De vegades, noia,
et falta tot,
ningú t'entén,
tot és gris.
De vegades, noi,
pensar et fa mal,
els estudis,
el present i el futur.
De vegades es mira el cel,
va plovent,
i fa fred
dintre teu.
I de vegades, al matí,
bufa el xaloc
sobre la teva pell
i s'emporta les boires.
Aleshores, amb el cel blau,
tot és clar,
tot és bell,
una vida t'espera.
Isabel Margarit. A trenc d'ona. 1999
et falta tot,
ningú t'entén,
tot és gris.
De vegades, noi,
pensar et fa mal,
els estudis,
el present i el futur.
De vegades es mira el cel,
va plovent,
i fa fred
dintre teu.
I de vegades, al matí,
bufa el xaloc
sobre la teva pell
i s'emporta les boires.
Aleshores, amb el cel blau,
tot és clar,
tot és bell,
una vida t'espera.
Isabel Margarit. A trenc d'ona. 1999
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada