La meva Musa, prudentment callada,
escolta tot allò que, amb verb florit,
us ha ofert qualsevol ploma daurada
que del goig de les Muses ha gaudit.
Jo sols tinc pensaments; d'altres, paraules;
i -com clergue illetrat- dic sempre Amén
al que afirmen els mestres, dins les aules,
amb mots sonors i ploma pertinent.
Quan sento que de vós fan lloa immensa,
dic És ben cert, i hi sumo el favor meu;
però ho dic en silenci: que la pensa
-si d'amor tracta- precedeix la veu.
Si dels altres els mots són el millor,
honreu el meu silenci creador.
LXXXV
Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare. 1993
18 d’abril 2014
Amistat
La daurada panotxa primicera
ens revifa en el temps primaveral;
ens fa plaer com una llum lleugera,
de tan rossa i tendral.
Però saber que no minvà cap dia
en cor amic i el meu companyonia,
és -més bell que la ploma i el penjoll-
un collar de joies al coll.
Temes de la lírica nàhuatl, núm. 871, pàg.: 1196
Josep Carner. Poesia. 1992
ens revifa en el temps primaveral;
ens fa plaer com una llum lleugera,
de tan rossa i tendral.
Però saber que no minvà cap dia
en cor amic i el meu companyonia,
és -més bell que la ploma i el penjoll-
un collar de joies al coll.
Temes de la lírica nàhuatl, núm. 871, pàg.: 1196
Josep Carner. Poesia. 1992
Ed.: Jaume Coll Llinàs
Pols de primavera
Baixen formes daurades per l'estor,
insectes fets de pols de primavera:
calquen les ales sobre el cos tot nu,
voluptuosos dins l'acer trempat.
Al repòs de la barca hi tinc hortènsies
i cal pintar altre cop la bicicleta.
Però avui no hi ha pressa, sols abelles;
la tarda és lliure sobre el cos vençut.
Olga Xirinacs. Óssa Major : poesia completa (1977-2009). 2009
insectes fets de pols de primavera:
calquen les ales sobre el cos tot nu,
voluptuosos dins l'acer trempat.
Al repòs de la barca hi tinc hortènsies
i cal pintar altre cop la bicicleta.
Però avui no hi ha pressa, sols abelles;
la tarda és lliure sobre el cos vençut.
Olga Xirinacs. Óssa Major : poesia completa (1977-2009). 2009
Cercar les arrels
Al cap de vint-i-sis anys i mig tornaré a trepitjar el sòl
de Catalunya, un sòl que espera l'escampall d'objectes
per tal que pugui abraçar els meus germans Pere i Rosa,
els meus cosins Víctor -que ha complert la paraula donada
a Caracas- i Pilar i en Josep, l'oncle de la Lluïsa que viu
a Sabadell i que és al moll d'ençà que nosaltres encara
érem davant de Castelldefels. Som cinc a abraçar i a
besar-ne cinc més, i a xopar-nos equitativament amb
llàgrimes recíproques. És el dia 31 de desembre de
1965 i començarem el nou any a casa.
Avel·lí Artís-Gener. Viure i veure. 1991, vol. 3
de Catalunya, un sòl que espera l'escampall d'objectes
per tal que pugui abraçar els meus germans Pere i Rosa,
els meus cosins Víctor -que ha complert la paraula donada
a Caracas- i Pilar i en Josep, l'oncle de la Lluïsa que viu
a Sabadell i que és al moll d'ençà que nosaltres encara
érem davant de Castelldefels. Som cinc a abraçar i a
besar-ne cinc més, i a xopar-nos equitativament amb
llàgrimes recíproques. És el dia 31 de desembre de
1965 i començarem el nou any a casa.
Fragment
Avel·lí Artís-Gener. Viure i veure. 1991, vol. 3
17 d’abril 2014
Música de serenades
Música de serenades
que cantes pel carreró
contes d'amor i de fades,
mentre t'escolta un llantió.
Tu sola despertes del son.
les belles, sense laments.
Minyones de tot el món,
somiant, et senten contentes.
No importa que sigui un violí
o una guitarra qui canti,
perquè tu ets sempre allí,
i no te canses de contar
rondalles d'amor, de fades.
Música de serenades!...
Antoni Bal·lero de Càndia, dins,
La tercera illa : poesia catalana de l'Alguer (1945-2013), 2013
Ed. Joan-Elies Adell
Sitges
Va ser per la tardor de 1891 que Rusiñol va descobrir
Sitges, i va suposar un punt d'inflexió en la seva
trajectòria personal i artística. Entre 1893 i 1894
hi construiria el Cau Ferrat. Les Festes Modernistes
que hi va organitzar i l'activitat del Cau Ferrat van
trobar en el setmanari La Voz de Sitges la plataforma
adequada per donar sortida a la seva immensitat
artística i per situar Sitges en el mapa cultural europeu
de la modernitat del moment, al costat de París,
Brussel·les o Barcelona.
Fragment.
Glòria Casals. Joan Maragall : carnets de viatge. 2010
Sitges, i va suposar un punt d'inflexió en la seva
trajectòria personal i artística. Entre 1893 i 1894
hi construiria el Cau Ferrat. Les Festes Modernistes
que hi va organitzar i l'activitat del Cau Ferrat van
trobar en el setmanari La Voz de Sitges la plataforma
adequada per donar sortida a la seva immensitat
artística i per situar Sitges en el mapa cultural europeu
de la modernitat del moment, al costat de París,
Brussel·les o Barcelona.
Fragment.
Glòria Casals. Joan Maragall : carnets de viatge. 2010
16 d’abril 2014
Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-,
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí de l'amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos...
(1964)
Raimon, dins,
Joan Ramon Mainat. Tretze que canten. 1982
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-,
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí de l'amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos...
(1964)
Raimon, dins,
Joan Ramon Mainat. Tretze que canten. 1982
05 d’abril 2014
Biografia
 |
| Amb aire de dama i arrugues discretes en tu amaga el temps l'infant que davalla els graons verdosos sota els gessamins i penja els seus somnis com la merla el cant darrere les fulles espesses de l'heura. En llibres adults, molts ara llegeixen el teu nom. Les lletres, que semblen immòbils, d'un secret somriuen: pirates i prínceps per a les germanes inventats de nit. Després velejaves, i han crescut els contes. Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009 |
04 d’abril 2014
Cançó de pandero del pla de Lleida
Donzelleta agraciada,
a qui la compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?
A la flor de la perera
us comparo per blancor;
a les roses del roser
vos comparo per color.
a qui la compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?
A la flor de la perera
us comparo per blancor;
a les roses del roser
vos comparo per color.
Dins l'article: Cantar per dir la poesia de Jaume Ayats. P 243-244
Reduccions : revista de poesia. núm.: 100
Reduccions : revista de poesia. núm.: 100
30 de març 2014
2. Educació emocional en les competències interpersonals
 |
L'estil comunicatiu que imperi en un centre educatiu
incidirà en el seu clima emocional. Quan, de manera
generalitzada, la comunicació entre els seus membres
és des de l'autoconsciència i l'empatia, s'afavoreix, i
alhora es posa en evidència, un clima d'emocionalitat
positiva.
(Fragment)
|
La mar
La mar, la mar, la mar...
La mar són emes infinites
com mamelletes de ritmes sensuals,
una a redona i planetària
que ens acull en la seua placenta maternal,
una brisa remorosa d'erres
que ara pot acabar terrible com un tro
seguit d'esclats, de crits silenciosos,
de llàgrimes de dol,
com ara esdevenir la suau carícia,
salada meravella de l'àngel
que mai no abraçaràs.
La mar, la mar, la mar!
La mar és una música en blau,
un mirall d'argent per al sol,
el llit on la lluna s'adorm,
el somni amb estels d'un infant.
La mar és l'etern moviment
d'aquest univers en un mot
que igual diu la vida joiosa
com negre silenci, com mort.
La mar, la mar, la mar.
Josep Piera, dins,
El Price dels poetes : 25 anys. 1995
La mar són emes infinites
com mamelletes de ritmes sensuals,
una a redona i planetària
que ens acull en la seua placenta maternal,
una brisa remorosa d'erres
que ara pot acabar terrible com un tro
seguit d'esclats, de crits silenciosos,
de llàgrimes de dol,
com ara esdevenir la suau carícia,
salada meravella de l'àngel
que mai no abraçaràs.
La mar, la mar, la mar!
La mar és una música en blau,
un mirall d'argent per al sol,
el llit on la lluna s'adorm,
el somni amb estels d'un infant.
La mar és l'etern moviment
d'aquest univers en un mot
que igual diu la vida joiosa
com negre silenci, com mort.
La mar, la mar, la mar.
Josep Piera, dins,
El Price dels poetes : 25 anys. 1995
La veu de l'inefable
La poesia de l'Escola Mallorquina presenta una visió idealitzadora
de la realitat, que es tradueix en la literaturització del paisatge,
el qual a vegades esdevé símbol dels sentiments del poeta.
Fragment
Maria Antònia Perelló i Femenia, dins,
Miquel Costa i Llobera. La veu de l'inefable. 1999
de la realitat, que es tradueix en la literaturització del paisatge,
el qual a vegades esdevé símbol dels sentiments del poeta.
Fragment
Maria Antònia Perelló i Femenia, dins,
Miquel Costa i Llobera. La veu de l'inefable. 1999
Un corrent d'aire
He deixat la finestra oberta
i, escàpol, entra un corrent d'aire
que m'escampa els fulls d'un seriós treball.
Llavors jo li crido:
"¡Corre aire, duu tots els vents
a la casa tancada del filòsof!"
-i m'assec al bell mig del corrent.
Francesc Parcerisas. Triomf del present. 1991
i, escàpol, entra un corrent d'aire
que m'escampa els fulls d'un seriós treball.
Llavors jo li crido:
"¡Corre aire, duu tots els vents
a la casa tancada del filòsof!"
-i m'assec al bell mig del corrent.
Francesc Parcerisas. Triomf del present. 1991
Història
 |
| Era un àngel que feia el seu camí i sojornava uns anys a casa nostra. Ens partírem el pa; tot era alegre. Ara torna a ser fora. Joan Teixidor, dins, Paraula encesa, 2012 |
29 de març 2014
22 de març 2014
Tan sols la paraula nua
 |
| Tan sols la paraula nua la teva, mai la d'un altre la que reflecteix una vida dins d'una solitud curulla de promeses, on tot és possible. S'esvaneixen els dubtes la foscor claror es torna i els sols variants i múltiples cauen damunt cada mot, el cobreixen i donen força. Enllà d'aquest ser-hi tan precís que s'allarga en el contingut de cada paraula clara.. Com ho és la poesia. Montserrat Abelló |
L'aire de la primavera
Plouen lletres i flors ballarines
el mar mira enlaire
i es queda parat:
- A quin núvol estrany hi ha florida?
i les lletres, qui les ha traçat?
Tot el cel es transforma en rialla:
- Mar, com t'has envellit!
No entens l'aire de la primavera?
Són els vents que escriuen
un llibre florit!
Sonet de l'ombra i de la veu
Els camins del vers per on avancem
són l'amplíssim límit del pensament,
espais indesxifrables de la ment,
laberint de somnis que ens imposem.
Quin mot no és serena pau de la nit
per on pugen clarors inesperades
del silenci? Ombra i veu, aturades
en el gest de la tarda, són l'oblit
i la circumstància; allò que som
i allò que volem ser, allò que intuïm
i allò que sabem del cert... Els errors
i els defectes transcorren fèrtils com
transcorre el temps i els criden noms sonors
que proclamen l'orgull que compartim.
Blanca Igual i Ayerbe, dins,
són l'amplíssim límit del pensament,
espais indesxifrables de la ment,
laberint de somnis que ens imposem.
Quin mot no és serena pau de la nit
per on pugen clarors inesperades
del silenci? Ombra i veu, aturades
en el gest de la tarda, són l'oblit
i la circumstància; allò que som
i allò que volem ser, allò que intuïm
i allò que sabem del cert... Els errors
i els defectes transcorren fèrtils com
transcorre el temps i els criden noms sonors
que proclamen l'orgull que compartim.
Blanca Igual i Ayerbe, dins,
El capaltard
El capaltard, amo i senyor
dels sentits incendiats,
t'atorga embriacs indulgents
dins un argentat verger florit.
Som al si d'una més bella primavera
que venç les pors i els atzucacs de la vida.
Lluís Alpera. Cavalls a l'alba. 1998
dels sentits incendiats,
t'atorga embriacs indulgents
dins un argentat verger florit.
Som al si d'una més bella primavera
que venç les pors i els atzucacs de la vida.
Lluís Alpera. Cavalls a l'alba. 1998
19 de març 2014
16 de març 2014
Març
Entre el febrer i l'abril
febril
esclatarà la rosella.
Inèdit
P. 114
Emili Sánchez-Rubio, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008
Cròniques d'una ocupació
Si en nom de la dona, enfront dels homes,
només les dones no domesticades poden parlar
i si en nom del proletariat, davant dels empresaris,
ho han de fer els obrers, per què els nacionalistes
espanyols es mostren tan contraris a permetre
que, en nom de Catalunya, s'expressin els
independentistes? L'home pot entendre el problema
de la dona, l'amo pot entendre el problema de l'obrer,
i això encara que no els agradin les solucions proposades,
però els estatalistes espanyols, tan patriotes que
defensarien la seva terra amb ungles i dents,
no poden entendre l'independentisme de les nacions
oprimides. Prop de tres segles de dominació els pesen
sobre l'ànima...
(Fragment)
Manuel de Pedrolo. Cròniques d'una ocupació, 1989
15 de març 2014
Bèlgica
 |
| M'agradaria fer-me vell dins una ciutat amb uns soldats no gaire de debò, on tothom s'entendrís de música i pintures o del bell arbre japonès quan treu la flor, on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d'hospitalitats, amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats. I tot sovint, vora un portal d'esglèsia, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, amb botí de la mar, amb presents de la terra, amb molt de tot per a tothom.
(Fragment)
Josep Carner, dins,
Paraula encesa, 2012
|
13 de març 2014
En contra teu la pèrfida et va alçar
el gran mur del silenci. Els cavalls
de la tardor obrien el pas a un hivern
on el plor i l'estultícia congelaven
els laberints fluvials de les teues mans.
Per fortuna, el poeta manté sempre aquell punt
d'aire i de prodigi. I així, com el Tritó
que vas somniar un dia, aixecares a pols
els versos més empouats i vas endolcir
unes llargues vetes d'amor
i uns esmussats cabells de primavera.
Lluís Alpera. Cavalls a l'alba, 1998
Pr.: Arthur Terry
La gratitud
 |
La gratitud és la forma de cortesia
més exquisida.
Jacques Maritain, filòsof francès, dins,
|
09 de març 2014
Jus lo front port vostra bella semblança ( i 7)
 |
| Mos rics balais, cert, vós portats le timbre sus quantes són e'l mundanal registre, car tots jorns naix en vos cors e revida bondats, virtuts, mes que en Pentasilea.
Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),
|
Jus lo front port vostra bella semblança (6)
Oh cors donós, net de frau e delicte!,
prenets de mé pietats, bella dona,
e no sofrats que-z amant-vos peresca,
puix que heu vos am mais que nulls homs aferma;
per què us soplei a vós, que ets le bells arbres
de tots bos fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
puix vostre sui e serai tant com visca.
Jordi de Sant Jordi
prenets de mé pietats, bella dona,
e no sofrats que-z amant-vos peresca,
puix que heu vos am mais que nulls homs aferma;
per què us soplei a vós, que ets le bells arbres
de tots bos fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
puix vostre sui e serai tant com visca.
Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),
Jus lo front port vostra bella semblança (5)
 |
| L'amor que us hai en totes les parts m'ascla, car non amec pus coralment nulls hòmens; tan forta amor com cesta que el cor m'obre no fonc jamais en null cors d'hom ne arma. Màs sui torbats que no fonc Aristòtils d'amor qui m'ard e mos cinc senys desferma; co'l monjos bos que no es part de la cetlla, no es par mon cors de vós tant com dits d'ungla.
Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)