Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 de desembre 2017
Gotas de sangre
Etiquetes de comentaris:
Balzola [Asun1942-2006],
fruits,
grèvol,
Hausken [Randi],
Igerabide [Juan Kruz 1956-],
intensitat,
neu,
poesia infantil,
vermell
29 de desembre 2017
Perquè fa bon dia
Ara tot somriu:
la flor i l'ombradiu.
Gatets, vora el riu,
tenen el Sol per companyia.
A jugar veniu,
perquè fa bon dia!
Pilota i cavall,
barret i plomall,
saltarem avall,
prou cantarem, si gent venia.
Quin riure i quin ball
perquè fa bon dia!
Marià Manent. Espígol blau : poemes anglesos per a infants, 1998
Il.: Teresa Martí
la flor i l'ombradiu.
Gatets, vora el riu,
tenen el Sol per companyia.
A jugar veniu,
perquè fa bon dia!
Pilota i cavall,
barret i plomall,
saltarem avall,
prou cantarem, si gent venia.
Quin riure i quin ball
perquè fa bon dia!
Marià Manent. Espígol blau : poemes anglesos per a infants, 1998
Il.: Teresa Martí
Etiquetes de comentaris:
ballar,
bon dia,
cantar,
companyia,
jugar,
Manent [Marià 1898-1988],
Martí [Teresa],
poesia infantil anglesa,
riure,
saltar,
sol,
somriure
Navegue a través del dia
Navegue a través del dia
sobre un vaixell de mots
provant de pescar
els trossos del present
que em reiventen
Anise Koltz. La terra calla : poemes. 2005
Traducció: Anna Montero
sobre un vaixell de mots
provant de pescar
els trossos del present
que em reiventen
Anise Koltz. La terra calla : poemes. 2005
Traducció: Anna Montero
Etiquetes de comentaris:
actituds,
dies,
Koltz [Anise 1928-],
mots,
navegar,
persones,
poesia breu,
present,
reiventar-se
Ulls sorpresos
A la Katka, la més aplicada de la classe, li van regalar
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, el més aplicat de la classe,
li van regalar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
la campiona de ping-pong, li van donar
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, expert en vela,
li va tocar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
el Papa Noel del refugi número catorze
li va portar ULLS SORPRESOS. L'Andraž,
el més aplicat de la classe, va ser obsequiat amb ULLS SORPRESOS.
Fa més de mig any que jo no he rebut
un exemplar fresc de d'ULLS SORPRESOS. A l'Andraž violinista
li van donar ULLS SORPRESOS. El pare
que sempre s'oblida del que ja té comprat
en té quatre exemplars
propis.
Estimat compatriota de les terres litorals, France Bevk!
A casa nostra
en tenim dotze, d'exemplars de la teva biografia i,
tanmateix, encara en volem més!
Tomaž Šalamun. Balada per a Metka Krašovec. 2016
Tr.: Simona Škrabec
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, el més aplicat de la classe,
li van regalar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
la campiona de ping-pong, li van donar
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, expert en vela,
li va tocar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
el Papa Noel del refugi número catorze
li va portar ULLS SORPRESOS. L'Andraž,
el més aplicat de la classe, va ser obsequiat amb ULLS SORPRESOS.
Fa més de mig any que jo no he rebut
un exemplar fresc de d'ULLS SORPRESOS. A l'Andraž violinista
li van donar ULLS SORPRESOS. El pare
que sempre s'oblida del que ja té comprat
en té quatre exemplars
propis.
Estimat compatriota de les terres litorals, France Bevk!
A casa nostra
en tenim dotze, d'exemplars de la teva biografia i,
tanmateix, encara en volem més!
Tomaž Šalamun. Balada per a Metka Krašovec. 2016
Tr.: Simona Škrabec
Etiquetes de comentaris:
actituds,
biografies,
compatriotes,
comprar,
donar,
exemplars,
expertesa,
Krašovec [Metka 1941-2018],
llibres,
obsequis,
persones,
regalar,
Šalamun [Tomaž 1941-2014],
sorpreses,
ulls,
violinistes
Llibres il·lustrats a l'hivern
Adéu, estiu, l'hivern arriba:
picor de dits, matins gebrats,
gralla i pit-roig darrere els vidres
i els nostres llibres il·lustrats.
L'aigua corrent s'ha tornat pedra
i caminem damunt del llac,
però flueixen les rieres
als nostres llibres il·lustrats.
El més bonic allà s'espera,
sota els meus ulls tot va passant:
pastors i ovelles, arbres, feres,
als nostres llibres il·lustrats.
Hi podem veure moltes coses
de tot el món: mars i ciutats,
com són les fades, com s'envolen,
als nostres llibres il·lustrats.
Aquest poema és en record
dels dies de felicitat
arrepapat a prop del foc
mirant-me llibres il·lustrats.
Robert Louis Stevenson. Jardí de versos d'un nen, 2011
Il.: Jessie Willcox Smith
Tr.: Jaume Subirana
picor de dits, matins gebrats,
gralla i pit-roig darrere els vidres
i els nostres llibres il·lustrats.
L'aigua corrent s'ha tornat pedra
i caminem damunt del llac,
però flueixen les rieres
als nostres llibres il·lustrats.
El més bonic allà s'espera,
sota els meus ulls tot va passant:
pastors i ovelles, arbres, feres,
als nostres llibres il·lustrats.
Hi podem veure moltes coses
de tot el món: mars i ciutats,
com són les fades, com s'envolen,
als nostres llibres il·lustrats.
Aquest poema és en record
dels dies de felicitat
arrepapat a prop del foc
mirant-me llibres il·lustrats.
Robert Louis Stevenson. Jardí de versos d'un nen, 2011
Il.: Jessie Willcox Smith
Tr.: Jaume Subirana
Etiquetes de comentaris:
aigua,
dits,
felicitat,
hivern,
il·lustracions,
llibres il·lustrats,
matins,
mirar,
Smith [Jessie Willcox],
Stevenson [Robert Louis 1850-1894],
Subirana Ortín [Jaume 1963-]
28 de desembre 2017
L'estació
Quina estació de més categoria.
Sentiu què diuen per megafonia?
«surt de la via número deu
ràpid amb destinació a Totarreu».
Educada com poques, aquesta estació,
si hi ha retard et demana perdó:
«El rodalies, no sé per què,
arribarà a les Ves-a-saber».
I quan el tren per fi s'hi atura
es presenta ella, i ho fa a l'altura:
«Em dic estació SI FA NO FA,
i els passatgers ja podeu baixar».
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2014
Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal
Sentiu què diuen per megafonia?
«surt de la via número deu
ràpid amb destinació a Totarreu».
Educada com poques, aquesta estació,
si hi ha retard et demana perdó:
«El rodalies, no sé per què,
arribarà a les Ves-a-saber».
I quan el tren per fi s'hi atura
es presenta ella, i ho fa a l'altura:
«Em dic estació SI FA NO FA,
i els passatgers ja podeu baixar».
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2014
Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal
Etiquetes de comentaris:
actituds,
baixar,
demanar perdó,
educació,
estacions,
megafonia,
Munari [Bruno],
passatgers,
retards,
rodalies,
Rodari [Gianni]
27 de desembre 2017
Mir passar la vida
No és que sigui bestiar perquè em mengin.
ANNE SEXTON
Mir passar la vida a vegades jo també hi surt però no sempre
em reconec mal
que algú digui el meu nom
o faci pinso
del meu
nom per als cavalls.
Antònia Vicens. Tots els cavalls. 2017
ANNE SEXTON
Mir passar la vida a vegades jo també hi surt però no sempre
em reconec mal
que algú digui el meu nom
o faci pinso
del meu
nom per als cavalls.
Antònia Vicens. Tots els cavalls. 2017
Etiquetes de comentaris:
bestiar,
cavalls,
mirar,
noms,
pinsos,
poesia breu,
reconèixer,
Sexton [Anne],
Vicens [Antònia 1941-],
vida
Tarragona un matí de vent
Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades
blavors i junts renillen amb vigorós anhel;
la terra s'enlluerna de la claror del cel,
i corre una frisança d'argent per les onades.
I esmenta l'urbs augusta les esplendors llunyanes
de son poder, i escolta pels aires ressonar
el vent gegant que un dia calia per inflar
els estendards de Roma, les veles catalanes!
Enmig de les empentes, les fúries i els braols,
es drecen les muralles com protegint estols;
superbament encara fulguren les pedreres;
i encar en una glòria de sol i cel i vent,
la Catedral s'eleva dins la claror resplendent
amb una apoteosi vibrant de polsegueres!
Josep Carner, dins,
Joaquim Molas. Viatge poètic per Catalunya. 2014
Il·lustracions: Roser Capdevila
Etiquetes de comentaris:
argent,
Capdevila [Roser 1939-],
Carner [Josep 1884-1970],
catedrals,
claror,
corsers,
enlluernaments,
esplendor,
frisances,
il·lustracions,
matins,
muralles,
onades,
polsegueres,
Tarragona,
terra,
vent
El pessebre
Ning, nang, ning, nang!
Les campanes de Nadal
han despertat el pessebre.
Fan trip, trap, patrip, patrap,
tres camells. Ningú no sap
de quines dreceres venen.
Xup, xup, xup...
Al tupí fumat i brut,
la sopa bull tant, que vessa.
Tric, catroc, catric, catroc,
els pastors van amb esclops
i samarres ben calentes.
Be, be, be!,
l'ovella no sap perquè
tot és suro i no pas herba.
Una dona està rentant
i no fa pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall!
Origen del poema: Bon dia, Poesia!, Baula, 2013
Joana Raspall. Poemes per a tot l'any, 2013
Il.: Montse Tobella
Les campanes de Nadal
han despertat el pessebre.
Fan trip, trap, patrip, patrap,
tres camells. Ningú no sap
de quines dreceres venen.
Xup, xup, xup...
Al tupí fumat i brut,
la sopa bull tant, que vessa.
Tric, catroc, catric, catroc,
els pastors van amb esclops
i samarres ben calentes.
Be, be, be!,
l'ovella no sap perquè
tot és suro i no pas herba.
Una dona està rentant
i no fa pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall!
Origen del poema: Bon dia, Poesia!, Baula, 2013
Joana Raspall. Poemes per a tot l'any, 2013
Il.: Montse Tobella
Plantes d'escola
A la meva escola
hi ha un munt de plantes
i en sents les converses
si no les espantes.
La que està al portal
sempre veu els grans.
Coneix mares, nens
i també germans.
A la biblioteca,
sota els fluorescents,
un cactus explica
els seus pensaments.
S'envolta d'històries
lluny de la claror
perquè ell viu només
d'imaginació.
La que està a la cuina
pateix sobrepès.
Dolça i amistosa
duu un fullatge espès.
Les que estan al pati
conten acudits,
punxen les pilotes
i miren partits.
Però les grans palmeres
parlen amb el vent
i compten estrelles
en el firmament.
Núria Albertí. Amanida de poemes. 2008
Il·lustracions: Christian Inaraja
Etiquetes de comentaris:
Albertí [Núria 1974-],
biblioteques escolars,
comptar,
conèixer,
contar,
escola,
explicar,
fullatges,
Inaraja [Christian],
parlar,
plantes,
sentir,
viure
26 de desembre 2017
Pau
Etiquetes de comentaris:
amor,
cactus,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guasch [Carme 1928-1998],
herbei,
Jardins de Mossèn Costa i Llobera (Barcelona),
nets,
neu,
noms,
pau,
pluja,
poesia visual,
rius,
vida
25 de desembre 2017
Presagis de Nadal
Tu que en dolç bressol
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?
Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.
Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.
Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?
Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.
Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.
Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013
Il.: Ignasi Blanch
Pr.: Carles Duarte
Ed.: Mercè Ubach
24 de desembre 2017
Les ciutats
He llegit que Morosini,
general, ambaixador
de Venècia, volgué
endur-se les escultures
del frontó del Partenó.
Va fer muntar una bastida,
hi va fer grimpar els esclaus
i, en el moment més difícil,
algun puntal va fallar.
Caigueren homes i estàtues.
Decebut, el general
va abandonar el seu projecte.
Ell les volia senceres.
Els trossos allà escampats
varen servir per fer cases.
Molts savis han meditat
sobre el sorprenent misteri
de poder crear bellesa
a partir d'un bloc de marbre.
Pocs sobre el camí contrari:
treure un carreu escairat
del tors d'algun déu antic,
convertir en grava una Venus,
poder trepitjar llambordes
fetes de membres sagrats...
Així s'han fet les ciutats:
construïdes lentament
amb perdres que ahir van ser
vides humanes: amors,
sofriments que ningú no recorda.
Narcís Comadira. Les ciutats, 1976
general, ambaixador
de Venècia, volgué
endur-se les escultures
del frontó del Partenó.
Va fer muntar una bastida,
hi va fer grimpar els esclaus
i, en el moment més difícil,
algun puntal va fallar.
Caigueren homes i estàtues.
Decebut, el general
va abandonar el seu projecte.
Ell les volia senceres.
Els trossos allà escampats
varen servir per fer cases.
Molts savis han meditat
sobre el sorprenent misteri
de poder crear bellesa
a partir d'un bloc de marbre.
Pocs sobre el camí contrari:
treure un carreu escairat
del tors d'algun déu antic,
convertir en grava una Venus,
poder trepitjar llambordes
fetes de membres sagrats...
Així s'han fet les ciutats:
construïdes lentament
amb perdres que ahir van ser
vides humanes: amors,
sofriments que ningú no recorda.
Narcís Comadira. Les ciutats, 1976
Etiquetes de comentaris:
amor,
bellesa,
ciutats,
Comadira [Narcís 1942-],
escultures,
estàtues,
llambordes,
marbre,
Partenó,
projectes,
savis,
vida
Les paraules
Les paraules
se m'entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me'n.
Se m'amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d'ulls que endevino
plens de guspires.
Soc amb vosaltres
a través de la pell
d'aquest cos que estimo.
Montserrat Abelló. Paraules no dites. 1981
se m'entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me'n.
Se m'amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d'ulls que endevino
plens de guspires.
Soc amb vosaltres
a través de la pell
d'aquest cos que estimo.
Montserrat Abelló. Paraules no dites. 1981
Pròleg de Marta Pessarrodona
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
amorosidament,
cossos,
dolçor,
estimar,
guspires,
llavis,
mans,
paraules,
parpelles,
pell,
suavitat,
tacte,
ulls
Ara ets sensible al ritme del poema
Ara ets sensible al ritme del poema,
al sobtat canvi d'un traç de color,
al dolor d'una absència incomprensible,
al raig de llum lliscant entre una pedra,
al foc de dins que lluita per sortir.
Vindrà el temps i voldrà fe-te com ell.
Vigila, doncs. Tu em vas dir:
"Les paraules,
cal desxifrar-les o desafiar-les?"
No obrirà mai el nostre cos l'enigma.
Vindrà el temps i voldrà fer-te com ell:
indiferent al ritme de la vida.
Jaume Bosquet. Triacant, 2009
al sobtat canvi d'un traç de color,
al dolor d'una absència incomprensible,
al raig de llum lliscant entre una pedra,
al foc de dins que lluita per sortir.
Vindrà el temps i voldrà fe-te com ell.
Vigila, doncs. Tu em vas dir:
"Les paraules,
cal desxifrar-les o desafiar-les?"
No obrirà mai el nostre cos l'enigma.
Vindrà el temps i voldrà fer-te com ell:
indiferent al ritme de la vida.
Jaume Bosquet. Triacant, 2009
Etiquetes de comentaris:
absències,
Bosquet [Jaume 1956-],
colors,
desxifrar,
emocions,
enigmes,
foc,
indiferència,
lluitar,
llum,
paraules,
persones,
Premi Jocs Florals de Barcelona 2009,
ritme,
sensibilitat,
temps,
vida
23 de desembre 2017
Infants
Etiquetes de comentaris:
amor,
artistes,
cartró,
fang,
fotografies,
infants,
mans,
Museu Nacional d'Art de Catalunya,
poesia breu,
poesia visual,
Sànchez-Juan [Sebastià]
19 de desembre 2017
Ara que és tard
ARA QUE és tard, i en el recer d'hivern
escalfa poc el sol,
en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar,
la imatge deliciosa d'abundosos oratges.
Ara que és tard, és hora d'inventari.
Quin gruix, el llibre de la vida!
Del rellotge de sol l'ombra aturada,
no en sents la més petita angoixa.
Cap recança: estava previst.
Tots els reductes
de fosca són llum dels teus actes.
Quima Jaume. Poesia completa. 1993
Pròleg: Maria Àngels Anglada
17 de desembre 2017
Fa molt fred
On és? Fa molt fred.
Diríeu que glaça.
Una dona passa
per un caminet.
Una recolzada
l'engoleix, enllà.
Potser la ratxada
del cerç la tombà.
La neu ja no es fon,
la penya es fa musca,
i l'última busca
no corre pel món.
En el rec contort
és tota aturada
l'aigua envidriada
com un ull de mort.
Els camps són transits.
Diu l'arbre en la via:
- Mireu ma agonia -.
I eixampla sos dits.
Josep Carner, dins,
Les quatre estacions. 1996, 2a ed.
Edició: Eulàlia Valeri
Il·lustracions: Àngels Tomàs
Etiquetes de comentaris:
aigua,
arbres,
camins,
Carner [Josep 1884-1970],
córrer,
dits,
dones,
fred,
il·lustracions,
neu,
recs,
Tomàs [Àngels],
vies
11 de desembre 2017
Monestir de Cellers
Etiquetes de comentaris:
fotografies,
Monestir de Cellers (Torà),
monestirs,
PMRMaeyaert,
Torà
Art poètica
(versió lliure de Berta Piñán)
Traço al paper els pocs signes
que em surten bé: noms de l'amor,
el de la mort.
Compto les síl·labes primeres
i dic casa, dic riu
i els seus secrets.
Amb compte també apamo
el pas dels anys, les cendres
que van ser roses i misteri
i plenitud de vida.
Així passo i celebro
amb poca traça els dies:
l'enigma és donar forma
a l'aigua, a la paraula.
Jaume Subirana, dins,
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008
Traço al paper els pocs signes
que em surten bé: noms de l'amor,
el de la mort.
Compto les síl·labes primeres
i dic casa, dic riu
i els seus secrets.
Amb compte també apamo
el pas dels anys, les cendres
que van ser roses i misteri
i plenitud de vida.
Així passo i celebro
amb poca traça els dies:
l'enigma és donar forma
a l'aigua, a la paraula.
Jaume Subirana, dins,
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008
Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana
Etiquetes de comentaris:
aigua,
amor,
apamar,
Caldes d’Estrac,
cases,
celebrar,
cendres,
mort,
paraules,
Piñán [Berta 1963-],
plenitud,
rius,
secrets,
signes,
síl·labes,
Subirana [Jaume 1963-]
Poesia
Poesia: fer que l'entendre emocioni i que l'emoció faci entendre.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
Etiquetes de comentaris:
emocions,
entendre,
poesia,
poesia breu,
Pons [Ponç 1956-]
Flor
Flor flor flor flor flor
flor flor flor flor
flor flor flor
flor flor
flor
Vas de terrissa de forma
cilíndrica i sense nanses.
Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1922, 2007
Pr.: Glòria Bordons
flor flor flor flor
flor flor flor
flor flor
flor
Vas de terrissa de forma
cilíndrica i sense nanses.
Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1922, 2007
Pr.: Glòria Bordons
Etiquetes de comentaris:
Bordons [Glòria],
Brossa [Joan 1919-1998],
nanses,
poesia visual,
terrissa,
vasos
09 de desembre 2017
A l'aigua que neix al riu
Salta la pedra, aigua del riu:
besa la pedra fosca,
i mica en mica, desfés-la.
Fes el calze profund:
sorra de la roca, barreja!
Amb arena blanca i roja,
sense pressa, construeix castells.
No t'aturis, sigues aigua fresca!
Sigues corrent del riu gran,
portador de moltes aigües.
Ves del principi al final,
salant la teva aigua dolça
i mira lluny, a l'horitzó,
quan ja siguis dins del mar!
Ets part de l'oceà!
Mireia Esteva Saló. Capbussades = Zambullidas, 2014
Tr.: Guillén Orlando
Pr.: Andreu Subirats
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Esteva Saló [Mireia 1948-],
frescor,
horitzons,
mar,
oceans,
poesia de l'aigua,
rius
08 de desembre 2017
Aparteu la foscor
De nit, mon pare arrossega els peus d'una habitació a l'altra,
en una obscura missió a través del passadís.
Ajudeu-me, esperits, a ficar-me en el seu somni
i calmar la seva travessia inquieta.
Aparteu la foscor a un viatjant de comerç
que sabia encaterinar tothom menys les ombres,
un immigrant aturat al llindar
d'una vasta nit
sense caminadors ni bastons
que no aconsegueix recordar què volia dir,
tot i que té el braç dret alçat, com en profecia,
i l'esquerre li tremola inútilment en advertència.
De nit, quan mon pare arrossega els peus d'una habitació
a l'altra, deixa de ser un pare o un marit o un fill
i és un nen aturat al límit d'un bosc
atent a la crida llunyana dels llops,
als gossos salvatges,
als aletejos primitius fimbrant a les capçades.
Edward Hirsch. Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes. 2017
Selecció i traducció d'Ernest Farrés i Gemma Gorga
Etiquetes de comentaris:
actituds,
advertències,
bastons,
boscos,
calmar,
caminadors,
capçades,
fills,
foscor,
Hirsch [Edward],
immigrants,
llops,
marits,
pares,
persones,
somnis
Haiku
El vent no s'ha endut
el sol damunt
les fulles.
Adherència perfecta.
Haikú irregular
Ester Fenoll García. Esmorzar perfecte. 2007
Pr.: Teresa Colom
Etiquetes de comentaris:
adherències,
Fenoll García [Ester],
fulles,
haikus,
perfeccions,
poesia breu,
Premi Grandalla de poesia 2005 (Andorra),
sol,
vent
Percaço el mot
PERCAÇO el mot des de la nit a l'alba,
Quima Jaume. Poesia completa. 1993
i d'ell en faig una balma perenne.
Hi tanco dins l'ungit cel de tardor,
el temps que fuig o el gust d'un instant tendre.
Per paranys de contraris t'endinses tu, poema,
vius el somni del cor dins de l'insomni,
fas un conjur en les fortes tempestes,
ets incentiu ardent en les bonances,
ets la sàvia harmonia dels contraris.
Quima Jaume. Poesia completa. 1993
Pròleg: Maria Àngels Anglada
07 de desembre 2017
Un cel ras
Un cel ras
com un espill sense cares,
com una pissarra neta
on escriure-hi paraules.
Un cel ras
com el cos que descansa,
com una casa oberta,
com la força d'una veu clara,
com una plaça sense fronteres,
com la font que raja,
com una pissarra neta
on escriure-hi poemes.
Cinta Mulet. Aigua dolça : poesia per a xiquets, 2008
Il.: Laura Gual
|
Etiquetes de comentaris:
Castell [Marina del],
cel,
cos,
escriure,
espills,
fonts,
força,
Gual [Laura],
Mulet Grau [Cinta],
pissarra,
places,
poesia per a xiquets,
poesia visual,
veus
simfonia
a mónica.
aquest conglomerat de partícules,
Anna Montero. Teranyines. 2010
a guillem.
a la música que compartim.
aquest conglomerat de partícules,
de llums, de focs i de forces,
aquesta massa de cèl·lules
que pateixen fred, deleroses,
porugues, afamades, que criden,
que ploren, que riuen, que estimen
i odien, que trenquen la llum,
que vegeten a l'ombra, que viuen,
que sobreviuen, que moren,
aquest embull de líquids,
de minerals, aquesta barreja
d'humors, de dolors, de plaers,
aquest petit món que anomene jo
un dia es desfarà, s'escamparà
i esdevindrà llum, s'endinsarà
en la terra i serà terra,
crearà mons, esdevindrà peix,
esdevindrà escata o voltor,
serà aigua o brànquia, serà fulla
o saba, serà núvol i pluja,
pedra i volcà. galàxia avui que dansa,
planeta o sol al centre de l'univers,
primera onada d'un oceà primer
que romp contra la meua platja,
als acords d'aquesta música
on el món comença
un cop més.
Anna Montero. Teranyines. 2010
Etiquetes de comentaris:
acords,
aigua,
cèl·lules,
començar,
compartir,
groc,
llum,
món,
Montero [Anna],
música,
oceans,
pedra,
poesia global,
Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia XLVIII,
simfonia,
terra
06 de desembre 2017
L'olivera
Olivera en roca eixuta
i tronc vençut.
Del teu fruit petit i pinyolat
quant d'oli en surt!
Mireia Esteva Saló. Capbussades = Zambullidas. 2014
Traducció: Orlando Guillén
Pròleg: Andreu Subirats
Etiquetes de comentaris:
capbussó,
Esteva Saló [Mireia 1948-],
fruits,
oli d'oliva,
oliveres,
olives,
poesia breu,
roques,
troncs
Nabí
Etiquetes de comentaris:
actituds,
branques,
Carner [Josep 1884-1970],
fotografies,
Fraser [Nick],
fulles,
goig,
Jordània,
lleugeresa,
llocs,
oliveres,
olives,
persones,
sol,
somnis,
tiges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)