Era el meu pont l'escala trenada amb gessamins.
Pels seus graons verdosos a poc a poc baixava
Al màgic pou florit de faules i violes.
Les branques com crits verds encalçaven el sol,
Avar i vell soldat cansat de llargues lluites
Amb les boires d'hivern. Prop del saüc blanquíssim
En el mur del palau remorós de les merles
Teixien heura i somnis arrels de força igual.
D'un a un han vingut a aixoplugar-se en l'arbre
Dels records, mentre miro sota els alts eucaliptus
Aquest carreró blanc des d'on el gessamí
Enflora la tardor i la insomne memòria.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores, 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada