Un carrer sense fi,
amb quin pas l'emprendria?
Em doldria
no aturar-me en cap portal,
ni veure mai quin destí
m'esperava al tram final.
Un carrer sense fi
mataria l'esperança,
perquè quan el peu es cansa
ja no li és bo cap camí,
Joana Raspall. Jardí vivent. 2010
Il·lustracions: Lluïsa Cauhé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada