A Ponç Pons
Menteixo si dic que he cremat
les dreceres del bosc i he interrogat,
enllà del crepuscle, les escletxes
de Déu.
En les seques hores de la nostra llengua,
de les runes naixerà el pur.
Habito en la lluor quan puc,
des del vers, conèixer l'altre;
desdoblar-se per ser un mateix
i poder dir, amb honor horacià,
el meu jo és el poema.
Els fets,
paraules en el vers, ens fan,
a tu i a mi, vidents del nostre viure.
És per la llengua que tinc una pàtria
i puc, encès, abraçar-te.
Encara
que gemegui no m'enterris les mans.
Jo no soc res més
que el que tu pots, de mi,
aprendre.
Joan Fortuny. La ventura dels oratges. 2004
Menteixo si dic que he cremat
les dreceres del bosc i he interrogat,
enllà del crepuscle, les escletxes
de Déu.
En les seques hores de la nostra llengua,
de les runes naixerà el pur.
Habito en la lluor quan puc,
des del vers, conèixer l'altre;
desdoblar-se per ser un mateix
i poder dir, amb honor horacià,
el meu jo és el poema.
Els fets,
paraules en el vers, ens fan,
a tu i a mi, vidents del nostre viure.
És per la llengua que tinc una pàtria
i puc, encès, abraçar-te.
Encara
que gemegui no m'enterris les mans.
Jo no soc res més
que el que tu pots, de mi,
aprendre.
Joan Fortuny. La ventura dels oratges. 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada