No em puc queixar de gana,
El meu menjar baixa dels cels,
Però temo pel déu
Que es nodrirà amb mi.
Soc massa negra, soc massa trista,
La meva ofrena potser li semblarà
Més seca del que és,
Més dolenta, més amarga.
La sang podria vessar
En un bell camp de roselles,
La carn podria restar
Per repartir-la als pobres.
Ileana Mălăncioiu. La vèrtebra. 2018
Traducció de Jana Balacciu Matei & Xavier Montoliu Pauli
Epíleg de Carles Duarte i Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada