm la mà, 1997
Qui et parli del que he perdut:
Pujar als cims amb tramuntana,
Ballar a la Vall, amb ufana,
Assolellar-me a l'eixut,
Moure l'arjau del llagut
I anar a la Selva en tartana.
Seré aquell qui fa salut
Per fer els cent de la gitana
I dir, com ara, Joana...
Josep
El Port de la Selva, 18.IX.71
J.V. Foix. Entre algues, do'm la mà, 1997
Etiquetes de comentaris:
Bach [Ferran],
ballar,
cims,
dècimes,
Foix [J. V. 1893-1987],
Givanel [Joana],
llaguts,
Port de la Selva,
salut,
tartanes,
tramuntana,
Vallcorba [Jaume 1949-2014]
Divertiment
En el raconet del teu hort
collim les darreres mimoses;
el març tot vestit de raigs d'or
ens fa l'oferta de ses roses.
En el teu hort del riberal
els perers són com l'estelada,
i la llur blancor verginal
d'aiguatge és tota perlejada.
Brunzinen en cada cantó
la vespa fosca i les abelles;
la favera per llur fiçó
ja desclou ses pal·les parpelles.
Canten sota el cel de safir,
en la bosqueta negres merles,
i el puput del teulat veí
de quan en quan jita dos perles.
Manyaga, el teu cor s'obrirà
com una rosa embalsamada,
i el teu llavi moll me dirà
lo que ja deia ta mirada.
Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
collim les darreres mimoses;
el març tot vestit de raigs d'or
ens fa l'oferta de ses roses.
En el teu hort del riberal
els perers són com l'estelada,
i la llur blancor verginal
d'aiguatge és tota perlejada.
Brunzinen en cada cantó
la vespa fosca i les abelles;
la favera per llur fiçó
ja desclou ses pal·les parpelles.
Canten sota el cel de safir,
en la bosqueta negres merles,
i el puput del teulat veí
de quan en quan jita dos perles.
Manyaga, el teu cor s'obrirà
com una rosa embalsamada,
i el teu llavi moll me dirà
lo que ja deia ta mirada.
Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
Etiquetes de comentaris:
abelles,
divertiments,
horts,
llavis,
mimoses,
mirades,
perers,
poesia amorosa,
Pons [Josep Sebastià 1886-1962],
vespes
També l'amor
La poesia se escribe cuando ella quiere,
no cuando uno quiere.
JOSÉ HIERRO
El sents com un alè que crema des del ventre,
des de la llar del cos, calenta com la sang
-color innat i viu, també color de mort.
L'accelerat batec confirma dit plaer
com pluja inesperada que de la llum flueix;
podries protegir-te amb un paraigua obert,
entrar-te'n dins de casa o sota un vell balcó
esperar que amainés la saó de la pell:
Fertilitat del cor, dels ulls i del demà.
Voler canviar l'estat natural de les coses
és un joc impossible, fantàstic, irreal,
com voler fer poemes, com voler un amor;
capricis són tots dos si no vénen donats
per l'atzar del camí, pel treball de les hores.
La fosca és una selva per a podar auguris,
per conformar-nos lúcids de l'infern que vivim;
no un jardí ple de roses d'envellutada aurora,
més bé esquinçades tiges a punt per a la fi.
Tantes vegades penses de trobar la persona,
de parir uns bons versos, d'afillar-te la vida,
que mai no té cabuda un interludi obert
que ordene la certesa als buits del teu boscatge.
Isabel Garcia i Canet. Claustre. 2007
no cuando uno quiere.
JOSÉ HIERRO
El sents com un alè que crema des del ventre,
des de la llar del cos, calenta com la sang
-color innat i viu, també color de mort.
L'accelerat batec confirma dit plaer
com pluja inesperada que de la llum flueix;
podries protegir-te amb un paraigua obert,
entrar-te'n dins de casa o sota un vell balcó
esperar que amainés la saó de la pell:
Fertilitat del cor, dels ulls i del demà.
Voler canviar l'estat natural de les coses
és un joc impossible, fantàstic, irreal,
com voler fer poemes, com voler un amor;
capricis són tots dos si no vénen donats
per l'atzar del camí, pel treball de les hores.
La fosca és una selva per a podar auguris,
per conformar-nos lúcids de l'infern que vivim;
no un jardí ple de roses d'envellutada aurora,
més bé esquinçades tiges a punt per a la fi.
Tantes vegades penses de trobar la persona,
de parir uns bons versos, d'afillar-te la vida,
que mai no té cabuda un interludi obert
que ordene la certesa als buits del teu boscatge.
Isabel Garcia i Canet. Claustre. 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
atzar,
aurora,
boscatge,
canviar,
cor,
demà,
escriure,
fertilitat,
fluir,
Garcia i Canet [Isabel],
Hierro [José 1922-2002],
llum,
persones,
poesia,
roses,
treball,
ulls,
vida
Invitació
Un altre cop s'ha mudat blanca l'illa:
els ametllers s'il·luminen de flor.
Tota la terra de bell nou s'abilla
i en la hivernada vetlla ja el ressò
del cant de la sirena en la conquilla,
de l'ombra amable quan és el temps bo,
de la poncella que espera una filla
que en primavera ha d'oferir-la en do.
Veniu i contempleu-ne l'espectacle,
vós que en ponent palpeu encara el fred.
Lluny del caliu o del sol d'hivernacle,
solcat el cel amb remors de fuet,
viureu un temps en terra de miracle:
en tornar a casa encara en tindreu set.
Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976
els ametllers s'il·luminen de flor.
Tota la terra de bell nou s'abilla
i en la hivernada vetlla ja el ressò
del cant de la sirena en la conquilla,
de l'ombra amable quan és el temps bo,
de la poncella que espera una filla
que en primavera ha d'oferir-la en do.
Veniu i contempleu-ne l'espectacle,
vós que en ponent palpeu encara el fred.
Lluny del caliu o del sol d'hivernacle,
solcat el cel amb remors de fuet,
viureu un temps en terra de miracle:
en tornar a casa encara en tindreu set.
Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
blanc,
conquilles,
contemplar,
flors,
fred,
hivernacles,
hivernada,
illes,
il·luminar,
invitacions,
Medina [Jaume 1949-],
poncelles,
primavera,
set,
sol,
temps,
terra
Aigües d'aurora
Encara l'ombra de la nit
fa l'aigua densa i vellutada.
Floreixen marges i cristalls
i en l'aire dorm olor de menta.
Criden ocells i rossinyols:
Aigües corrents cap a l'aurora!
Venes d'amor! Lliscar dels rius
cap a la llum d'aquesta terra!
¡Fugim nosaltres cap al sol
i a les albades pressentides,
per un neguit i un clar desig
d'ésser més lliures que les aigües!
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993
fa l'aigua densa i vellutada.
Floreixen marges i cristalls
i en l'aire dorm olor de menta.
Criden ocells i rossinyols:
Aigües corrents cap a l'aurora!
Venes d'amor! Lliscar dels rius
cap a la llum d'aquesta terra!
¡Fugim nosaltres cap al sol
i a les albades pressentides,
per un neguit i un clar desig
d'ésser més lliures que les aigües!
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993
Etiquetes de comentaris:
aigua,
aigües,
amor,
aurora,
desig,
florir,
llibertat,
llum,
marges,
menta,
ocells,
olors,
poesia alliberadora,
rius,
Romeu i Figueras [Josep 1917-2004],
rossinyols,
sol,
terra
Codi d'amor
Tots els mots hermosos del món puc dir-te
sense ni tan sols obrir la boca,
cansat ja de falses promeses, d'eterna mentida,
parlant-te amb la mirada, dolça i tendra mirada,
i escrivint, ai mans d'amants!,
més que paraules a l'atles del teu cos.
I així fer del silenci codi d'amor.
Pere Joan Martorell. Curs de matèria reservada, 1997
sense ni tan sols obrir la boca,
cansat ja de falses promeses, d'eterna mentida,
parlant-te amb la mirada, dolça i tendra mirada,
i escrivint, ai mans d'amants!,
més que paraules a l'atles del teu cos.
I així fer del silenci codi d'amor.
Pere Joan Martorell. Curs de matèria reservada, 1997
Etiquetes de comentaris:
amor,
atles,
bellesa,
codis d'amor,
dolçor,
escriure,
mans,
Martorell [Pere-Joan 1972-],
mirades,
paraules,
poesia amorosa,
poesia silenciosa,
Premi de Poesia Martí Dot 1996,
silenci,
tendresa
Vam preservar del vent i de l'oblit
Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?
Del fons dels anys ens crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.
Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits, 1996
Pr.: Salvador Espriu
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?
Del fons dels anys ens crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.
Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits, 1996
Pr.: Salvador Espriu
Etiquetes de comentaris:
àmbits,
créixer,
expectació,
frondositat,
integritat,
lluita,
llum,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
preservació,
projectes,
temps,
vent
Aquesta espera
Aquesta espera d'ara té la força de l'aigua,
l'expectació del cos, tens abans de l'amor.
Llisquen dofins per la pell del record que s'encalma
i és com si, de sobte, s'haguessin deturat les marees.
Un carrer costerut i l'arc d'un cos que es vincla
per arrencar delicadament l'arrel de la memòria.
Tant no turmenta aquesta opacitat,
ni aquestes mans, ja gairebé translúcides
com els fulls d'algun llibre llegit moltes vegades.
A les boires d'estiu hi penjaràs els ulls,
perquè se't renti el fons de la mirada
i tinguis els ulls clars quan el sol torni a ser alt.
Miquel Martí i Pol. Vint-i-set poemes en tres temps, 1972
l'expectació del cos, tens abans de l'amor.
Llisquen dofins per la pell del record que s'encalma
i és com si, de sobte, s'haguessin deturat les marees.
Un carrer costerut i l'arc d'un cos que es vincla
per arrencar delicadament l'arrel de la memòria.
Tant no turmenta aquesta opacitat,
ni aquestes mans, ja gairebé translúcides
com els fulls d'algun llibre llegit moltes vegades.
A les boires d'estiu hi penjaràs els ulls,
perquè se't renti el fons de la mirada
i tinguis els ulls clars quan el sol torni a ser alt.
Miquel Martí i Pol. Vint-i-set poemes en tres temps, 1972
Postal ran de mar
I he restat al port
amagat d'una illa.
Quin deler més gran
les roques florides,
les veles de calç,
el cel de falcies.
Ah!, tenir l'esguard
ran de mar, canvia.
Si no fos marí,
prou me'n volaria.
(Fragment)
Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976
amagat d'una illa.
Quin deler més gran
les roques florides,
les veles de calç,
el cel de falcies.
Ah!, tenir l'esguard
ran de mar, canvia.
Si no fos marí,
prou me'n volaria.
(Fragment)
Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976
Etiquetes de comentaris:
actituds,
canviar,
delers,
esguard,
falcies,
illes,
mar,
Medina [Jaume 1949-],
persones,
roques,
veles
28 de març 2017
Teorema de Hirsch
Simplificar fins a trobar el contraexemple
de la conjectura limitada que prometia
el màxim guany,
el mínim dany
i inversió escassa.
Fer-te teorema irrefutable
de solucions infinites.
Míriam Cano. Ancoratge. 2016
de la conjectura limitada que prometia
el màxim guany,
el mínim dany
i inversió escassa.
Fer-te teorema irrefutable
de solucions infinites.
Míriam Cano. Ancoratge. 2016
Etiquetes de comentaris:
Cano [Míriam 1982-],
conjectures,
contraexemples,
danys,
guanys,
inversions,
poesia breu,
promeses,
simplificar,
solucions,
teorema de Hirsch,
teoremes,
trobar
24 de març 2017
El mes de març
A l'hora fresca del matí,
a ran de finestra posada,
l'oreneta prima ha de dir:
la primavera és arribada.
La neu hivernenca s'està
en la muntanya il·luminada,
com la tovalla d'un altar,
de banda a banda desplegada.
A punta d'alba, a Rosselló,
la vinya jove se bressola,
i els aires ens porten l'olor
de l'arraconada viola.
Ja fa dies que en el cel clar
han fet brillar en cada branca
els ametllers de vora mar
la llur roba nuvial blanca.
La terra roja del cotiu
se cobre de verda civada,
i en l'aixerit salze del riu
torna la fulla platejada.
Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
Ed.: Cristià Camps
Pr.: Àlex Susana
a ran de finestra posada,
l'oreneta prima ha de dir:
la primavera és arribada.
La neu hivernenca s'està
en la muntanya il·luminada,
com la tovalla d'un altar,
de banda a banda desplegada.
A punta d'alba, a Rosselló,
la vinya jove se bressola,
i els aires ens porten l'olor
de l'arraconada viola.
Ja fa dies que en el cel clar
han fet brillar en cada branca
els ametllers de vora mar
la llur roba nuvial blanca.
La terra roja del cotiu
se cobre de verda civada,
i en l'aixerit salze del riu
torna la fulla platejada.
Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
Ed.: Cristià Camps
Pr.: Àlex Susana
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
març,
neu,
orenetes,
poesia primaveral,
Pons [Josep Sebastià 1886-1962],
primavera,
Rosselló,
salzes
Sabes
Ha plogut a la tarda, i en l'aire una follia
d'ombres i de clarors ara s'exalta i creix.
Per damunt les alzines i sobre els pins reneix
una tendra verdor i un gust de melangia.
I per sota els fullatges i les branques pesants
de gotes lluminoses, d'humitat i de pluja,
una santa fortor de molla terra puja
dels barrancs i les mates a les llums exultants.
Aigües corren avall, amb fang, roges de terra
i dreceres dibuixen entre pedres, camins,
mentre endintre es renova la saba greu dels pins
i de l'arrel oculta que, profunda, els aferra.
Aigües i sabes (1944)
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993d'ombres i de clarors ara s'exalta i creix.
Per damunt les alzines i sobre els pins reneix
una tendra verdor i un gust de melangia.
I per sota els fullatges i les branques pesants
de gotes lluminoses, d'humitat i de pluja,
una santa fortor de molla terra puja
dels barrancs i les mates a les llums exultants.
Aigües corren avall, amb fang, roges de terra
i dreceres dibuixen entre pedres, camins,
mentre endintre es renova la saba greu dels pins
i de l'arrel oculta que, profunda, els aferra.
Aigües i sabes (1944)
19 de març 2017
De fet
De fet, si la poesia a hores d'ara -a hores d'ara!- encara
pot servir per a alguna cosa, jo crec que ha de ser per
reconciliar-nos amb el nostre jo reflexiu, analític,
exigent, gràcies a l'expressió acurada, generosa, clara
i senzilla del sentiment tal com passa en totes i
cadascuna de les tres parts de La mirada de la gavina.
Fragment del pròleg de Miquel Martí i Pol.
pot servir per a alguna cosa, jo crec que ha de ser per
reconciliar-nos amb el nostre jo reflexiu, analític,
exigent, gràcies a l'expressió acurada, generosa, clara
i senzilla del sentiment tal com passa en totes i
cadascuna de les tres parts de La mirada de la gavina.
Fragment del pròleg de Miquel Martí i Pol.
Núria Esponellà. La mirada de la gavina. 2001
Etiquetes de comentaris:
autoexigència,
claredat,
Esponellà [Núria 1959-],
expressió,
generositat,
gràcies,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
poesia,
reconciliar,
reflexió,
sentiments,
senzillesa
Fe ordinària
La fe no consisteix a creure només
en mites religiosos o en unes supersticions
determinades, és una cosa més àmplia
que pot portar l'home al cim de
la seva realització.
Joan Brossa. La clau a la boca, 1996
en mites religiosos o en unes supersticions
determinades, és una cosa més àmplia
que pot portar l'home al cim de
la seva realització.
Joan Brossa. La clau a la boca, 1996
Llambordes
D'un viatge recorde
l'espessor dels matins,
els salts entre llambordes,
les olors sorpresa que fan de guia
i embriaguen de llum l'oratge insípid,
els ocres presó en moments de silenci,
els somriures sense destinatari,
les coses suspeses en l'aire del carrer
-que desconeixes i mai no despulles-,
les ombres tímidament descarades,
el batec de les gemmes a les tasses
de cafè de les ciutats que t'acullen
-temperatures que s'escolen
amb l'aigua ensabonada
per l'ull de la pica.
Gestos que rebroten al paisatge dels dies;
retalls vestimenta d'un cos fora del marc,
d'uns ulls fora del temps d'aquell present,
d'aquest abans que mor tractant de viure
essències de quimeres que transiten
l'avortament entre llambordes,
la màgia en crisi dels rodamons vorera,
les fites de pols d'aquest poema.
Isabel Garcia i Canet. Claustre, 2007
l'espessor dels matins,
els salts entre llambordes,
les olors sorpresa que fan de guia
i embriaguen de llum l'oratge insípid,
els ocres presó en moments de silenci,
els somriures sense destinatari,
les coses suspeses en l'aire del carrer
-que desconeixes i mai no despulles-,
les ombres tímidament descarades,
el batec de les gemmes a les tasses
de cafè de les ciutats que t'acullen
-temperatures que s'escolen
amb l'aigua ensabonada
per l'ull de la pica.
Gestos que rebroten al paisatge dels dies;
retalls vestimenta d'un cos fora del marc,
d'uns ulls fora del temps d'aquell present,
d'aquest abans que mor tractant de viure
essències de quimeres que transiten
l'avortament entre llambordes,
la màgia en crisi dels rodamons vorera,
les fites de pols d'aquest poema.
Isabel Garcia i Canet. Claustre, 2007
Etiquetes de comentaris:
ciutats,
Garcia i Canet [Isabel],
llambordes,
matins,
poesia acollidora,
poesia de viatges,
Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March XXVI Beniarjó,
rebrotar,
somriure,
tasses,
viatges
Prats en la primavera
Les herbes, les herbes que vénen de nou!
Sorpresa dels ulls, les herbes tan verdes!
Els prats, d'una calma serena i suau,
s'estenen al sol i el cel els empara.
Humida, la terra dels cims i les valls
és càlida i dolça, que infanta les herbes.
Són fredes les aigües encara de neu,
i l'aire és cristall més clar que les aigües.
Contemplo la fuga dels núvols lleugers
i sento com creixen les herbes més tendres.
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993
Sorpresa dels ulls, les herbes tan verdes!
Els prats, d'una calma serena i suau,
s'estenen al sol i el cel els empara.
Humida, la terra dels cims i les valls
és càlida i dolça, que infanta les herbes.
Són fredes les aigües encara de neu,
i l'aire és cristall més clar que les aigües.
Contemplo la fuga dels núvols lleugers
i sento com creixen les herbes més tendres.
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993
Etiquetes de comentaris:
aigües,
aire,
cims,
herbes,
poesia primaveral,
primavera,
Romeu i Figueras [Josep 1917-2004],
serenitat,
suavitat,
ulls,
valls,
verd
17 de març 2017
Vespre a Sant Martí
La llum de Sant Martí té la mirada blanca
dels albats que se'n van per l'horitzó dels pins.
Llum angèlica d'or que brilla al planetari
del cel i va per mar a cavall del garbí.
S'enceta dins la platja i es colga a les muralles;
pel xuclador del vespre cristal·litza en la nit.
Núria Esponellà. La mirada de la gavina. 2001
Pròleg: Miquel Martí i Pol
dels albats que se'n van per l'horitzó dels pins.
Llum angèlica d'or que brilla al planetari
del cel i va per mar a cavall del garbí.
S'enceta dins la platja i es colga a les muralles;
pel xuclador del vespre cristal·litza en la nit.
Núria Esponellà. La mirada de la gavina. 2001
Pròleg: Miquel Martí i Pol
Etiquetes de comentaris:
blanc,
Esponellà [Núria 1959-],
garbí,
llums,
mirades,
muralles,
pins,
platges,
poesia breu,
poesia lluminosa,
Premi de Poesia Goleta i Bergantí XXII 2000,
Sant Martí d'Empúries,
vespres,
xucladors
El llac
Per arribar al llac
cal matar l'aranya,
vestir-se de fang
i esdevenir flama.
Tramuntar clarors
quan les llums s'apaguen,
cercar el senderó
per entre les mates.
I el fang que amb el fang
s'arbora i abranda,
i un paratge clar
dins uns ulls de balma.
Josep Grau i Jofre. El llac. 1989
Pròleg: Pere Farrés
cal matar l'aranya,
vestir-se de fang
i esdevenir flama.
Tramuntar clarors
quan les llums s'apaguen,
cercar el senderó
per entre les mates.
I el fang que amb el fang
s'arbora i abranda,
i un paratge clar
dins uns ulls de balma.
Josep Grau i Jofre. El llac. 1989
Pròleg: Pere Farrés
Com tu dius sempre
Com tu dius sempre:
«No descarreguen pedra
els núvols grossos»
Jaume Creus. Calotips i instantànies. 1993
Pròleg: Salvador Oliva
Etiquetes de comentaris:
Creus [Jaume 1950-],
descarregar,
núvols,
núvols grossos,
pedres,
poesia breu,
sempre
Tants anys, en fi
No importa el cos. Per molt
que el temps mossegui,
allò que compta és l'ànima,
tan fràgil.
Quan sigui prou forta
per suportar la soledat
i hagi trobat el seu camí
podrem comptar treballs
i dies dignament.
Xavier Macià. Amb el temps a favor. 2003
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànimes,
anys,
camins,
comptar,
cossos,
dignitat,
fortalesa,
fragilitat,
Macià [Xavier 1961-],
persones,
poesia de l'ànima,
soledat,
temps,
treballs
16 de març 2017
Intent
Intent clarificar el meu vers per poder
entendre la vida. El món em dispersa.
L'escriptura em concentra.
Pons Ponç. El rastre blau de les formigues, 2014
entendre la vida. El món em dispersa.
L'escriptura em concentra.
Pons Ponç. El rastre blau de les formigues, 2014
Etiquetes de comentaris:
actituds,
claredat,
concentració,
entendre,
escriure,
món,
persones,
poesia de l'escriptura,
Pons [Ponç 1956-],
versos,
vida
La nena deesa de Nepal
La Kumari és escollida pel Sacerdot Reial de
Katmandú entre les nenes de la casta Sakya.
Una Kumari ha de tenir 32 signes distintius:
haver nascut sota la lluna plena d'abril; tenir
la pell blanca i perfecta, sense cicatrius; els
ulls negres o blaus; la veu suau i greu; les
dents en forma de llavor de cogombre; les
orelles de Buda... i passar per una difícil prova
de valentia: durant tota una nit s'estarà sola
al palau amb la imatge de la deessa Taleju,
envoltada dels caps dels búfals sacrificats
especialment per a la cerimònia. Si no plora
ni dona cap senyal de tenir por, voldrà dir
que la deessa s'ha encarnat en ella.
Chania porta dintre seu l'esperit de la deessa Taleju.
(Fragment)
Anna Boyé. La dona i Déu, 1995
Katmandú entre les nenes de la casta Sakya.
Una Kumari ha de tenir 32 signes distintius:
haver nascut sota la lluna plena d'abril; tenir
la pell blanca i perfecta, sense cicatrius; els
ulls negres o blaus; la veu suau i greu; les
dents en forma de llavor de cogombre; les
orelles de Buda... i passar per una difícil prova
de valentia: durant tota una nit s'estarà sola
al palau amb la imatge de la deessa Taleju,
envoltada dels caps dels búfals sacrificats
especialment per a la cerimònia. Si no plora
ni dona cap senyal de tenir por, voldrà dir
que la deessa s'ha encarnat en ella.
Chania porta dintre seu l'esperit de la deessa Taleju.
(Fragment)
Anna Boyé. La dona i Déu, 1995
Etiquetes de comentaris:
Boyé [Anna],
cerimònies,
colors,
deesses,
dents,
fotografies,
Kumari,
lluna,
Nepal,
persones,
signes,
Taleju,
ulls,
valentia
La poesia
La poesia
plana sobre
la vida fulgors d'altres mons
t'esclata als ulls també
estrelles
d'aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d'estendre les paraules l'hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t'encengui el poema.
Antònia Vicens
plana sobre
la vida fulgors d'altres mons
t'esclata als ulls també
estrelles
d'aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d'estendre les paraules l'hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t'encengui el poema.
Antònia Vicens
Etiquetes de comentaris:
aigua,
àngels,
ànima,
blanc,
Dia mundial de la poesia 2017,
encendre,
espurnes,
estrelles,
foc,
infantesa,
paraules,
planar,
poesia,
ulls,
Vicens [Antònia 1941-],
vida
12 de març 2017
Marcòlic
Etiquetes de comentaris:
Blanc [Isidre],
flors,
Lilium martagon,
marcòlics,
poesia floral,
Torà
11 de març 2017
La gran cursa del mar
A Amàlia Tineo
La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents -fulgor d'espases-
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
16-18 de gener del 1943
Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista, 1997
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
blau,
buguenvíl·lea,
curses,
Grècia,
Hidra,
mar,
matinades,
Palau i Fabre [Josep 1917-2008],
pau,
persones,
poesia bonica,
poesia dels blaus,
poesia mediterrània,
transparència
10 de març 2017
llavors de març
Els arbres ja van florint
al ritme de l'aigua
del vent i els núvols
En els cels clars tendreses
i esclats gràcia en el gest
de la vostra jovenesa suau
Encís dels somriures
emboscats i al cor bondat
L'aire us proclama els
al ritme de l'aigua
del vent i els núvols
En els cels clars tendreses
i esclats gràcia en el gest
de la vostra jovenesa suau
Encís dels somriures
emboscats i al cor bondat
L'aire us proclama els
goigs dels camins on habiten
verds lluents i lluminositat.
verds lluents i lluminositat.
Teresa Grau Ros
09 de març 2017
Montserrat
Et somniava encara infant, Muntanya,
com si la llum que sempre en tu retens
il·luminés la il·lusió i els vents
del meu anhel profund com una entranya.
Has presidit el meu combat, després,
la meva lluita amarga i trista i dura,
i m'has vist home en qui potser perdura
el goig antic entre els dolors darrers.
Fos aquest plany la veu per sempre viva
que em retornés l'alta esperança lleu
i em fes renéixer en la vorada aspriva
del meu fatic i del meu pèlag greu
sols per la gràcia que de tu ens arriba,
font de miracles on s'encanta Déu!
1946
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993
Pròlegs de: J. M. de Segarra; S. Espriu;
J. Bofill i Ferro, i V. Llorca. |
Etiquetes de comentaris:
anhels,
esperança,
il·lusions,
lluita,
llum,
miracles,
Montserrat (Catalunya : Massís),
muntanyes,
poesia agraïda,
renéixer,
Romeu i Figueras [Josep 1917-2004],
veus
08 de març 2017
A la primera epístola
A la primera epístola,
no són només paraules
el que hi ha escrit:
són roses allò que ha florit al jardí.
Un jardí, una carta, són el mateix:
una ofrena.
Cinquena visió
Tu estàs dentro de mí y estarás viva
cunado digan de mí que ya no existo.
Bronwyn, Juan Eduardo Cirlot
Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions. 2004
no són només paraules
el que hi ha escrit:
són roses allò que ha florit al jardí.
Un jardí, una carta, són el mateix:
una ofrena.
Cinquena visió
Tu estàs dentro de mí y estarás viva
cunado digan de mí que ya no existo.
Bronwyn, Juan Eduardo Cirlot
Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions. 2004
05 de març 2017
Segon himne a l'alegria
...
¿I què hi fa, doncs, la tristesa
entre nosaltres,
si aquell qui se'n va és l'altre que regressa?
En qualsevol punt del viatge topo amb mi,
i he d'aturar-me
per beneir-me. Sóc qui em barra el pas
i qui m'obre camí. Sóc tots dos,
i, encara, el qui fa tres: vida
damunt vida, damunt vida.
(Fragment del final)
Màrius Sampere, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 75, p. 10
¿I què hi fa, doncs, la tristesa
entre nosaltres,
si aquell qui se'n va és l'altre que regressa?
En qualsevol punt del viatge topo amb mi,
i he d'aturar-me
per beneir-me. Sóc qui em barra el pas
i qui m'obre camí. Sóc tots dos,
i, encara, el qui fa tres: vida
damunt vida, damunt vida.
(Fragment del final)
Màrius Sampere, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 75, p. 10
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
aturar-se,
beneir,
camins,
nosaltres,
persones,
Sampere [Màrius 1928-2018],
tristesa,
viatges,
vida
Imagina't
Imagina't que ets un ocell,
volant pel cel,
buscant un niu,
que et mira i somriu.
Imagina't que reciclem,
I que els que ho fem,
ens multipliquem.
Imagina't que s'esvaeix l'explotació infantil
a Guatemala
i al Brasil.
Imagina`t la igualtat en el món,
on ningú va primer,
on ningú va segon.
Imagina't que ets l'amo
d'una gran ciutat,
on tothom és amic
i et fa costat.
T'imagines un món millor?
Val a dir que jo no.
Però m'agradaria poder-ho fer,
seria un gran plaer.
Tània Matiushkov Badia
3r cicle d'Educació Primària
CEIP La Sedeta
Jocs Floras Escolars : Barcelona : Gràcia
Certamen Literari Gràcia 2006
volant pel cel,
buscant un niu,
que et mira i somriu.
Imagina't que reciclem,
I que els que ho fem,
ens multipliquem.
Imagina't que s'esvaeix l'explotació infantil
a Guatemala
i al Brasil.
Imagina`t la igualtat en el món,
on ningú va primer,
on ningú va segon.
Imagina't que ets l'amo
d'una gran ciutat,
on tothom és amic
i et fa costat.
T'imagines un món millor?
Val a dir que jo no.
Però m'agradaria poder-ho fer,
seria un gran plaer.
Tània Matiushkov Badia
3r cicle d'Educació Primària
CEIP La Sedeta
Jocs Floras Escolars : Barcelona : Gràcia
Certamen Literari Gràcia 2006
Etiquetes de comentaris:
amistat,
igualtat,
imaginació,
Matiushkov Badia [Tània],
mirades,
món,
ocells,
plaers,
poesia global,
reciclar,
somriure
El gall d'indi
Tot elegant el vailet
amb el seu plomatge diví
se'n va a festejar pel camí.
Estarrufa un arc iris
quan ensenya els colors
i s'omple la cua
d'ulls guaitadors.
Quan s'acaba la gresca
es canvia el vestit
i passejant poc a poc,
se'n torna feliç.
Fa l'ullet mentre diu adeu.
Maria Gisbert del Río
2n cicle d'Educació Primària
CEIP Reina Violant
Jocs Florals Escolars : Barcelona : Gràcia.
Certamen literari Gràcia 2006.
amb el seu plomatge diví
se'n va a festejar pel camí.
Estarrufa un arc iris
quan ensenya els colors
i s'omple la cua
d'ulls guaitadors.
Quan s'acaba la gresca
es canvia el vestit
i passejant poc a poc,
se'n torna feliç.
Fa l'ullet mentre diu adeu.
Maria Gisbert del Río
2n cicle d'Educació Primària
CEIP Reina Violant
Jocs Florals Escolars : Barcelona : Gràcia.
Certamen literari Gràcia 2006.
Etiquetes de comentaris:
adeu,
colors,
Del Río Gisbert [Maria],
elegància,
felicitat,
fer l'ullet,
galls dindi,
gresca,
passejades,
plomatges,
ulls
03 de març 2017
Una terra
Matins, aurores de la terra meva!
¡Quina delícia més tendra es don,
quina esperança la claror difon
en les aurores de la meva terra!
Migdies càlids, madurats de llum!
En la fadiga de la son menuda
doneu repòs a l'enyorança muda,
migdies meus que maduren de llum!
¡Oh, melangia de les tardes altes,
quan es redossen amb el vent secrets
auguris d'ombra i pensaments quiets
al clar silenci de les tardes altes!
Capvespres meus amb la preguera greu
d'una campana lluminosa i alta:
recolliu l'ombra que revé i s'exalta,
vespres sagrats com la preguera greu.
Per tu la nit, oh terra meva, viva,
dormida tota en un silenci rar:
per fer-te plena i rediviva encar,
per tu la nit i l'esperança viva!
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993
Pròleg: J.M. de Segarra; S. Espriu; J. Bofill i Ferro,
i V. Llorca
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
calidesa,
campanes,
capvespres,
dormir,
esperança,
llum,
madurar,
matins,
melangia,
paisatges,
persones,
Romeu i Figueras [Josep 1917-2004],
silenci,
tendresa,
terra
26 de febrer 2017
Tub de feixos
El sol és una estrella
de petita grandesa.
L'ombra de la terra
no troba suport en l'espai
i s'estira
encara.
Les illes són continents
que han acabat per ajeure's.
Un home per casualitat
al seu país,
quan crida, encara
que baix i poc, sol a
la seva habitació, també és
una illa dreta.
El son arreplega
tots els somnis
i se'n va.
Un cos que hi cau
cada cop més
ràpid pot ser
un espectacle.
La llum ha de quedar
encesa, però el sol
continua endollat.
Una glaciació és una feina
per a moltes mans.
Ronald Polito, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 79, p. 69
Tr.: Josep Domènech
de petita grandesa.
L'ombra de la terra
no troba suport en l'espai
i s'estira
encara.
Les illes són continents
que han acabat per ajeure's.
Un home per casualitat
al seu país,
quan crida, encara
que baix i poc, sol a
la seva habitació, també és
una illa dreta.
El son arreplega
tots els somnis
i se'n va.
Un cos que hi cau
cada cop més
ràpid pot ser
un espectacle.
La llum ha de quedar
encesa, però el sol
continua endollat.
Una glaciació és una feina
per a moltes mans.
Ronald Polito, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 79, p. 69
Tr.: Josep Domènech
Etiquetes de comentaris:
Domènech Ponsatí [Josep 1966-],
espectacles,
estrelles,
feixos,
glaciacions,
illes,
llum,
mans,
poesia lluminosa,
Polito [Ronald],
sol,
somnis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)