Calaixeres amb sucre per calaixos,
cadires, la sang dels homes,
la veu, els trens roents de velocitat
i ferro, les llargues setmanes,
les lleugeres hores, els besos,
els ulls, la mar sadolla d'escuma,
de gavines, el vent, les xemeneies
de les fàbriques, les grans turbines,
les rescloses, els àlbers, la neu
de passa vacil·lant, els ocells, els estels,
aquest món que sota els nostres peus
oposa la seva existència compacta.
Sento flautes, tabals, cavalls
veig les portes obrir-se, florir les roses,
veig els ocells volar sagnants sota d'un sol
ja cert, veig el verd
de les persianes, la lluentor del raïm,
veig trencar-se cadenes de pols,
veig fronts i llavis, i finestres,
sento el cant de l'alosa, el cant del fum,
el cant de la roda damunt el dur
camí, sento el fremir de les ales, el cant
del vi dins el vas, el rumiar de les vaques, de l'herba
el respirar de l'herba.
18 de març de 1947
Albert Ràfols-Casamada. Signe d'aire : obra poètica, 1939-1999. 2000
| 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada