Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

31 de juliol 2010

Pintar aquí



Els meus quadres solen estar per terra,
sovint sense bastidor, per economia de transport
però també per aprofitar la resistència
del sòl quan hi pinto al damunt.

Quan moc una de les meves teles fixades
amb pedres grosses, hi ha una formidable agitació
d'insectes que estan instal·lats a sota:
tèrmits, centpeus, escorpins... Jo, treballo
des de dalt; ells, des de sota.

...

M'entesto, malgrat tot, a pintar aquí des
de fa més de deu anys, com m'entesto ara a
escriure amb les sacsejades del cotxe en marxa.

(fragment) Gogolí 29.11.00


Miquel Barceló. Quaderns d'Àfrica, 2004


Marcats pel sol

El nostre element era l'aigua.
Vam coincidir breument a la platja
per compartir els nostres sentiments pel mar.

Però ell era un surfista
i jo una bucejadora.
La nostra història no va poder ser.



Maria Grech Ganado



Es troba en el llibre:

El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània. 2008

29 de juliol 2010

Platja del món

              A Octavio Paz


La llum dels tarongers.
Tot univers és arbre
cau en el somni del teu cos,
s'adorm
en les parpelles de l'aigua.

En la nit dels teus ulls
s'enfilaven les barques;
el taronger penjava
cel endins
ones daurades de la tarda.

Somni dels tarongers
vora del temps incert,
neixen i creixen, viuen,
arbre de llum, les platges.

El món és saviesa en el camí
dels grocs eterns, enamorats de l'aire.





Ramon Xirau. Les platges. 1974

27 de juliol 2010

Miralls

No poden els propis ulls
mirar-se. Tan sols des de fora
hom pot arribar endins. És per això
que ens cerquem en la mirada
de l'altre.

Per poder-nos reconèixer.



De: El fil



Christelle Enguix. El cor del minotaure. 2009

XXVIII Premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March, de Beniarjó, 2008.

Em guanyo

Em guanyo, a miques,
per la vida d'un altre,
els dies verges
dels anys que no vivia
sinó, al meu compte, un altre.




Miquel Desclot. Com si de sempre. 1994

Mar matinal

Que aquí m'aturi. I que, una mica, també jo vegi la natura.
D'una mar matinal i d'un cel sense núvols
blaus resplendents, i riba groga, tot
bell i amplament il·luminat.

Que aquí m'aturi. I que m'enganyi pensant-me què és això que veig
(ho he vist de veres un instant, en deturar-me),
i no pas, també aquí, les meves fantasies,
els meus records, les figures del goig.



C.P. Kavafis, dins,

El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània. 2008

Paisatge estimat

Neu de Març a Torà per Teresa Grau Ros
Cala dins aquesta imatge
de neu, roques, boscos, masies
primavera, gripaus
flors boscanes
xiu-xiu d'ocells,
de rius, de vent
silencis i sol.

I et faràs sabedora de noms
de persones que valoro
i aprecio de sempre.

Dins un intuïtiu moment 
de sensibilitat i poesia
que dura, s'imposa,
es manté, de debò,
genuïna, acollida,
durable, 
acompanyada i
compartida.




Poesia inèdita. 

Actualitzada i revisada el 12.04.2026.


Teresa Grau Ros