 |
Sento ara el vostre esguard damunt el meu cor,
com l'assolellat silenci del matí damunt el segat
camp solitari.
Obra selecta de Tagore, 1975
|
25 de setembre 2015
Sento
22 de setembre 2015
El dia
El dia de feina s'ha acabat.
Amaga el meu rostre en els teus braços, Mare!,
i deixa'm somniar.
Obra selecta de Tagore, 1975
Amaga el meu rostre en els teus braços, Mare!,
i deixa'm somniar.
Obra selecta de Tagore, 1975
Encén
Encén en el meu cor, al capvespre,
l'estrella del repòs, i deixa després
que la nit em parli d'amor.
Obra selecta de Tagore, 1975
l'estrella del repòs, i deixa després
que la nit em parli d'amor.
Obra selecta de Tagore, 1975
La cançó
La cançó sent l'infinit en l'aire; la pintura, en la terra;
però la poesia, en l'aire i en la terra.
Perquè les seves paraules tenen sentit que camina i
música que vola.
Obra selecta de Tagore, 1975
però la poesia, en l'aire i en la terra.
Perquè les seves paraules tenen sentit que camina i
música que vola.
Obra selecta de Tagore, 1975
El món
El món es treu la seva màscara de grandesa davant
d'aquell qui l'estima.
Esdevé petit com una cançó, com una besada de
l'eternitat.
Obra selecta de Tagore, 1975
d'aquell qui l'estima.
Esdevé petit com una cançó, com una besada de
l'eternitat.
Obra selecta de Tagore, 1975
El millor no ve sol
El millor no ve sol.
Traducció: María de Quadras
Ve amb la companyia de tot.
Obra selecta de Tagore. 1975
Traducció: María de Quadras
19 de setembre 2015
Les fructíferes
Les fructíferes
llacors
d'una frontera.
Entrebancs
i llavor
d'un nou llenguatge.
Creix a despit.
Ningú no ens representa : poetes emprenyats. 2011
llacors
d'una frontera.
Entrebancs
i llavor
d'un nou llenguatge.
Creix a despit.
Ningú no ens representa : poetes emprenyats. 2011
ets fecund
ets fecund, fecund, amor
i de tu faré un llarg intent
una nova melodia
De: Poemes esparsos i esbossos, [20]
10 de setembre 2015
La cultura com a espai de participació (3)
...el repte real rau en el fet que les polítiques
culturals s'orientin prioritàriament a fer-nos
competents en els diferents llenguatges que
fan possible l'expressió cultural.
Entendre la cultura com un espai de participació,
abans que com un espai de contemplació. És
un horitzó possible. És un camp de possibilitats.
Enric Marín i Joan Manuel Tresserras.
Cultura de masses i postmodernitat, 1994
culturals s'orientin prioritàriament a fer-nos
competents en els diferents llenguatges que
fan possible l'expressió cultural.
Entendre la cultura com un espai de participació,
abans que com un espai de contemplació. És
un horitzó possible. És un camp de possibilitats.
Enric Marín i Joan Manuel Tresserras.
Cultura de masses i postmodernitat, 1994
09 de setembre 2015
Parlen les dones
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s'aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps, 1998
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s'aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps, 1998
Els vents
 |
Els vents modifiquen paisatges i només
el moviment en massa de l'aire els fa bufar.
És el moment per a moure'ns de forma
coordinada, independent, respectuosa i
compromesa amb el poble català per a
poder convertir-nos en una font d'energia
sostenible més que fa avançar la societat
a través del pensament i per a poder contribuir
humilment en el mapa de ruta cap a les
veritats que ens faran lliures.
La resposta és en el vent i ara és el
moment dels vents del canvi.
Fragment del pròleg a la col·lecció "Vents del Canvi".
Anna Muro i Rodríguez, dins,
|
Indret de Catalunya
Abraço, abraçaré el contorn exacte
que situa una illa dins l'amor,
però no renuncio -massa amples són els braços-
a tot aquest paisatge esdevingut paraules,
i el faig i el roure estimaré amb els pins
i els vostres mots que el meu tresor eixamplaran,
tots ells forjats amb la mateixa flama.
Ens entendrem amb llengua que serà feix d'espigues,
i dins la nostra veu es gronxarà la pàtria.
Marià Villangómez. Declarat amb el vent, 1963
Reduccions, núm. 100, pàg. 266
07 de setembre 2015
Totes de blanc
Totes de blanc, amb els shorts, breus els pits,
les cabelleres al vent de la tarda,
en bicicletes, creuaven les hores.
Han menjat bé, sense dubte; han dormit
i s'han dutxat, i en el cos els perdura
olor de l'aigua.
Vicent Andrés i Estellés. Les pedres de l'àmfora. Obra completa II, 1974
les cabelleres al vent de la tarda,
en bicicletes, creuaven les hores.
Han menjat bé, sense dubte; han dormit
i s'han dutxat, i en el cos els perdura
olor de l'aigua.
Vicent Andrés i Estellés. Les pedres de l'àmfora. Obra completa II, 1974
Un poema no s'explica
Un poema no s'explica; és a dir, les seves paraules
no són canviables per unes altres, el seu cant no pot
ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges
que comporta, perquè justament la seva comesa és
dur el lector més enllà d'elles, pel camí d'una veu
insubstituïble.
Fragment
Carles Riba. Elegies de Bierville. 1968
06 de setembre 2015
Poders del mot
Hi hauria un mot
que en dir-lo
podria aclarir el món
altament és poder
sinó que puc tractar-lo
només
amb color de taronja.
El mot era un silenci.
Jo vaig entendre:
«Avança».`
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013
que en dir-lo
podria aclarir el món
altament és poder
sinó que puc tractar-lo
només
amb color de taronja.
El mot era un silenci.
Jo vaig entendre:
«Avança».`
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013
La terra d'Argensa
 |
A, Toloza e Proensa
e la terra d'Argensa,
Bezers e Carcassey,
quo vos vi e quo'us vey!
Bernat Sicart de Marvéjols
dins,
Josep M. Llompart. La terra d'Argensa. 1990
|
05 de setembre 2015
Autoretrat a Terrassa, a l'estiu
Vaig a la papereria,
a cal Gorina, cada dia.
Pels racons ploro
l'absència dels meus pares
mentre escric coses inaudites.
Quan el cafard m'encalça,
corro a prop, a la perruqueria.
Llegeixo i penso
la major part del dia.
Les runes de la casa són
com la meva pròpia vida.
Sota l'arbre japonès de l'amor
hi recordo un meu primer poema
en la llengua... De qui?
Del Gabriel, de la Mercè,
de la Bíblia?
Contemplo el jardí:
mai no n'he pres cura;
parlo, poc, amb la veïna
i, em cal confessar-ho?,
tot, tot m'admira.
Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona. 1998
a cal Gorina, cada dia.
Pels racons ploro
l'absència dels meus pares
mentre escric coses inaudites.
Quan el cafard m'encalça,
corro a prop, a la perruqueria.
Llegeixo i penso
la major part del dia.
Les runes de la casa són
com la meva pròpia vida.
Sota l'arbre japonès de l'amor
hi recordo un meu primer poema
en la llengua... De qui?
Del Gabriel, de la Mercè,
de la Bíblia?
Contemplo el jardí:
mai no n'he pres cura;
parlo, poc, amb la veïna
i, em cal confessar-ho?,
tot, tot m'admira.
Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona. 1998
03 de setembre 2015
Ginesta des del mar
La cinta de la platja és tota llum;
l'ona menuda té un fresseig de joia,
i juga i riu, amb mantellina blanca.
La barca, encara humida, és al sorral:
reposa amb l'ala estesa al bat del sol,
i el pal torçat s'enfila blau amunt.
Sobre el verd fosc dels pins
la casa blanca brilla i canta,
que l'alegria l'ha punxat endins.
I sobre la carena el vent s'esplaia
entre l'or i la llum de la ginesta,
i el perfum que s'escampa per les ones
tot l'espai omple de sentors de festa.
Jaume Piques (14 anys)
Llibre de les flors, 2012
l'ona menuda té un fresseig de joia,
i juga i riu, amb mantellina blanca.
La barca, encara humida, és al sorral:
reposa amb l'ala estesa al bat del sol,
i el pal torçat s'enfila blau amunt.
Sobre el verd fosc dels pins
la casa blanca brilla i canta,
que l'alegria l'ha punxat endins.
I sobre la carena el vent s'esplaia
entre l'or i la llum de la ginesta,
i el perfum que s'escampa per les ones
tot l'espai omple de sentors de festa.
Jaume Piques (14 anys)
Llibre de les flors, 2012
02 de setembre 2015
IX
He penjat la guitarra a l'escàlem
i he deixat la balada nedar sola
a l'impuls del corrent.
Poso el rem musical arran de l'aigua,
just a nivell,
i l'harmonia puja
des del pou del ressò,
xopa d'escuma, enribetada d'algues;
polsa la pauta oberta de les cordes
i vibra commoguda la ribera.
Alícia Tello. Calaix d'ocells, 1991
Pròleg: Màrius Sampere
|
Amor
Dos, confonent-se,
com el riu i la mar
a l'estuari.
J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996
Premi Jocs Florals de Barcelona 1996
01 de setembre 2015
Joc
Mare, on és el cor
de l'estrella blanca
que de dia es tanca?
Se l'enduu l'ocell.
Mare, on és l'ocell
que l'estel decanta?
On és que li canta?
Me'n vull anar amb ell.
I vós, mare, amb mi,
que la via és llarga
i no sé el camí.
Palmira Jaquetti, dins,
Generacions : avis, mares, fills, oncles..., 2001
de l'estrella blanca
que de dia es tanca?
Se l'enduu l'ocell.
Mare, on és l'ocell
que l'estel decanta?
On és que li canta?
Me'n vull anar amb ell.
I vós, mare, amb mi,
que la via és llarga
i no sé el camí.
Palmira Jaquetti, dins,
Generacions : avis, mares, fills, oncles..., 2001
29 d’agost 2015
Germinació
Un pacte germinal a la finestra
de la nit va afirmant instints de glòria.
El meu enyor tàcit l'accepta
com un intrús i com una victòria.
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013
de la nit va afirmant instints de glòria.
El meu enyor tàcit l'accepta
com un intrús i com una victòria.
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013
26 d’agost 2015
Crear
Crear
una cançó
vol dir
néixer
i cantar amb coratge
de naixença en naixença
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
una cançó
vol dir
néixer
i cantar amb coratge
de naixença en naixença
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
Universitat Pompeu Fabra. Curs de Traducció Avançada Alemany-Català
Ell passava
Ell passava, capblanc, com si parlés
amb els arbres. A terra, la vidalba
feia fines congestes, o floria una malva.
Ell mirava les branques dels seus avellaners.
Ara no hi és. Té son i no es desperta,
lluny de l'olivereda i dels costers.
Maduraran els fruits, la casa serà oberta,
i quan el vent murmuri, sempre més
sentiré aquell pas lent a la sorra deserta.
Marià Manent, dins,
Generacions : avis, mares, fills, oncles... 2001
amb els arbres. A terra, la vidalba
feia fines congestes, o floria una malva.
Ell mirava les branques dels seus avellaners.
Ara no hi és. Té son i no es desperta,
lluny de l'olivereda i dels costers.
Maduraran els fruits, la casa serà oberta,
i quan el vent murmuri, sempre més
sentiré aquell pas lent a la sorra deserta.
Marià Manent, dins,
Generacions : avis, mares, fills, oncles... 2001
23 d’agost 2015
Verger
Et sembraria de besos
perquè et florira en la pell
tota l'estima dels segles.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1997
perquè et florira en la pell
tota l'estima dels segles.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1997
22 d’agost 2015
El lloc dels mots
En petites rambles i barrancs
de baladre, salzes i romaní
al cor de muntanyes nostrades
potser en un altre temps,
sense carrasques,
llavors eren
incandescències ignotes
allà hi són els mots.
Un poema comença
 |
Un poema comença amb delit
i acaba en saviesa.
Robert Frost.
Traduït per a aquest blog. Dins del llibre de poesia:
Antoni Albalat Salanova. Love is. 2014 16è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt, 2013
|
Per què escric en català?
Per què escric en català?
T'ho miraré d'explicar.
Et diré...
que la mitjanit tocada
d'un jorn de gener glaçat
jo vaig néixer a Catalunya
i l'aire que al pit m'entrà
tenia aroma salobre
del Mediterrani brau,
calant a les meves venes
a l'instant de respirar
el to suau de les ones
que sonava en català.
Fragment
Guida. Bocins de silenci. 1984
Subscriure's a:
Missatges (Atom)