erosionada pel temps i les pluges
la meva ànima i el meu cos
s'han refet prop de tu.
Gràcies al teu recer,
al ciment de la teva confiança,
al teulat de la teva amistat,
a la llum de les teves paraules,
a la llum de les teves paraules,
i a l'arquitectura i plànols
que veig reflectits
quan miro els teus ulls.
Quan tota era desfeta
he tret les pedres del camí
per refer la meva, la teva casa,
ara més sòlida, més segura.
he tret les pedres del camí
per refer la meva, la teva casa,
ara més sòlida, més segura.
Assumpció Forcada. Ecosistema. 1998
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada