L'ofici de viure la vida
no ens l'ensenyarà mai ningú,
s'aprèn pas a pas, dia a dia,
i ningú no el pot fer per tu.
El primer pas el fem en néixer,
quan obrim els ulls al gran món.
Els següents passos ens fan créixer
i anem coneixent a tothom.
El camí serà llarg o curt,
serà ample o bé molt estret,
l'important serà el temps viscut.
No sabem on arribarem,
ni els esforços que haurem de fer,
l'important serà que viurem.
Carme Romia. El viatge. 2020
Pròleg de Gabriel Pena i Ballester
Els ocells no són conscients del seu cant.
Molts de poetes tampoc.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
A la Júlia.
A l'alba, quan el teu plor
m'escapça el somni a punt de finir,
em pregunto què podrà retenir
aquell somriure que ens regales
quan corres fins els braços
que t'abracen i et reviuen,
què sostindrà l'emoció
—única, meravellosa—
de trobar exactament allò que volies
d'encaixar com un miracle
et teu cos petit voltat del meu.
Marta Jorba. La remor, tan salada. 2023
Arraulit al portal
de la banda on fa ombra,
espantat perquè no pot
esdevenir ombra,
sense respirar, escolta
com s'acosten,
ressonant damunt l'empedrat,
les dues botes d'un soldat alemany.
Anna Świrszczyńska. El llapis amb què escric. 2019
Selecció, traducció, estudi i notes de Josep-A. Ysern
Escolto les veus
del mar i dels pins
i del vent que passa.
Tot m'ho fan sentir,
tot m'ho saben dir
sense cridar massa.
Joana Raspall. Versos amics. 1998
Il·lustracions: Montse Ginesta
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022
Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï matemàtiques?
Per què, diria. Que dos trossos de pa són més que un,
prou que ho notaràs.
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï francès?
Per què, diria. Aquesta nació s'ensorra.
Frega't el ventre amb la mà i queixa't,
que tothom t'entendrà.
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï història?
Per què, diria. Aprèn d'amagar el cap sota terra
i així potser sobreviuràs.
Sí, estudia matemàtiques, dic,
estudia francès, estudia història!
Bertolt Brecht.
Traducció de Feliu Formosa
dins el llibre,El Jo que se m'imposa
gairebé com un deure
arrasa amb les idees
actituds i conceptes
desallotja la pensa
desocupa la ment
ho aclapara tot
i tota fins i tot
al moll de l'escriptura
tan sols puc resistir
si tanmateix m'hi nego.
Cal eludir el subjecte
i treure-li l'arnès.
Per no haver de ficar-se
tot fent genuflexions
amb versos reverència
a la trona d'un ego
prou autocoronat.
Cal desempallegar-se'n
sancionar el seu delit
amb pena capital
decapitar-lo cal!
Subjecte irreverent
demana sacrifici.
Restauradora poda,
i l'arbre alleugerit
potser donarà fruits.
De: Desintegrar-se (2019)
Ester Xargay, dins,
A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 189-190
Eds.: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné
Calçar una vida petita,
estranya joguina,
i sentir-la avançar.
Som aquell tren que no sortia del menjador
però que mai tornava a casa.
En la respiració de les paraules,
en el flux dels fonemes,
en el dia a dia de l'oralitat llisquívola,
corda de discerniment, fuet de desdeny,
llaç d'amor, bena d'odi,
eina, codi, lloc al món, visió irreemplaçable,
possibilitat d'actuar com els bons,
la llengua ens és el camí.
Jaume Bosquet. Peus de cedre. 2023
XIX Premi Ciutat de Terrassa
Agustí Bartra de Poesia, 2022
el meu rostre a la finestra
travessa horta i vagons
mentre vaig envellint
andanes del destí
sense angoixa ni feres
neta purga
absoluta
de viatge calm
un poema sobre avui sobre ara
calen testimonis
per si d'aquí un temps
p. 56-58
Mireia Vidal-Conte. OUSE : altres rius. 2016
Epíleg: Antònia Vicens
Il·lustració: Núria Miret
tirar del fil de les paraules
fins a omplir la pàgina blanca.
una paraula en porta una altra
o una llum o un cric-cric
d'insecte dins la fusta.
brollen les paraules com les cireres
ixen de la cistella, paraules
com cireres, com records,
melodies d'un temps, d'un món
que endevine sota la crosta fina
del paper.
paraules com cireres,
com murmuris, com ombres
d'ocells que volen blau enllà
i tot ho abasten.
Anna Montero (Logronyo, 1954)
On els camins s'esborren. Del Buc. 2018
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022
Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva
«If it were but a matter of faith»
NICK CAVE
MARXO BOSC ENDINS
per confondre'm
silent amb les alzines
i la malesa i la vilorda
i les branques més altes.
Serà indòmita,
també, aquesta partença.
No hi ha destí,
el destí és ara.
(La petitesa de cada salvació,
el clamor que corre per dins.)
Meritxell Cucurella-Jorba. Sempre encara. 2023
De Dosaigües recorde
els dies clars d'estiu
on respirava bon aire,
un poble tranquil, humil,
amb olor a menta i a pi.
I la gent senzilla,
i les fresques nits,
i la sensació tan gran
de ser feliç.
Berta Espert (Alginet, 1966)
De: Un llac d'emocions. ACEN. 2019
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022
Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva
Traducció de Jaume Gelabert González
Pròleg d'Anna Gas Serra
Sovint homes i coses
perduren en la dura
fixesa que ha llampegat un instant,
intensa abans d'esvanir-se,
en els sentits o bé en la ment.
Els mots, com el fruit del cisell
a la pedra, gastats pel temps,
proven de retenir-la, nítida,
que no s'esborri per a sempre encara.
De Mans lentes d'aigua.
Carles Miralles. D'aspra dolcesa : poesia 1963-2001. 2002maneres se sentir-se dona
Profunditat de pensament:
angoixa.
Món abrandat, mortal!
Demà la casa serà coixa
de mi. ¿I l'ànima?
¿Immortal?
Extremarem d'amor el joc.
Esposa
fèrtil d'enginy gosat
seré. L'amor com una rosa
sola. Per àrbitre,
llibertat.
Reconcilies mon instint,
revolta,
amb la raó que escau,
i mare soc de cop i volta.
Infant, tu reies, i,
quina pau!
Secularment dona i destí
caminen;
les Parques van filant.
Un lloc al món, el meu, i finen
retrets. Els somnis no
valen tant.
29 d'octubre de 1930
Clementina Arderiu, dins el llibre:
Tres poetes de Cadaqués : Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Quima Jaume. 2019
Antologia a cura de Rosa Ardid i Caterina Riba
Il·lustracions de Jordi Pagès
Si cada gota caiguda del cel
fos una grana,
l'ocell cantaria de goig,
mes, ara, calla,
perquè els núvols ho deixen tot xop
i ell passa gana.
Jo voldria donar-li consol...
Com li diria
que cada gota que cau a l'hivern
serà una espiga?
Joana Raspall. Versos amics. 1998
Quan els clavells m'omplen la casa
totes les coses fan claror;
si són vermells, el fred s'aparta
—cada clavell un petit foc—
i si són blancs, neva per dintre
—cada clavell un borralló.
Quan els clavells m'omplen la casa,
l'hivern batega com un cor,
i encar que els núvols plorin ombra,
sembla que vulgui sortir el sol.
Els més encesos són com llavis
que la sang puny i el bes desclou.
i els més nevats alcen la testa
com si cerquessin miradors.
Quan els clavells m'omplen la casa
m'agrada veure'ls molt a prop
i em plau sentir-los com respiren
en el silenci interior
mentre la música dels versos
va degotant sobre les flors.
Montserrat Vayreda. Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001
Presentació de Joan Ferrerós
En una mar llunyenca,
perdut entre dues guerres,
el vell soldat cerca
en l'escuma que s'allunya del vaixell,
el seu cavall i la seva espasa,
els seus somnis de pati d'escola.
Les seves llàgrimes,
allà on han caigut,
s'han tornat perles.
——————————————
Dins una mar luenchenca,
Perdut entre doas guèrras,
Lo vièlh soldat cèrca
Dins l'escuma que s'alunha de la nau,
Son caval e son espasa,
Sos sòmis de cort d'escòla.
Sas lagrèmas,
Aquí ont son tombadas,
Se son cambiadas en pèrlas.
Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017
Traducció i pròleg: Albert Mestres
Tarda de cap d'any
ni una ànima als carrers.
Només alguna cosa grisa i vella
d'any nou.
Tremolen de fred
les cantonades, les cruïlles
per escalfar-se s'arrauleixen,
s'enganxen a floristes ambulants
d'una pàtria estrangera.
Rams embolicats
amb paper d'estrassa
i de mala qualitat
decorat amb forats al voltant
fets per tisores autodidactes.
Igual que nosaltres quan érem nens
afamats de somnis
retallàvem quadradets
d'un diari doblegat per la meitat
i a mesura que el paper es desdoblava,
quines alegres contínues simètriques
finestretes ens obria el futur de bat a bat.
Tarda de cap d'any
ni una ànima als carrers
només finestres tancades grans grises
i una pobreta borrufada que pidola uns flocs de neu.
De: Ens hem traslladat al costat. 2007
dins el llibre:
Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020
Traducció i pròleg de Quim Gestí.
Edició bilingüe.
Un altre any, i l'esplet encara no demanca;
l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca,
si no prou exquisit, almenys fou abundós;
no glacen, no, la sang les hivernals fredors;
el pi de vell brancam i soca corrugada
es sent lliscar per dins la saba regalada;
de rou cada matí remulla el cimerol
i va vessant reïnes que clarifica el sol.
Maria Antònia Salvà, dins el llibre:
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
A través de l'aigua
ho aprens tot.
Gairebé.
El peu d'una foto buida.
La soledat sonora,
la sents?
Tot el verí.
Però no el recordes.
Així es garanteix
sense secrets
l'aliment,
un corriol,
la supervivència.
Lídia Gàzquez. L'animal perfecte. 2023
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2023
el cor detura els gemecs de l'aire
quan la son li guanya.
l'ombra és la que tremola
en la sepulcral senectut dels morts.
si la por fuig i ens deixa lliures,
haurem d'esmicolar
perquè va néixer xorc.
si el dia és etern,
les mans escamparan el sofre calent.
si no pot ser res d'això,
m'estimo més encalçar bubotes
per darrere les runes.
Joan Josep Barceló i Bauçà. Svalbard. 2018
Epíleg de Damià Rotger.
