Ara que és hivern,
tanca porticons el vent:
fa sonar el poema.
Com comença? Un so,
un ritme, uns mots, una frase ...,
que expliquen el jo.
Imagina objectes
que parlin de tu: un ninot
de neu, matí amb sol.
Kodak a les mans,
passa, mira, pensa, guarda.
Retrata els instants.
Nen que juga amb lletres.
Li surt un mot com a alguns
que es fan dir poetes.
Traginers que criden,
venedors que parlen massa.
Escriu en veu baixa.
Zanni parla tosc,
criat que cau i obeeix.
Manen els lectors.
(Selecció)
Daniel Wi-Ye. Haikús d’hivern, 1969
dins, Julià, Jordi. Un lleu plugim, 2009
tanca porticons el vent:
fa sonar el poema.
Com comença? Un so,
un ritme, uns mots, una frase ...,
que expliquen el jo.
Imagina objectes
que parlin de tu: un ninot
de neu, matí amb sol.
Kodak a les mans,
passa, mira, pensa, guarda.
Retrata els instants.
Nen que juga amb lletres.
Li surt un mot com a alguns
que es fan dir poetes.
Traginers que criden,
venedors que parlen massa.
Escriu en veu baixa.
Zanni parla tosc,
criat que cau i obeeix.
Manen els lectors.
(Selecció)
Daniel Wi-Ye. Haikús d’hivern, 1969
dins, Julià, Jordi. Un lleu plugim, 2009
2 comentaris:
M'encanten aquests haikús. Me'ls guardo.
Bon cap de setmana, guapetona.
Besadetes
Una abraçada, Sàlvia
Publica un comentari a l'entrada