Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
06 de desembre 2017
Nabí
Etiquetes de comentaris:
actituds,
branques,
Carner [Josep 1884-1970],
fotografies,
Fraser [Nick],
fulles,
goig,
Jordània,
lleugeresa,
llocs,
oliveres,
olives,
persones,
sol,
somnis,
tiges
05 de desembre 2017
Dimarts / verd de mar / amb verd de / lluna
Desembre fosc
estreny els punys
arbre tallat
pedra callada
floreix argent
la tramuntana.
Albert Ràfols Casamada, dins,
Les quatre estacions, 1996. 2a ed.
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Àngels Tomàs
|
Etiquetes de comentaris:
arbres,
argent,
desembre,
Hernandez [Jordi],
poesia de tardor,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009],
Tomàs [Àngels],
tramuntana,
Valeri [M. Eulàlia (Maria Eulàlia) 1936-]
02 de desembre 2017
abismes
Omplo els dies de futur
i perspectiva,
de vertigen conreat
al caire de l'abisme dels teus ulls.
No deixis mai de mirar-me,
vida.
Anna Garcia Garay. Els mots encreuats. 2012
Etiquetes de comentaris:
abismes,
futur,
Garcia Garay [Anna 1972-],
mirar,
perspectiva,
poesia breu,
Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater,
ulls,
vida
Flors matineres
Les flors s'han despertat abans que jo;
ja s'han vestit i s'han rentat la cara.
Estan mirant el cel
i ben segur, si no tinguessin rel,
que cap al sol prendrien la volada.
Si ho fessin algun dia...
Si jo em llevés i no quedessin flors,
ai!, quina pena més gran sentiria!
Joana Raspall. Olor de maduixa : arbres, plantes, flors i fruits. 2016
A cura de Josep Maria Aloy
Il·lustracions d'Anna Clariana
Pròleg de Laura Borràs
Etiquetes de comentaris:
cel,
Clariana [Anna],
flors,
llevar-se,
matins,
pena,
poesia infantil,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
sentiments,
sentir,
sol
01 de desembre 2017
Ghazals
A The Blue Ghazals,
Adrienne Rich va escriure que
l'instant en què un sentiment penetra el cos,
és polític.
Adrienne Rich va escriure que
l'instant en què un sentiment penetra el cos,
és polític.
No has pensat mai en la bellesa
del gest d'obrir una ampolla?
Treure'ns dues copes és polític.
Celebrar trobar-nos és polític.
Explicar-ho en un poema també.
Àngels Gregori, dins,
Llibertat! 50 poemes de revolta. 2015
Edició: Jaume Subirana
Pròleg: David Fernàndez
Etiquetes de comentaris:
ampolles,
bellesa,
celebrar,
explicar,
Fernàndez [David 1974-],
Gregori [Àngels 1985-],
instants,
política,
Rich [Adrienne 1929-2012],
sentiments,
Subirana [Jaume 1963-]
Cap somriure foll
Cap somriure foll
no trencarà la quietud
d'aquest somni dolç,
teixit de silencis.
Brots d'herba
lentament esquerden
la terra
eixorca i dura, on
potser un dia neixi
la paraula perfecta.
Montserrat Abelló. Foc a les mans. 1990
no trencarà la quietud
d'aquest somni dolç,
teixit de silencis.
Brots d'herba
lentament esquerden
la terra
eixorca i dura, on
potser un dia neixi
la paraula perfecta.
Montserrat Abelló. Foc a les mans. 1990
Pròleg: Maria Mercè Marçal
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
brots,
dolçor,
herba,
paraules,
persones,
poesia breu,
quietud,
silenci,
somnis,
somriure
26 de novembre 2017
Ens neva
A Lluís i Joan, els meus germans.
Ens neva i brillen
matins confusos, màgics.
La infància que retorna
darrera els vidres gèlids.
Nens d'aigua clara.
De Divertiments, XVI
Primavera de 1995 - gener de 1997
Mireia Lleó i Bertran. Amb terra al pensament. 1999
Il.: Joan Lleó
Pr.: Marta Gallart i Alzina
Ens neva i brillen
matins confusos, màgics.
La infància que retorna
darrera els vidres gèlids.
Nens d'aigua clara.
De Divertiments, XVI
Primavera de 1995 - gener de 1997
Mireia Lleó i Bertran. Amb terra al pensament. 1999
Il.: Joan Lleó
Pr.: Marta Gallart i Alzina
Etiquetes de comentaris:
germans,
infància,
Lleó [Joan 1926-2007],
Lleó i Bertran [Mireia 1960-],
nevar,
poesia breu,
poesia sublim,
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 1998 XIè
25 de novembre 2017
Cartes als Reis
Jo llegia les cartes als Reis,
dels infants d'una escola,
i amb els ulls entelats, no he pogut
acabar de llegir-me-les totes.
Quina viva confiança posaven
en els Reis, demanant,
barrejat amb joguines, que curin
la germana petita, o el pare,
o el dolor de genolls d'aquell avi
que no pot caminar...
Quant d'amor i d'esperança duien,
escrits per ells, els mots «salut» i «pau»!
Com es pot, des del Cel, desoir-los?
De tan pura i sincera, esborrona,
la tendresa de cor dels infants.
Joana Raspall. Jardí vivent, 2010
Il.: Lluïsa Cauhé
dels infants d'una escola,
i amb els ulls entelats, no he pogut
acabar de llegir-me-les totes.
Quina viva confiança posaven
en els Reis, demanant,
barrejat amb joguines, que curin
la germana petita, o el pare,
o el dolor de genolls d'aquell avi
que no pot caminar...
Quant d'amor i d'esperança duien,
escrits per ells, els mots «salut» i «pau»!
Com es pot, des del Cel, desoir-los?
De tan pura i sincera, esborrona,
la tendresa de cor dels infants.
Joana Raspall. Jardí vivent, 2010
Il.: Lluïsa Cauhé
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
cartes als Reis,
Cauhé [Lluïsa],
confiança,
cor,
escola,
esperança,
infants,
joguines,
llegir,
pau,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
reis de l'Orient,
salut,
tendresa,
ulls
Niagara-on-the-lake
Vora el llac, sento Txèkhov, Bernard Shaw,
Bertold Brecht i Elmer Rice. Les seves veus
s'ajacen a la sorra, omplen els còdols
grisos, els vidres blaus i verds que dormen
i tracen cercles a l'aigua encalmada.
Al captard, sotgen el cel amb tendresa:
ni un sol alè de vent no ha torbat l'aigua,
i amb el jaqué de festa, els guants, l'armilla
blanca, fan córrer les barques de vela
a través del silenci. Amb els peus molls
salten, s'esquitxen, riuen. Ara són
infants cansats de jugar amb les paraules.
M. Rosa Font i Massot. Com ombres vives. 1996
Pròleg de J.N. Santaeulàlia.
Bertold Brecht i Elmer Rice. Les seves veus
s'ajacen a la sorra, omplen els còdols
grisos, els vidres blaus i verds que dormen
i tracen cercles a l'aigua encalmada.
Al captard, sotgen el cel amb tendresa:
ni un sol alè de vent no ha torbat l'aigua,
i amb el jaqué de festa, els guants, l'armilla
blanca, fan córrer les barques de vela
a través del silenci. Amb els peus molls
salten, s'esquitxen, riuen. Ara són
infants cansats de jugar amb les paraules.
M. Rosa Font i Massot. Com ombres vives. 1996
Pròleg de J.N. Santaeulàlia.
Etiquetes de comentaris:
barques,
còdols,
Font i Massot [M. Rosa (Maria Rosa) 1957-],
infants,
jugar,
llacs,
paraules,
saltar,
silenci,
tendresa
Rosella
Etiquetes de comentaris:
Abselam [Morad],
Albó [Núria 1930-],
blat,
estrenar,
esverament,
fotografies,
poesia breu,
poesia de les roselles,
rebregar,
roselles,
vent,
Vives [Núria]
Gelosia
La teva gelosia ha entrat dins la meva
ratera i s'ha escanyat.
El menjar del gos atreu els ratolins
i els ratolins les trampes i les trampes,
la gelosia.
Aquell qui diu «amor» , «amor», només en demana.
El nadó viatja en metro sempre massa
abrigat, i és una forma d'odi. De l'amor
fresc se'n desprenen uns líquids que,
si no es renten, de totes mangueres ↿, puden.
L'aiguamoll d'un mercat al carrer del
darrere i tota forma d'odi és gelosia.
El pus et put i el mal et torna cec.
Deixa'm la soledat, et dic, i retorna't
la vida.
Jo no tinc res del que et pugui ser pres.
↿. Del castellà «de todas mangueras» per «de todas maneras» .
Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color. 2011
ratera i s'ha escanyat.
El menjar del gos atreu els ratolins
i els ratolins les trampes i les trampes,
la gelosia.
Aquell qui diu «amor» , «amor», només en demana.
El nadó viatja en metro sempre massa
abrigat, i és una forma d'odi. De l'amor
fresc se'n desprenen uns líquids que,
si no es renten, de totes mangueres ↿, puden.
L'aiguamoll d'un mercat al carrer del
darrere i tota forma d'odi és gelosia.
El pus et put i el mal et torna cec.
Deixa'm la soledat, et dic, i retorna't
la vida.
Jo no tinc res del que et pugui ser pres.
↿. Del castellà «de todas mangueras» per «de todas maneras» .
Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color. 2011
Pròleg: Cèlia Sànchez-Mústich
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Aguilar-Amat [Anna 1962-],
amor,
desprendre,
gelosia,
gossos,
líquids,
menjar,
nadons,
persones,
rentar,
sentiments,
solitud,
viatjar.odi,
vida
De cambra
Tres sonates per a violí i piano
Dues per a violoncel i piano
Dues per a clavicèmbal i piano
Tres trios amb piano
Un per a piano, violoncel i trompa
Un per a piano, clarinet i violoncel
Tres quartets de corda
Dos quartets per a corda
Un quintet per a piano
I un altre per a clarinet i quartet de corda.
Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1992, 2007
Pr.: Glòria Bordons
|
Etiquetes de comentaris:
Bordons [Glòria],
Brossa [Joan 1919-1998],
Guinjoan [Joan 1931-],
iClassical Com,
instruments musicals,
música de cambra,
pianos,
Trio Kandinsky
Sonet VIII
Feliçment, jo soc una dona.
M. AURÈLIA CAPMANY
Voldria ser pluja per tornar-me de vidre,
voldria ser de lluna per vestir-me de nit,
voldria ser de pedra per sentir-me en la terra
i tramuntana o boira per venir de molt lluny.
Voldria ser paraula per estimar el silenci,
voldria ser pollancre per poder abraçar el vent,
voldria ser gavina per no conèixer límits
i mirar-me les coses des dels ulls d'un infant.
Només soc una dona, per sort soc una dona,
i tot el que desitjo ho trobo dintre meu:
jo també soc de pluja, jo també soc de terra
i dono, com un arbre, un fruit no madurat;
soc com la nit, obscura, llunyana com un astre,
com un ocell que emigra, com un infant perdut.
Carme Guasch. Poesia completa, 2005
Etiquetes de comentaris:
boira,
Capmany [Maria Aurèlia 1918-1991],
desitjar,
dones,
feliç,
Guasch [Carme 1928-1998],
infants,
lluna,
ocells migratoris,
pàtxera,
pluja,
pollancres,
silenci,
sonets,
sort,
terra,
tramuntana,
trobar,
ulls,
voler
19 de novembre 2017
Dorm princesa
Etiquetes de comentaris:
Abselam [Morad],
bruixes,
calmar,
cançons de bressol,
Casadesús [Josep],
dormir,
estrelles,
poesia infantil,
recer,
rosers,
son,
ulls,
velers
Lluna de pau
Lluna de pau, germana dels estels,
viatgera tranquil·la dels espais infinits,
tu que has obert la porta dels abismes,
mirall nocturn de la llum fosca del sol.
Lluna de pau, de la casa de cendres
enmig del cel, enmig de l'univers,
que saps parlar el llenguatge dels astres,
que fas el cant del silenci absolut.
Lluna de pau, coloma d'ales negres,
si et crido lluny, acudeixes a mi
enmig de l'ombra, amb les crineres blanques
a cavall sempre de la llum i del vent.
Lluna de pau, vestida d'oliveres,
en quart creixent, enmig dels tarongers,
la que es condorm a l'entrecuix de les dunes
i reneix a la platja, entre pins i xiprers.
Lluna de pau, aparta'ns de la ira,
de la desesperança, que no les trobem mai,
del desamor, de l'última venjança.
Lluna de pau, fes peu a casa nostra,
no ens abandonis mai.
Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge. 1998
Pr.: Biel Mesquida
Etiquetes de comentaris:
Bonet [Maria del Mar 1947-],
cel,
estels,
llenguatges,
llum,
lluna,
lluna de pau,
oliveres,
pau,
poesia de la pau,
silencis,
tarongers,
univers,
vent,
viatgers
Mireu
- Mireu aquells ocells en aquells arbres.
- Voleu dir aquells pardals, més enllà de les pruneres.
Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1992. 2007
Pr.: Glòria Bordons
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Brossa [Joan 1919-1998],
dir,
flors de prunera,
mirar,
ocells,
pardals,
poesia breu,
pruneres
Un dolç món
Si la mimosa em donés
una branqueta florida,
i perfum, el llessamí,
i un cel d'ulls, la margarida...
me'n faria un món tan dolç
que cap altre no en voldria:
sense punxes,
tot vellut,
tot aroma i alegria,
sense cap color violent
ni flors de figura altiva.
Joana Raspall. Olor de maduixa : arbres, plantes, flors i fruits. 2016
A cura de Josep Maria Aloy
Il·lustracions d'Anna Clariana
Pròleg de Laura Borràs
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
arbres,
aromes,
branques,
Clariana [Anna],
colors,
dolçor,
margarides,
mimoses,
món,
poesia breu,
punxes,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
ulls
misteri
potser ara tot podria ser.
i potser tant seria
anar-se'n o restar
a l'aguait entre les ombres.
hi ha un jardí que amaga
sota les fulles daurades
l'humus profund on naix la vida.
hi ha una tardor que perdura
i el fruit que al fons espera
amaga la saba i la llavor
i en plenitud esclata.
Anna Montero. Teranyines. 2010
Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia XLVIII (2010).
Etiquetes de comentaris:
fruits,
humus,
jardins,
llavors,
misteris,
Montero [Anna],
plenitud,
poesia breu,
poesia de tardor,
saba,
tardor,
vida
16 de novembre 2017
Miro la tela en blanc
Miro la tela en blanc,
no hi ha punt més exacte al meu planeta:
per ell han envellit sextants i brúixoles,
rutes i llocs, les formes del relat
en llavis molt antics forçats a viure;
anemones i algues, la matèria
tantes tardes creada des del foc.
L'ofici de mirar-lo em sacrifica,
ocupo el seu present, m'acosto al mite
Susanna Rafart. Retrat en blanc. 2004
Pròleg de Manuel Forcano
no hi ha punt més exacte al meu planeta:
per ell han envellit sextants i brúixoles,
rutes i llocs, les formes del relat
en llavis molt antics forçats a viure;
anemones i algues, la matèria
tantes tardes creada des del foc.
L'ofici de mirar-lo em sacrifica,
ocupo el seu present, m'acosto al mite
Susanna Rafart. Retrat en blanc. 2004
Pròleg de Manuel Forcano
Etiquetes de comentaris:
actituds,
algues,
anemones,
blanc,
brúixoles,
llavis,
mirar,
mites,
oficis,
persones,
planetes,
poesia breu,
present,
punts,
Rafart [Susanna 1962-],
relats,
teles
14 de novembre 2017
SÓLLER-EXPRÉS
Cada dia com una llançadora
de ciutat a ciutat corre l'exprés.
L'una li riu damunt la mar sonora,
l'altra dins una vall de tarongers.
Deixant la plana d'hortes i ametllers
ràpida puja la locomotora,
i la muntanya d'ignorats recers
travessa com espasa colpidora.
Comença a davallar, des de l'abrupte
penyal, damunt els arcs del viaducte,
fins arribar a la ciutat florida.
A sos peus canta l'aigua del torrent,
al front, el Puig Major fosforescent
i, al lluny, la mar plena d'amor la crida.
Miquel Forteza Pinya. L'íntim recer, 1946. 2a ed.
|
Etiquetes de comentaris:
Forteza Pinya [Miquel 1888-1969],
locomotores,
Mallorca,
mar,
Puig Major (Illes Balears : Muntanya),
Sureda [Antoni],
torrents
12 de novembre 2017
Ciutadans
Els ciutadans
també som paisatge
de la ciutat.
Vós, tu i jo
som un, som dos, som tres.
Som un poble, sabeu?
Gil Cabestany, dins,
Recull de poemes per a petits i grans, 1995. 2a ed.
també som paisatge
de la ciutat.
Vós, tu i jo
som un, som dos, som tres.
Som un poble, sabeu?
Gil Cabestany, dins,
Recull de poemes per a petits i grans, 1995. 2a ed.
Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger
Etiquetes de comentaris:
Cabestany [Gil],
ciutadans,
ciutats,
Granger [Noëlle],
paisatges,
poble,
Pujol [M. Antònia (Maria Antònia)],
Roig [Tina],
Rosa Sensat (Associació)
La Serra, I
Amb les lleus passes del record
Ara camino en la nit closa
Sota aquells roures sempre verds
Salvats d'un temps de glaç i boira.
Trec el branquell que reté el cant
I la font clara dringa sota
Dels marronyers mai desflorits
Mentre bereno a la seva ombra
Mel sumptuosa del passat
Que omple a vessar les llesques rosses.
Amb els ulls clucs veig el Boixar
On puja l'heura envaïdora
Amb braços foscos com l'oblit
Que escanyaria brancs i soques.
Després m'aturo al porxo blanc.
Aviat ja cauran les ombres,
Pugen suaus pel Sot del Forn,
Des del Serrat grills les invoquen.
Encara et puc dir adéu, amic
Montseny de clines amoroses.
La pollancreda de la font
Ara roman silenciosa.
Filen falenes de record
Un vol de seda somniosa
Camí de l'alba que vindrà
Amb molt lleugers passos de rosa.
M. Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic ... 1990
Etiquetes de comentaris:
alba,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
berenars,
Boixar,
caminar,
camins,
fonts,
lleugeresa,
mel,
Montseny,
passos,
pollancreda,
records,
roses,
roures,
Sot del Forn,
ulls
11 de novembre 2017
Viu cristall
Viu cristall
Mínima llum platejada
endins dels espills
netament viscuts
en àtoms brillants
d'ull pur i continu
Viu cristall
Moviment en el fons
de la mateixa transparència
ahir avui demà
Cristall obert i nítid
en els ulls ondulats del temps
Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995
Mots preliminars: Basilio Losada
Traducció: Ramon Dachs
Etiquetes de comentaris:
ahir,
aigua,
àtoms,
continuïtat,
cristalls,
demà,
espills,
Fernán-Vello [Miguel Anxo 1958-],
llum,
mínims,
moviments,
puresa,
temps,
transparències,
ulls,
vida
La neu cobreix el circ dels segles
La neu cobreix el circ dels segles.
Els nans fa temps que es mengen les paraules
i els tigres van morir d'assalts ardents.
Només les fulles guarden foc
als bancs deserts.
Espero encara el braç del trapezista,
blanc de la pols de les victòries.
Cadmis i mangres han fos els seus velluts
però jo, tot i tenir els ulls tan plens de sorra,
i els ors circumstanciats de vespres vells,
camino en direcció a la vela,
assaboreixo pors sense fluències,
m'admira el cor obert de tant confeti.
Susanna Rafart. Retrat en blanc. 2004
Pròleg: Manuel Forcano
70
Prenc el meu bastó i lentament faig el camí
fins a la cabana on vaig passar tants anys.
Les parets són mig caigudes i s'hi aixopluguen conills i guineus.
El pou vora el bosquet de bambú s'ha assecat,
i espesses teranyines tapen la finestra, on jo tant havia llegit
a la llum de la lluna.
Els esglaons són envaïts de males herbes,
i en el fred glacial canta un grill solitari.
Deambulo per allà, incapaç d'apartar-me'n
mentre el sol es pon amb tristesa.
Daigu Ryokan. Gota de rosada en una fulla de lotus, 2001
Ed. i tr.: Natàlia Barenys
fins a la cabana on vaig passar tants anys.
Les parets són mig caigudes i s'hi aixopluguen conills i guineus.
El pou vora el bosquet de bambú s'ha assecat,
i espesses teranyines tapen la finestra, on jo tant havia llegit
a la llum de la lluna.
Els esglaons són envaïts de males herbes,
i en el fred glacial canta un grill solitari.
Deambulo per allà, incapaç d'apartar-me'n
mentre el sol es pon amb tristesa.
Daigu Ryokan. Gota de rosada en una fulla de lotus, 2001
Ed. i tr.: Natàlia Barenys
Sulzburg
Catifa d'anemones blanques
com un llençol brodat d'estels,
làpides cobertes de líquens
i heures, posen uniforme
a tants sentinelles de pedra.
L'estel de David a la porta,
cap amunt esglaons ens guien,
reviuen un temps on vosaltres
cercàveu argent a les mines
i era la vall un lloc de pau.
Una inscripció més recent
recorda les vides segades
per la intolerància i la por,
les pedres damunt de les tombes
són testimonis d'esperança:
Com còdols del riu de la vida
que acaba en un mateix delta.
Assumpció Forcada. Flora sapiens. 1993
Pròleg de Francesc Parcerisas
Etiquetes de comentaris:
anemones blanques,
catifes,
cercar,
còdols,
deltes,
esglaons,
esperança,
estels,
Forcada [Assumpció 1947-],
heura,
inscripcions,
làpides,
liquens,
llençols,
pau,
rius,
sentinelles,
Sulzburg,
temps,
valls
La casa
Casa escombrada,
casa endreçada.
Bon treball i bon semblant
fan anar la casa endavant.
La bona casa
la fan els veïns.
Dites populars catalanes, dins,
Recull de poemes per a petits i grans, 1995. 2a ed.
Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger
|
Etiquetes de comentaris:
Alumnes classe Agnès Carayol-Froger,
cases,
dites,
Granger [Noëlle],
Pujol [M. Antònia (Maria Antònia)],
Roig [Tina],
Rosa Sensat (Associació),
treball,
veïns
07 de novembre 2017
L'altra porta
Estava tan distant de l'alba com del capvespre.
En un paratge de neu s'havien esborrat
tots els camins: si avançava em perdia,
si retrocedia em repetia. Però ara rai!
Un conflicte, en resoldre's, perd les seves
proporcions d'enigma.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
En un paratge de neu s'havien esborrat
tots els camins: si avançava em perdia,
si retrocedia em repetia. Però ara rai!
Un conflicte, en resoldre's, perd les seves
proporcions d'enigma.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Etiquetes de comentaris:
alba,
ara,
Brossa [Joan 1919-1998],
camins,
capvespre,
conflictes,
enigmes,
neu,
poesia breu,
resolució
05 de novembre 2017
Mussol
Una vegada hi havia un mussol
que quan volava no feia soroll.
Des de la branca gruixuda d'un om
tot s'ho mirava amb uns ulls ben rodons.
Si no podia dir res a ningú,
es consolava llançant un bon «xut»
i els ocellets que dormien en pau
es despertaven amb un sobresalt.
Quan veia un rèptil o algun ratolí
que es passejaven en lloc de dormir,
obria les ales, baixava en picat
i en un batre d'ulls ja els havia caçat.
Núria Albó. M'ho ha dit el vent, 2009
Il.: Caterina Roca
que quan volava no feia soroll.
Des de la branca gruixuda d'un om
tot s'ho mirava amb uns ulls ben rodons.
Si no podia dir res a ningú,
es consolava llançant un bon «xut»
i els ocellets que dormien en pau
es despertaven amb un sobresalt.
Quan veia un rèptil o algun ratolí
que es passejaven en lloc de dormir,
obria les ales, baixava en picat
i en un batre d'ulls ja els havia caçat.
Núria Albó. M'ho ha dit el vent, 2009
Il.: Caterina Roca
Etiquetes de comentaris:
Albó [Núria 1930-],
animals,
mirar,
mussols,
ocells,
pau,
Roca [Caterina],
sobresalts,
ulls,
volar
A cada amic
A cada amic, cisellador d'imatges
I caçador de mots, voldria dir-li:
- Fes-te llavis pel crit d'aquesta terra.
D'un a un els seus sons ara m'arriben
Com alts fills de la nit, diamants de l'insomni:
Fidelitat us serà demanada
I un cant rebel a tota defallença,
Car no hi ha sal per guardar les paraules
Sinó els llavis dels fills i els vostres versos.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic, Kyparíssia, Carmina cum fragmentis ; [1965-1990]. 1990
Etiquetes de comentaris:
11s2015,
actituds,
amics,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
cant,
fidelitat,
fills,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
guardar,
imatges,
llavis,
mots,
paraules,
persones,
rebels,
sons,
versos
Poema a la durada
Fa temps que vull escriure sobre la durada,
no un assaig, ni una escena, ni una història:
la durada reclama un poema.
Em vull preguntar amb un poema,
recordar amb un poema,
afirmar i preservar amb un poema
què és la durada.
He experimentat la durada més d'una vegada
a l'inici de la primavera a la Fontaine Sainte-Marie,
en el vent nocturn a la Porte d'Auteuil,
al sol d'estiu del Kras,
de matinada, tornant a casa després d'una unió.
Aquesta durada, què era?
Era un espai de temps?
Una cosa mesurable? Una certesa?
No, la durada era un sentiment,
el més fugisser de tots els sentiments,
sovint més fugaç que un instant,
imprevisible, ingovernable,
intangible, immesurable.
Amb la seva ajuda, però,
hauria pogut riure'm
de qualsevol adversari i desarmar-lo,
hauria canviat la idea
que soc dolent
per la convicció:
«És bo!»,
i si hi hagués un Déu,
seria el seu fill durant el sentiment de durada.
Fragment
Peter Handke. Poema a la durada. 2015
Traducció: Marta Pera Cucurell
no un assaig, ni una escena, ni una història:
la durada reclama un poema.
Em vull preguntar amb un poema,
recordar amb un poema,
afirmar i preservar amb un poema
què és la durada.
He experimentat la durada més d'una vegada
a l'inici de la primavera a la Fontaine Sainte-Marie,
en el vent nocturn a la Porte d'Auteuil,
al sol d'estiu del Kras,
de matinada, tornant a casa després d'una unió.
Aquesta durada, què era?
Era un espai de temps?
Una cosa mesurable? Una certesa?
No, la durada era un sentiment,
el més fugisser de tots els sentiments,
sovint més fugaç que un instant,
imprevisible, ingovernable,
intangible, immesurable.
Amb la seva ajuda, però,
hauria pogut riure'm
de qualsevol adversari i desarmar-lo,
hauria canviat la idea
que soc dolent
per la convicció:
«És bo!»,
i si hi hagués un Déu,
seria el seu fill durant el sentiment de durada.
Fragment
Peter Handke. Poema a la durada. 2015
Traducció: Marta Pera Cucurell
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afirmar,
certesa,
conviccions,
durada,
escriure,
Handke [Peter],
persones,
poesia llarga,
preguntar,
preservar,
recordar,
sentiments,
temps
04 de novembre 2017
Tardor
Sol de tardor que comences
a esgrogueir tants jardins,
que endolceixes fulla a fulla
tots els recers i els camins,
que omples de melangia
els passadissos del cor
i que duus a cada cosa
tendrament la seva mort,
fes-me entrar a la teva dansa,
sol de tardor complaent,
ves mirant sense recança
els poders que té la ment,
apilona'ls amb les fulles
que cansades del seu vol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol.
Narcís Comadira, dins,
Recull de poemes per a petits i grans. 1995. 2a ed.
Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger
Etiquetes de comentaris:
Comadira [Narcís 1942-],
fumerol,
Granger [Noëlle],
ment,
poesia de tardor,
Rosa Sensat (Associació),
sol,
tardor
31 d’octubre 2017
Lectura
Etiquetes de comentaris:
alba,
alfabets,
canyes,
Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac (Caldetes),
Fundació Palau (Caldes d'Estrac),
lectura,
llum,
nit,
núvols,
Subirana [Jaume 1963-],
versos xinesos
Pestanyes
Amb suavitat,
amunt i avall,
cada ull
mou un ventall.
Lola Casas. De cap a peus : poemes del cos humà. 2014
Il·lustracions: Gustavo Roldán
Etiquetes de comentaris:
amunt,
avall,
Casas [Lola],
humor,
pestanyes,
poesia breu,
Roldán [Gustavo 1965-],
suavitat,
ulls,
ventalls
Sentors de natura
28 d’octubre 2017
La família
Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.
El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes
d'avi i d'àvia.
Els cosins de cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, que és llarga, la família!
Ai, que n'és, de complicada!
Núria Albó. M'ho ha dit el vent, 2009
Il.: Caterina Roca
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.
El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes
d'avi i d'àvia.
Els cosins de cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, que és llarga, la família!
Ai, que n'és, de complicada!
Núria Albó. M'ho ha dit el vent, 2009
Il.: Caterina Roca
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Albó [Núria 1930-],
avis,
besavis,
cosins,
cunyats,
famílies,
gendres,
nebots,
nets,
nores,
oncles,
pares,
persones,
poesia infantil,
Roca [Caterina],
ties
Tan petita i ja saps...
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Altés [Marta 1982-],
engalzar,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
il·lustracions,
infants,
llibertat,
mans,
maons,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
parets,
persones,
preguntes,
saber,
saltar,
vidres
Insufla'm llum
Insufla'm llum.
Irriga'm
els pulmons
de claror
i exhuma'm
de la foscor.
Profana'm
les tenebres
i dibuixa
paisatges diürns
dins meu.
Inventa't
aurores boreals
al meu firmament
desllustrat.
Inverteix
la trajectòria
dels meus
crepuscles
i, si cal,
bolca'm
les nits.
Òscar Palazón, dins,
Poetari, núm. 4 (desembre 2013). p. 72
Irriga'm
els pulmons
de claror
i exhuma'm
de la foscor.
Profana'm
les tenebres
i dibuixa
paisatges diürns
dins meu.
Inventa't
aurores boreals
al meu firmament
desllustrat.
Inverteix
la trajectòria
dels meus
crepuscles
i, si cal,
bolca'm
les nits.
Òscar Palazón, dins,
Poetari, núm. 4 (desembre 2013). p. 72
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aurores boreals,
claror,
crepuscle,
dibuixar,
inventar,
llum,
paisatges,
Palazón [Òscar],
persones,
trajectòries
26 d’octubre 2017
Pi
Tens una escorça molt gruixuda,
plena d'escletxes i de talls.
Hi ha unes formigues que s'hi enfilen
i els fan servir d'amagatall.
Tens una copa molt rodona,
sembla que es pugui acariciar.
Però les fulles punxegudes
no es volen pas deixar tocar.
Amb la resina de les branques
totes les mans ens enganxem,
però quan som a casa nostra,
per pensar en tu, les olorem.
Núria Albó. M'ho ha dit el vent, 2009
Il.: Caterina Roca
plena d'escletxes i de talls.
Hi ha unes formigues que s'hi enfilen
i els fan servir d'amagatall.
Tens una copa molt rodona,
sembla que es pugui acariciar.
Però les fulles punxegudes
no es volen pas deixar tocar.
Amb la resina de les branques
totes les mans ens enganxem,
però quan som a casa nostra,
per pensar en tu, les olorem.
Núria Albó. M'ho ha dit el vent, 2009
Il.: Caterina Roca
Etiquetes de comentaris:
Albó [Núria 1930-],
branques,
cases,
escorça,
formigues,
fulles,
olors,
pensar,
pins,
poesia infantil,
punxar,
resina,
Roca [Caterina]
22 d’octubre 2017
Quan una persona
Quan una persona es coneix, es comprèn,
se sap gestionar i s'estima, està en disposició
de mirar l'altre, de veure'l, de comprendre'l
i de sentir-lo, i de construir la capacitat
d'entesa d'una manera justa i equitativa,
integrada en uns valors reals, pensats i
sentits.
Anna Carpena
De: Creixement emocional a l'aula. p. 70
Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia. 2013
se sap gestionar i s'estima, està en disposició
de mirar l'altre, de veure'l, de comprendre'l
i de sentir-lo, i de construir la capacitat
d'entesa d'una manera justa i equitativa,
integrada en uns valors reals, pensats i
sentits.
Anna Carpena
De: Creixement emocional a l'aula. p. 70
Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia. 2013
Etiquetes de comentaris:
aules,
Carpena Casajuana [Anna],
comprendre,
conèixer,
construir,
creixement emocional,
entesa,
equitat,
estimar-se,
gestionar-se,
justícia,
mirar,
pensar,
persones,
sentir,
valors,
veure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)