Quina poca previsió,
ja no em dic
ets aquesta, vas allà, perds això.
Ara em sento com el pulmó
que respira sense pensar-se,
com les cames que avancen
sense conèixer el gest exacte
que les impulsa endavant.
Hauríeu de veure
el fil de llum
que em surt de l'alè quan parlo,
els grumolls de llum que em cauen dels ulls,
les partícules
de llum
que, sense voler, escampo.
Lamento no ser més concreta,
passar per alt, com si no existís,
l'amor que m'habita.
Anna Gual. L'Ésser solar. 2013
Epíleg: Lluís Calvo
ja no em dic
ets aquesta, vas allà, perds això.
Ara em sento com el pulmó
que respira sense pensar-se,
com les cames que avancen
sense conèixer el gest exacte
que les impulsa endavant.
Hauríeu de veure
el fil de llum
que em surt de l'alè quan parlo,
els grumolls de llum que em cauen dels ulls,
les partícules
de llum
que, sense voler, escampo.
Lamento no ser més concreta,
passar per alt, com si no existís,
l'amor que m'habita.
Anna Gual. L'Ésser solar. 2013
Epíleg: Lluís Calvo
Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada