I passem d'un dia a l'altre
la placidesa dels mots
i el combat de la mirada.
Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995
Pel cim de la muntanya de llevant
S'aixeca, blanca i resplendent, la lluna.
El rostre de la mare no nascuda
Torna i retorna dins la meva ment.
El rostre del meu lama en qui medito:
La seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d'ella
Ve i torna a la ment, omnipresent.
Josep Lluís Alay. Arrels del Tibet, 2009
|
A Jaume Bassegoda
La blancor segueix desfent-se
Al vespre calla el lament
Del cucut dins el bosc.
S'inclina més el gra,
La roja rosella.
Negra tempesta amenaça
Dalt del pujol.
La vella cançó del grill
S'apaga al camp.
Ja no es mou més el fullam
Del castanyer.
Escala de cargol amunt
Cruix el teu vestit.
Callada brilla l'espelma
A la cambra fosca;
Una mà de plata
L'apagava.
Nit sense vent, sense estels.
Georg Trakl. Obra poètica, 1990
|
pessigolles
còssigues, cossegues
cossigolles, cossigolletes
cosseguetes
cosquilles, cosquelles, cosquilletes
cossinogues
cosquerelles
cosconelles
Formes de la paraula pessigolles recollides a:
Joan Veny. Petit atles lingüístic del domini català, 2007. v. 1
|
A Annamaria Valentí i Rosa Casadevall,
La teva joia
surt d'una mirada
riallera i arriba
com el cant
de la mar quan s'aixeca
la brisa de ponent.
A aquest teu somrís
el pensament torna
de molts anys enrere,
quan jo
era un funàmbul
i el trapezi
era l'atzar de la meva,
força intensa,
joventut.
Rafael Caria. Poesia completa, 2013 |
He volgut, noble auditori,
escriure com acostume:
en ma llengua, en valencià.
Senyors meus, ningú s'enutge,
i el que pretenga enutjar-se
d'aquest aposento buide...
(Fragment dins el pròleg) Pere Jacint Morlà. Poesies i col·loquis, 1995 |