Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
16 de maig 2017
Jo conec
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bastir,
Bibliothèque nationale de France (BnF),
conèixer,
cultura,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
interrogants,
Nadal [Manuel 1928-1997],
paraules,
persones,
poesia breu,
respostes
Cap música no hi ha com el silenci
Cap música no hi ha com el silenci,
aquest acord perfecte de les veus.
Tot ho sublima i ho concentra, tot,
des del bri d'herba a la més alta estrella,
fonent l'espai i el temps en l'èxtasi més pur
dins un instant profund d'eternitat.
Brollen les aigües d'una deu oculta
cascadejant pendís avall i fent-se
remor suau entre pollancs de pau
en la infinita i verdejant planura.
El vent afina els cinc sentits. El cor
és tots els cors que canten a l'uníson,
esmortuïts el rogallós gripau
i el grill, aquesta corda de violí que es trenca.
Després del pianíssim del capvespre,
just quan la simfonia recomença,
els rossinyols són roses.
Climent Forner. Amb peus lleugers com els dels cérvols, 1993
aquest acord perfecte de les veus.
Tot ho sublima i ho concentra, tot,
des del bri d'herba a la més alta estrella,
fonent l'espai i el temps en l'èxtasi més pur
dins un instant profund d'eternitat.
Brollen les aigües d'una deu oculta
cascadejant pendís avall i fent-se
remor suau entre pollancs de pau
en la infinita i verdejant planura.
El vent afina els cinc sentits. El cor
és tots els cors que canten a l'uníson,
esmortuïts el rogallós gripau
i el grill, aquesta corda de violí que es trenca.
Després del pianíssim del capvespre,
just quan la simfonia recomença,
els rossinyols són roses.
Climent Forner. Amb peus lleugers com els dels cérvols, 1993
Etiquetes de comentaris:
acordar,
aigües,
cor,
Forner [Climent 1927-],
instants,
música,
pau,
pollancres,
remors,
roses,
rossinyols,
sentits,
silenci,
simfonia,
suavitat,
vent,
veus
Creixes
Creixes aprenent,
assimilant,
reconeixent
i desaprenent.
Creixes i creixes;
i sense raonaments
veus desaparèixer
el que a tu et va veure créixer.
Tot allò que et va fer qui ets
es desfà,
es transforma,
i ja no hi és.
Carlos Navarro Salinas. Tot allò que et va fer qui ets.
22è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol, 2011
assimilant,
reconeixent
i desaprenent.
Creixes i creixes;
i sense raonaments
veus desaparèixer
el que a tu et va veure créixer.
Tot allò que et va fer qui ets
es desfà,
es transforma,
i ja no hi és.
Carlos Navarro Salinas. Tot allò que et va fer qui ets.
22è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol, 2011
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
assimilar,
Comissions Obreres del Barcelonès,
Concurs de Poesia Martí i Pol (22è : 2011),
créixer,
Navarro Salinas [Carlos],
reconèixer,
transformacions
14 de maig 2017
Flor melindro
La van fer amb el caparró torçat i només es veu
capgirada. Si li haguessin donat ullets podria
comptar les bestioles de terra plana. No val res.
En fas un pom i al cap de cinc minuts es desfulla.
Però és molt bufona, i, ajupit, li pots veure els dintres:
de color d'aixarop de violí i els estams també.
Mercè Rodoreda. Viatges i flors. 2007
capgirada. Si li haguessin donat ullets podria
comptar les bestioles de terra plana. No val res.
En fas un pom i al cap de cinc minuts es desfulla.
Però és molt bufona, i, ajupit, li pots veure els dintres:
de color d'aixarop de violí i els estams també.
Mercè Rodoreda. Viatges i flors. 2007
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
bestioles,
color d'aixarop,
colors,
comptar,
desfullar,
estams,
flors,
flors melindro,
Rodoreda [Mercè 1908-1983],
terra,
ulls
Fill de...
Nits de llums artificials:
tenc la veu ben segura per a sabre el que estim
i el que desig
no m'ofendreu si us despullau d'estrelles
que a mi m'agraden totes les nueses
i els meus ulls cremen
tant a Ciutat
com a Utopia
Ningú no ens representa poetes emprenyats, 2011
Nota de l'editor: Per voluntat expressa dels autors
d'aquest llibre, els poemes es presenten per ordre
alfabètic i sense esmentar-ne l'autoria.
tenc la veu ben segura per a sabre el que estim
i el que desig
no m'ofendreu si us despullau d'estrelles
que a mi m'agraden totes les nueses
i els meus ulls cremen
tant a Ciutat
com a Utopia
Ningú no ens representa poetes emprenyats, 2011
Nota de l'editor: Per voluntat expressa dels autors
d'aquest llibre, els poemes es presenten per ordre
alfabètic i sense esmentar-ne l'autoria.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
desitjar,
estimar,
estrelles,
nuesa,
persones,
poetes emprenyats,
seguretat,
ulls,
veus
contemplació
Límits ben definits
inscrits en el cos
ple de vicissituds sexuals,
no deixen de projectar
una bellesa incitada
en el silenci de l'anatomia.
Ni la brevetat del moment
ni el bransoleig de la nuesa,
depassen la imaginació
en un indispensable estímul.
Laura Dalmau. Solsticis en minúscula. 2010
Pròleg: Joan-Elies Adell
Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna
Ciutat d'Igualada 2009
Ciutat d'Igualada 2009
Etiquetes de comentaris:
anatomia,
bellesa,
contemplar,
cossos,
Dalmau [Laura 1970-],
depassar,
estímuls,
imaginació,
límits,
poesia breu,
projectar,
silenci
L'univers poètic de Miquel Martí i Pol. La literatura com a eina de socialització
Etiquetes de comentaris:
aforismes,
construir,
eines,
escriure,
estrofes,
Fundació Miquel Martí i Pol,
llegir,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
rapsodia,
socialització,
taller de poesia,
univers poètic,
versos
A Maria Àngels Anglada, el dia de la seva mort
Tota paraula de poetes t'acollirà
sobre la mort, estesa, tindràs un full en blanc
i serà tou el llit de les paraules
t'acollirà la veu i les veus que coneixes
fragmentada, ara sencera,
en el cel que vas cridar a la terra
sempre els teus àngels!
Inèdit.
Margarita Ballester. Poemes. 2000
sobre la mort, estesa, tindràs un full en blanc
i serà tou el llit de les paraules
t'acollirà la veu i les veus que coneixes
fragmentada, ara sencera,
en el cel que vas cridar a la terra
sempre els teus àngels!
Inèdit.
Margarita Ballester. Poemes. 2000
Etiquetes de comentaris:
àngels,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Ballester [Margarita 1942-],
blanc,
cel,
paraules,
poesia acollidora,
poesia d'homenatge,
poetes,
terra,
veus
Avís
Etiquetes de comentaris:
avisos,
bicicletes,
centres,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Gregori [Àngels 1985-],
lluna,
Nova York,
poesia breu,
València,
viatges
06 de maig 2017
El Saltamartí
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Brossa [Joan 1919-1998],
escultures,
exposicions temporals,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Llimós [Robert 1943-],
Miraestels,
Museu Marítim (Barcelona),
poesia visual,
saltamartí
05 de maig 2017
L'alba
La granota-príncep-del-món neix
de les branques del sol, del crit verd
de la falguera i en un petit punt de calor.
Marià Hispano, dins,
22è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol, 2011
de les branques del sol, del crit verd
de la falguera i en un petit punt de calor.
Marià Hispano, dins,
22è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol, 2011
Etiquetes de comentaris:
alba,
calor,
Concurs de Poesia Martí i Pol (22è : 2011),
falgueres,
Hispano [Marià],
néixer,
poesia breu,
sol,
verd
La disciplina del gust a l'escola
Etiquetes de comentaris:
Coleridge [Samuel Taylor 1772-1834],
disciplines,
escoles,
gust,
llegir,
plaers,
poesia,
poesia essencial,
reflexions,
reivindicar
Josep Carner
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.
Gabriel Ferrater. Vers i prosa, 1988
Ed.: Jordi Cornudella
Ed.: Joan Ferraté
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.
Gabriel Ferrater. Vers i prosa, 1988
Ed.: Jordi Cornudella
Ed.: Joan Ferraté
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Carner [Josep 1884-1970],
Cornudella [Jordi],
entendre,
Ferraté [Joan 1924-2003],
Ferrater [Gabriel 1922-1972],
llegir,
maig,
pàtria,
persones,
poesia,
sentits
5.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T'estimava amb les hores i amb el somni;
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t'estimava lentament i sorda.
Com s'estimen les coses marcescibles.
Com s'aprén l'idioma de l'absència.
Ells s'estimen : poemes d'amor entre homes, 1999
Ed.: Lawrence Schimel
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T'estimava amb les hores i amb el somni;
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t'estimava lentament i sorda.
Com s'estimen les coses marcescibles.
Com s'aprén l'idioma de l'absència.
Ells s'estimen : poemes d'amor entre homes, 1999
Ed.: Lawrence Schimel
Etiquetes de comentaris:
abril,
absències,
actituds,
aprendre,
cantar,
estimar,
homes,
persones,
poesia amorosa,
Schimel [Lawrence 1971-],
tendresa
02 de maig 2017
Magma
Aquell impuls profund que confereix
densitat a silencis i paraules
no ens l'han arrabassat, ni l'arbre en què
tots els vents conflueixen i s'exalten.
Una cortina blava ens fa de mar
perquè la hisenda és magra; però totes
les veus del temps inciten al retorn
i són altes i clares les mirades.
¿D'on, sinó del profund d'aquest combat,
n'haurem senyals i força? Tanta vida
no creix debades. Fosca i llum fan un
sol baluard i els anys ens configuren
a poc a poc. Petgem sense temor.
Tots els camins proclamaran certeses.
Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits. 1996
Pròleg de Salvador Espriu
30 d’abril 2017
Col·leccions
Respiro pols. Contaminació
Convuls alè
de la ciutat insomne.
Em pren el tic
del ja faig tard
i el va correm
Cercaré dins meu
al racó
més amagat.
I a grapats prendré
puntets de llum.
Valuosa col·lecció.
Tresors
fets de paraules.
Teresa Serramià Samsó. Barman
15è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol. 2004
Convuls alè
de la ciutat insomne.
Em pren el tic
del ja faig tard
i el va correm
Cercaré dins meu
al racó
més amagat.
I a grapats prendré
puntets de llum.
Valuosa col·lecció.
Tresors
fets de paraules.
Teresa Serramià Samsó. Barman
15è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol. 2004
Etiquetes de comentaris:
ciutats,
col·leccions,
Concurs de Poesia Martí i Pol (15è : 2004),
contaminacíó,
llum,
paraules,
puntets,
Serramià [Teresa],
tresors
Interior amb àvia llegint
Ah, mais oui, c'est la niege,
c'est la niege qui se fonde,
deies, quan, amb els ulls mig tancats,
ves a saber quins somnis, quins desigs
apagats sota la teva pell
ja resseca dels anys i dels hàbits submisos,
t'explicaves als vespres -veig cretona esvaïda
de flors blavoses, dàlies extravagants i zínnies
postnoucentistes, una mica art-déco-, sí, les mateixes
del menjador de S'Agaró, però allà
eren de tots colors i ara aquí són blavoses,
descolorides, tot és com descolorit
ara, i abans, ai abans de la guerra
tot era de colors i teníem el cotxe,
-és el mateix dibuix-, ens el van prendre els rojos,
el papà el conduïa quan vàreu anar a França
i quan éreu a Lourdes, sí, bonic, molt bonic,
l'aigua baixava pels carrers com un riu
i tot era tan verd...
(Fragment)
Narcís Comadira. Àlbum de família, 1980
c'est la niege qui se fonde,
deies, quan, amb els ulls mig tancats,
ves a saber quins somnis, quins desigs
apagats sota la teva pell
ja resseca dels anys i dels hàbits submisos,
t'explicaves als vespres -veig cretona esvaïda
de flors blavoses, dàlies extravagants i zínnies
postnoucentistes, una mica art-déco-, sí, les mateixes
del menjador de S'Agaró, però allà
eren de tots colors i ara aquí són blavoses,
descolorides, tot és com descolorit
ara, i abans, ai abans de la guerra
tot era de colors i teníem el cotxe,
-és el mateix dibuix-, ens el van prendre els rojos,
el papà el conduïa quan vàreu anar a França
i quan éreu a Lourdes, sí, bonic, molt bonic,
l'aigua baixava pels carrers com un riu
i tot era tan verd...
(Fragment)
Narcís Comadira. Àlbum de família, 1980
Los dos campanars
...
Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.
Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.
...
Als catalans de França
Fragment.
Jacint Verdaguer. Canigó. 1944
Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.
Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.
...
Als catalans de França
Fragment.
Jacint Verdaguer. Canigó. 1944
Etiquetes de comentaris:
altars,
campanars,
Canigó,
catalans,
Conflent,
contemplar,
enderrocs,
garrics,
masies,
monjos,
ovelles,
pastors,
roures,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
A Verdaguer
Tu arribaves el primer
a la fita que ens empara.
Tu oferies a Déu Pare
el teu nom de Verdaguer.
I el teu verd ens dura encara
del primer vers al darrer,
i tornem al teu verger,
que té sempre l'aigua clara.
Amb tu se'ns obren les flors,
i resseguint el teu clos
ens cau la fruita madura.
Dona'ns el goig de sentir
aquest misteri diví
que se'ns torna criatura
Manuel Bertran Oriola
Poemes montserratins. 1997
Etiquetes de comentaris:
aigua,
arribar,
Bertran Oriola [Manuel 1901-1976],
claror,
criatures,
flors,
fruites,
goigs,
rieres,
rius,
sentir,
verd,
Verdaguer [Jacint 1845-1902],
vergers,
versos
Quan l'ànima escolta
Quan l'ànima escolta
tot parla el parlar més viu
i la remor més somorta
s'explica i ens diu;
les fulles de la riba
conversen vehements,
les rieres d'aigua ombriva
xiuxiuegen rabents;
vents i valls i núvols,
per on Déu ha passat,
revelen i proclamen
el Mot més ben guardat...
quan l'ànima escolta!
Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000
Traducció de Ferran Bach
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
ànimes,
conversar,
dir,
escoltar,
explicar,
fotografies,
fulles,
Gezelle [Guido 1830-1899],
Grau Ros [Teresa 1959-],
núvols,
persones,
remors,
rieres,
Torà,
valls,
vent
Un sol mot
Etiquetes de comentaris:
anys,
arbres,
boscos,
caminar,
esperança,
Espriu [Salvador 1913-1985],
fotografies,
gestos,
goig,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
mesura,
projectes,
propòsits,
quietud,
recers,
silenci,
som,
vent,
xarxes
29 d’abril 2017
Somriure
Mira'l,
el somriure.
La VIDA es disfressa d'alegria
uns instants,
només.
Carme Jurado i Sayós. De la vida i dels silencis.
14è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol 2003
el somriure.
La VIDA es disfressa d'alegria
uns instants,
només.
Carme Jurado i Sayós. De la vida i dels silencis.
14è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol 2003
Reng d'arbres
Renglera vegetal que vetlleu el nostre descans.
Moreres obedients , inclinades per la força del vent,
vostra reverència silenciosa porta a ajuntar mans,
agenollar neguits, inclinar temences i calmar la ment.
Sota aquest porxo de fusta els meus ulls escolten
i guaiten mes orelles els diàlegs dels ocells.
Aquest embolcall sonor bressola els anhels
que agiten sovint els que com jo temen.
Enfilall de fantasmes invisibles, muts que eixordeu;
sereu arrabassats, fosos com la neu
per la tramuntana decidida, agosarada,
d'una valentia ferma com flamarada!!
Francesc Xavier Simarro Montané. Reng d'arbres.
13è concurs de poesia Miquel Martí i Pol, 2002
Moreres obedients , inclinades per la força del vent,
vostra reverència silenciosa porta a ajuntar mans,
agenollar neguits, inclinar temences i calmar la ment.
Sota aquest porxo de fusta els meus ulls escolten
i guaiten mes orelles els diàlegs dels ocells.
Aquest embolcall sonor bressola els anhels
que agiten sovint els que com jo temen.
Enfilall de fantasmes invisibles, muts que eixordeu;
sereu arrabassats, fosos com la neu
per la tramuntana decidida, agosarada,
d'una valentia ferma com flamarada!!
Francesc Xavier Simarro Montané. Reng d'arbres.
13è concurs de poesia Miquel Martí i Pol, 2002
Etiquetes de comentaris:
arbres,
calma,
Concurs de Poesia Martí i Pol (13è : 2002),
descans,
fermesa,
flamarades,
mans,
ment,
moreres,
ocells,
poesia de la natura,
Simarro [Francesc Xavier 1958-],
tramuntana,
ulls,
valentia,
vetllar
27 d’abril 2017
Epigrama a la Mare de Déu de Montserrat
Verge nostra, Montserrat,
per nosaltres una fita
i una font de pietat;
veritat d'aquella dita:
"Terra negra fa bon blat".
Josefina Tura de Bertran
Manuel Bertran Oriola
Poemes montserratins, 1997
per nosaltres una fita
i una font de pietat;
veritat d'aquella dita:
"Terra negra fa bon blat".
Josefina Tura de Bertran
Manuel Bertran Oriola
Poemes montserratins, 1997
Etiquetes de comentaris:
Bertran Oriola [Manuel 1901-1976],
blat,
dites,
Mare de Déu de Montserrat,
pietat,
poesia breu,
terra,
Tura de Bertran [Josefina 1899-1982]
23 d’abril 2017
III. EL SOMNI
Etiquetes de comentaris:
amor,
Comissions Obreres del Barcelonès,
Concurs de Poesia Martí i Pol (13è : 2002),
Germain i González [Marcel],
inventar,
llibertat,
llibres,
Morey [Marie],
poesia silenciosa,
somnis,
tendresa,
vida
20 d’abril 2017
Sanguinyol
Etiquetes de comentaris:
Blanc [Isidre],
blau,
cornus sanguinea,
fotografies,
fruits,
Llanera,
poesia floral,
sanguinyol,
Toll de l'Amic,
Torà
L'oratge
L'oratge esquerp no podia amb el tou de boira,
sentiments i emocions barrejats i desordenats,
abandonats en la buidor.
Poc després aparegué un núvol a l'horitzó,
escampant cerimoniós una pluja menuda
per amorosir els sembrats eixarreïts del pensament.
És una hora de quietud quasi mística,
dins dels solcs -abans erms-
començaren a germinar amb timidesa
el ritme, les metàfores, els hipèrbatons...
A l'estrena d'aquell paisatge
la irisació de les paraules prenia cos,
desvetllava imatges i sense fressa, delicadament,
mil flaires desconegudes
s'uniren per ungir el primer poema.
Carme Colomer i Planas. Cinc molècules d'ADN, dins,
14è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol. 2003
sentiments i emocions barrejats i desordenats,
abandonats en la buidor.
Poc després aparegué un núvol a l'horitzó,
escampant cerimoniós una pluja menuda
per amorosir els sembrats eixarreïts del pensament.
És una hora de quietud quasi mística,
dins dels solcs -abans erms-
començaren a germinar amb timidesa
el ritme, les metàfores, els hipèrbatons...
A l'estrena d'aquell paisatge
la irisació de les paraules prenia cos,
desvetllava imatges i sense fressa, delicadament,
mil flaires desconegudes
s'uniren per ungir el primer poema.
Carme Colomer i Planas. Cinc molècules d'ADN, dins,
14è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol. 2003
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Colomer i Planas [Carme],
Concurs de Poesia Martí i Pol (14è : 2003),
delicadesa,
emocions,
germinació,
hipèrbatons,
imatges,
metàfores,
pensament,
persones,
pluja,
poesia,
ritme,
sentiments
Les peres jovenetes
¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!
Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.
I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en una llum infinita.
¡Ah si les albes roses i els branquillons d'abril
i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil
que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vessant:
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre, justes, dintre la boca d'un infant!
Josep Carner. Els fruits saborosos. 1998
Edició: Esther Centelles
17 d’abril 2017
TUU
Pessic obert. Pastora del camí.
Borla de la muntanya. Ala barquera.
Nina de salut. Gota del destí.
Ramell blancvestit. Copa de foguera.
Barana dolça. Rosa de coixins.
Tro de rosada. Niu de la frontera.
Flor de la llibertat. Follet de brins.
Arracada del cel. Astre i bandera.
Sang del repòs. Anell. Mare brillant.
Canyeta de la mar. Bosc de l'instant.
Serrell d'abril. Aigua primordial.
Maduixa de claror. Porta amb senyal.
Cascavellet del sol. Nus de fulgors.
Llei de l'aurora. Tu. Festa d'amors.
Joan Brossa. Poesia i prosa. 1995
Edició de Glòria Bordons
12 d’abril 2017
Cerdanya
Cerdanya, qui l'ha vista i la veurà?
En el cel llis la serra d'un blau malva.
Or destenyit de segle camps enllà
i dins les valls l'enyorança de l'alba.
Colom assolellat, oh glop de neu,
l'aigua subtil senyala sense espera
el granit blanc per clavar-hi la creu
i a l'estiu ramellets de primavera.
De Cantilena
Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
Ed. crítica de C. Camps
Pr.: A. Susanna
En el cel llis la serra d'un blau malva.
Or destenyit de segle camps enllà
i dins les valls l'enyorança de l'alba.
Colom assolellat, oh glop de neu,
l'aigua subtil senyala sense espera
el granit blanc per clavar-hi la creu
i a l'estiu ramellets de primavera.
De Cantilena
Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
Ed. crítica de C. Camps
Pr.: A. Susanna
Etiquetes de comentaris:
alba,
blau,
Cerdanya,
estiu,
Pons [Josep Sebastià 1886-1962],
primavera,
ramells,
valls
11 d’abril 2017
Sota la lluna plena
Sota la lluna plena, passejo fins al vell balneari
abandonat.
Boques de bronze diuen paraules d'aigua.
Sota la lluna,
cinc boques xiuxiuegen
secrets de l'ombra.
J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996
abandonat.
Boques de bronze diuen paraules d'aigua.
Sota la lluna,
cinc boques xiuxiuegen
secrets de l'ombra.
J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996
Etiquetes de comentaris:
aigua,
fonts,
Jocs Florals de Barcelona,
lluna,
lluna plena,
passejar,
poesia breu,
Santaeulàlia [J. N.]
Solstici
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits. 1981
Pròleg de Salvador Espriu
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits. 1981
Pròleg de Salvador Espriu
Fotografia
Sempre recordaré aquell desplaçament
del cos, el teu, al meu costat.
Era migdia i l'aire tebi
suportava el rigor de la mundanitat.
Margarita Ballester. Els ulls. 1995
del cos, el teu, al meu costat.
Era migdia i l'aire tebi
suportava el rigor de la mundanitat.
Margarita Ballester. Els ulls. 1995
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aire,
Ballester [Margarita 1942-],
cos,
fotografies,
migdia,
mundanitat,
persones,
poesia breu,
recordar,
records,
rigor,
ulls
Finestra oberta
Quan el record
només conté records,
i l'horitzó defineix en nosaltres
la inquietud d'un límit,
és arribat l'instant
del cor tranquil
i la finestra oberta de bat a bat
per definir des de nosaltres
la pau del mar sobre les criatures,
i lliurar els somnis
al somni del destí.
Vicenç Llorca, dins,
Autisme : trenquem el silenci amb la poesia. 2014
només conté records,
i l'horitzó defineix en nosaltres
la inquietud d'un límit,
és arribat l'instant
del cor tranquil
i la finestra oberta de bat a bat
per definir des de nosaltres
la pau del mar sobre les criatures,
i lliurar els somnis
al somni del destí.
Vicenç Llorca, dins,
Autisme : trenquem el silenci amb la poesia. 2014
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cors,
criatures,
finestres,
horitzons,
inquietuds,
instants,
límits,
lliurar,
Llorca [Vicenç 1965-],
mar,
pau,
persones,
records,
somnis,
tranquil·litat
10 d’abril 2017
Montserrat, deixeu que tots sardanegem...
Deixeu que tots sardanegem
com vostres penyes,
i feu que bressi les ensenyes
el cant d'amor de la nit de Betlem.
Ens apleguem entorn de Vós
amb l'alenada
del vostre maig i amb l'abrivada
de la tenora de so cabalós.
Mare de Déu de Montserrat!
Formem rodones,
i ens sembla viure en les persones
de la inefable i ardent Trinitat.
Flames de goig en contrapunt.
Passos, compassos,
delit del cor que passa als braços
i el pensament que se'n va cel amunt.
Ai, flabiol! Ai, tamborí!
Deu-nos l'entrada,
que ja la verge, enamorada,
sent a la falda com salta el Diví.
Manuel Bertran Oriola
abril 1959
Poemes montserratins, 1997
com vostres penyes,
i feu que bressi les ensenyes
el cant d'amor de la nit de Betlem.
Ens apleguem entorn de Vós
amb l'alenada
del vostre maig i amb l'abrivada
de la tenora de so cabalós.
Mare de Déu de Montserrat!
Formem rodones,
i ens sembla viure en les persones
de la inefable i ardent Trinitat.
Flames de goig en contrapunt.
Passos, compassos,
delit del cor que passa als braços
i el pensament que se'n va cel amunt.
Ai, flabiol! Ai, tamborí!
Deu-nos l'entrada,
que ja la verge, enamorada,
sent a la falda com salta el Diví.
Manuel Bertran Oriola
abril 1959
Poemes montserratins, 1997
Etiquetes de comentaris:
alenades,
Bertran Oriola [Manuel 1901-1976],
braços,
compassos,
Mare de Déu de Montserrat,
Montserrat (Catalunya : Massís),
passos,
pensament,
poesia montserratina,
rodones,
sardanejar
09 d’abril 2017
Si vaig fent via pels camins del mar
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aire,
Altarriba [Montserrat 1948-],
camins,
empremtes,
estuaris,
fer via,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibertat,
mar,
néixer,
persones,
poesia breu,
retornar
La pedra oberta
Primer esbosso amb llapis el que serà
el poema i després l'escric en tinta
sobre una quartilla.
Sempre procuro de sintetitzar.
Joan Brossa. La clau a la boca : 1996, 1997
P.: Pere Gimferrer
el poema i després l'escric en tinta
sobre una quartilla.
Sempre procuro de sintetitzar.
Joan Brossa. La clau a la boca : 1996, 1997
P.: Pere Gimferrer
Etiquetes de comentaris:
Brossa [Joan 1919-1998],
escriure,
Gimferrer [Pere 1945-],
poesia,
sintetitzar
08 d’abril 2017
Soc al llit
Soc al llit, a les fosques, escoltant...
Sobre el teclat
de la teulada, els dits
lleus de la pluja!
Sobre el teclat
de la teulada, els dits
lleus de la pluja!
J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996
Premi Jocs Florals de Barcelona 1996.
Etiquetes de comentaris:
dits,
escoltar,
llits,
pluja,
poesia breu,
poesia de la pluja,
Santaeulàlia [J. N.],
teulades
02 d’abril 2017
Aprèn
Etiquetes de comentaris:
amor,
aprendre,
escriure,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llegir,
roses,
sentir,
Shakespeare [William 1564-1616],
silent,
subtilitat,
ulls
La bruixa menja paraules
Cerquem les paraules
per fer-ne un brodat
amb petons de faules
i fils platejats,
que la bruixa Fofa
aviat tornarà
envoltada d'ombres,
plugims i gratalls.
Cerquem ben de pressa
dintre de la bossa,
davall la prunera,
darrere la porta
o entre les mongetes;
que si ve la Fofa,
ben seca i resseca,
se les menjarà.
Paraules perdudes
jugant al sofà,
un ball de baldufes,
fru-fru i pim-pam.
M. Mercè Domínguez, dins,
Autisme : trenquem el silenci amb la poesia. 2014
per fer-ne un brodat
amb petons de faules
i fils platejats,
que la bruixa Fofa
aviat tornarà
envoltada d'ombres,
plugims i gratalls.
Cerquem ben de pressa
dintre de la bossa,
davall la prunera,
darrere la porta
o entre les mongetes;
que si ve la Fofa,
ben seca i resseca,
se les menjarà.
Paraules perdudes
jugant al sofà,
un ball de baldufes,
fru-fru i pim-pam.
M. Mercè Domínguez, dins,
Autisme : trenquem el silenci amb la poesia. 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)