dolços capvespres de primavera
que no semblen preludiar cap nit
sinó un dia ensonyat de delícies
Ramon Farrés. El present constant. 2009
Poma madona,
matina, matau,
Sevilla, Castilla,
Granada, vit i tau.
De l'oncle Pau.
Maçana podrida,
entrada i sortida.
Jesús Serrano Pons. Teresina no sap cantar: un viatge pel Delta de l'Ebre, 2014 |
76
La lluna, n'estic segura,
llueix amb força
per damunt de les muntanyes,
però llòbrecs núvols
en foscor el cim amortallen.
-Teishin
77
T'has d'alçar més amunt
dels núvols llòbrecs
que cobreixen el cim de la muntanya.
De no ser així, com podries
veure mai la llum?
-Ryokan
Daigu Ryokan. Gota de rosada en una fulla de lotus, 2001
|
I amunt puja i més amunt,
com aucell de branca en branca:
d'aqueixa cova damunt
una altra en veu de més blanca
Mes com la puja de grat,
troba curta tota escala;
per un cor enamorat
cada pas és un colp d'ala.
De sobte un raig de claror
sa pujada fa més dolça,
sent càntics entre verdor
i rierons entre molsa.
De la cova singular
la carrossa és a l'entrada,
que es desclou al dia clar,
com una porta que es bada.
Porta d'or de l'Orient
llavors de l'aurora bella
lo sol anava naixent,
com la flor que s'esbadella.
Del Canigó gegantí
Gentil en la cima es troba,
davant d'un quadro diví
que tots los sentits li roba.
(Fragment) Jacint Verdaguer. Canigó, 1967 |
...fixar la mirada en els aspectes positius.
(Fragment)
Esteve Pujol i Pons.Valors per a la convivència, 2003
|
Per què no sabem veure la bellesa
quan la tenim davant,
just al mirar-nos al mirall
i observar aquella línia del coll,
del clatell,
sota la pell fresca i sense plecs,
d'una delicadesa subtil,
gràcil,
quasi innocent.
Per què volem ignorar el que tenim
quan ho podem gaudir sense la por abismal
de la incertesa.
Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta, 2008
|