Per a Mayte Vieta
El mar és un retorn.
Matriu i sepultura,
gira el seu rostre d'horitzó
cap al cor de la tarda.
Deses els ulls
endins del cristall verd
travessat per la llum.
Ressona el lent batec
i un vell astre s'apaga.
Crema el Sol als teus llavis.
Neda el cos
i ets gest d'aigua dins l'aigua.
Són un somni les ones,
la pell.
I et commou el silenci,
el seu tacte.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009, 2010
Matriu i sepultura,
gira el seu rostre d'horitzó
cap al cor de la tarda.
Deses els ulls
endins del cristall verd
travessat per la llum.
Ressona el lent batec
i un vell astre s'apaga.
Crema el Sol als teus llavis.
Neda el cos
i ets gest d'aigua dins l'aigua.
Són un somni les ones,
la pell.
I et commou el silenci,
el seu tacte.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009, 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada