Capgirarem el món, acabarà el final,
oblidarem l'oblit amb etimologies noves.
La pell, el verb i els déus esperaran als llimbs
i no sabrem resar quan tot ens recomenci.
Rellegirem l'ahir, caducarà l'enyor,
farem de nou l'amor tot ignorant els noms.
Volgudament absorts, discretament perduts,
recollirem el cos, desitjarem el buit.
Llavors, així, de cop, potser sabrem
que l'horitzó era el punt de partida.
Mireia Calafell. Costures. 2010
Pròleg de Màrius Sampere
Epíleg de Gemma Gorga
Premi de Poesia Josep Maria López Picó de la Vila de Vallirana 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada