 |
A Montserrat Vayreda
Si vingués el silenci
li diria:
ー¿Com és que em fibla el pols l'aspra tonada
de les canyes que es gronxen sota el xiscle
de la tarda cansada?
¿Com és que fuges lluny,
si el cor escolta
la barca desviada del misteri,
en l'hora encadenada?
¿Com puc endevinar la llum encesa
que em portarà per un camí de pèsols
amb la florida blanca?
No t'aturis silenci;
no m'ensenyis
el meu camí de vidre...
Maria Castanyer. Retrobar-me en la terra, 1958
Il.: Julià Grau i Santos
|
12 d’agost 2020
Si vingués el silenci
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada