S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silenci posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.
Miquel Martí i Pol. Quietud. 2004
Il·lustracions de Carme Solé Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada