presumeixo que el dia s'aixeca en diversos indrets i com que
aquest pensament em ve enmig de la realitat i les seves
innominables poses, per tal de testimoniar el temps i els
llenguatges immòbils, em valc del pensament que res no és massa
lent ni massa breu per a l'univers
De Au présent des veines (1997)
aquest pensament em ve enmig de la realitat i les seves
innominables poses, per tal de testimoniar el temps i els
llenguatges immòbils, em valc del pensament que res no és massa
lent ni massa breu per a l'univers
De Au présent des veines (1997)
Fragment.
Nicole Brossard, dins,
Nicole Brossard, dins,
18è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2002
Traducció: Mireia Porta (versió catalana)
Direcció del Festival: Gabriel Planella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada