La nina, nina, nineta,
té tan blanca la color
que quan dorm a dins del bres
els llençols són de carbó.
A la no, no, no,
bon dormissó!
La nina, nina, nineta,
feta sucre, mel de cel,
la prengueren els seus pares
de la cua d'un estel.
La nina, nina, nineta,
feta mel, melicotó,
la robaren els seus pares
de la neu de l'ametló.
A la no, no, no,
estrelleta i flor!
La nina, nina, nineta,
els seus pares l'han trobat
feta farineta dolça
dins una espiga de blat.
La nina, nina, nineta,
tota ploma, plomissó,
la trobaren els seus pares
a la Cala de l'Amor
Cèlia Viñas
20 de març 2011
07 de març 2011
Tot sovint, amor, m'has regalat flors
Tot sovint, amor, m'has regalat flors
collides del teu jardí, a l'estiu
i a l'hivern, i semblava que creixien
en aquesta cambra, sense sol ni aigua.
Així, en nom del nostre amor, agafa
aquests pensaments que també aquí creixen
i que en dies freds i càlids jo trec
del fons del meu cor. I si en els parterres
hi ha males herbes i ruda que esperen
que les arrenquis, també hi ha englantines
i heures! - pren-les com solia fer jo
i guarda-les per tal que no es marceixin.
Fes que els teus ulls conservin els colors
i recorda que en tinc l'arrel a l'ànima.
Elizabeth Barrett Browning. Sonets del portuguès. 2006
collides del teu jardí, a l'estiu
i a l'hivern, i semblava que creixien
en aquesta cambra, sense sol ni aigua.
Així, en nom del nostre amor, agafa
aquests pensaments que també aquí creixen
i que en dies freds i càlids jo trec
del fons del meu cor. I si en els parterres
hi ha males herbes i ruda que esperen
que les arrenquis, també hi ha englantines
i heures! - pren-les com solia fer jo
i guarda-les per tal que no es marceixin.
Fes que els teus ulls conservin els colors
i recorda que en tinc l'arrel a l'ànima.
Elizabeth Barrett Browning. Sonets del portuguès. 2006
Traducció de Dolors Udina
05 de març 2011
El bon somni
Festejant
l'haver-nos retrobat de nou
tot rient rodolàvem plegats
sense parar damunt del gran llit.
L'alegria era
no en un mal sentit
eròtica -no pas
mesquina en cap sentit.
Era que
tots els impediments,
totes les barreres, d'històries,
d'ansietat apresa,
de lloc i d'hora equivocats,
s'havien fos,
no hi eren.
Era la joia
de dos rius
retrobant-se al fons del mar.
Denise Levertov, dins,
Cares a la finestra. 2010
l'haver-nos retrobat de nou
tot rient rodolàvem plegats
sense parar damunt del gran llit.
L'alegria era
no en un mal sentit
eròtica -no pas
mesquina en cap sentit.
Era que
tots els impediments,
totes les barreres, d'històries,
d'ansietat apresa,
de lloc i d'hora equivocats,
s'havien fos,
no hi eren.
Era la joia
de dos rius
retrobant-se al fons del mar.
Denise Levertov, dins,
Cares a la finestra. 2010
El poc és molt
En Tzac era pobre, pobríssim. Però volia millorar la seva sort,
volia aprendre, progressar. Un dia va decidir d'estudiar a sol
i serena. De nit, llegia mercès a sol·lícites cuques de llum.
I així és com va esdevenir un bon filòsof.
Teresa Costa-Gramunt. Temps, espai, 2001
volia aprendre, progressar. Un dia va decidir d'estudiar a sol
i serena. De nit, llegia mercès a sol·lícites cuques de llum.
I així és com va esdevenir un bon filòsof.
Teresa Costa-Gramunt. Temps, espai, 2001
01 de març 2011
Àncora
Al nostre mar no hi ha escullera
i l'amor, com en la lògica dels mots encreuats,
és la definició de la paraula àncora:
quan el necesitem, el llancem,
quan no el necessitem, el recollim
i naveguem.
Ronny Someck (Amor pirata, 2006)
i l'amor, com en la lògica dels mots encreuats,
és la definició de la paraula àncora:
quan el necesitem, el llancem,
quan no el necessitem, el recollim
i naveguem.
Ronny Someck (Amor pirata, 2006)
Els colors
-Com pintaries el món? -va preguntar la mestra.
-El pintaria de colors!
-Doncs..., vinga, anem a fer els deures.
La pau la pintaria de blanc,
la guerra de color negre,
l'amistat de color blau
i l'esperança verda.
Ariadna Acedo, 3r de primària, Col·legi Miró, Barcelona
El trobareu en el llibre:
Poemes per a un món millor : V premi "Poesia en acció. 2004
Tot dormint
Tot dormint he sentit l'espessor d'aquell bosc,
on creixia l'arbreda a favor del silenci;
i en el cor del silenci oïa la creixença
de la soca i del branc. Entorn tot era fosc;
i esdevenia clar, en l'hora recollida,
el misteri pregon de la callada vida.
Simona Gay
on creixia l'arbreda a favor del silenci;
i en el cor del silenci oïa la creixença
de la soca i del branc. Entorn tot era fosc;
i esdevenia clar, en l'hora recollida,
el misteri pregon de la callada vida.
Simona Gay
Es troba en el llibre:
Paisatge emergent : trenta poetes catalanes del segle XX. 1999
Paisatge emergent : trenta poetes catalanes del segle XX. 1999
A cura de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)