 |
Sota els salzes,
allí, entre les branques
la lluna hi brilla.
Que ens estima
vol venir a dir-nos
a cau d'orella
|
 |
Si tens un somni persistent...
és bo escoltar-lo amb molt d'afecte.
Sempre tindrà coses importants a revelar.
(Fragment)
Dorli Signor, dins,
Marta Espar. Els secrets d'un part feliç, 2010
|
 |
| Blanc verge ofert als núvols que passen i que es transformen, meravellosos, en blanca necessitat de dir, d'obrir flascons i perfums d'un estiu salat que ja s'acaba. Begonya Mezquita, dins, Dotze poetes joves valencians. 2000 |
 |
| El meu poble és de fang, i té els carrers eixuts per l'àrdua suor de tots els pobles. El meu poble és de serres i de pins, i de sinuosos camins on refilen sublims els ocells nouvinguts amb un flat de primavera. El meu poble és sec i àrid, però quan plou a cada rasa brolla un rierol i els peixos tornen. Amb l'aire fresc del matí canta un rossinyol, el vent dissipa la tristesa i fins i tot, a l'hivern, la neu fon l'enveja. (Fragment) Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent, 1997 |
 |
| Castellers de la Vila de Gràcia |
 |
| Plaça de la Mercè |
 |
| Flors grogues |
 |
| Tricentenari BCN |
 |
El seu independentisme es basa en la convicció que no hi ha cap altra
solució viable per a la pervivència de la llengua catalana en unes
condicions òptimes. Creu que, en l'àmbit de la cultura i de la llengua,
els catalans viuen en un estat colonial i tenen el dret d'exercir la seva
sobirania plena en el context de la nova Europa. Si Malta o Xipre,
posem per cas, han aconseguit la independència, per què els catalans
no hi poden aspirar? Tot és un problema de poder: darrere d'una llengua,
darrere d'una cultura, sempre hi hauria d'haver un estat per defensar-la.
El seu independentisme beu de les arrels populars que tenen per
indestriable la independència nacional i l'alliberament social.
(Fragment) |
 |
Les clares rutes del teu cos i el vent
a les terrasses altes de la nit.
Miquel Martí i Pol
És bell el paisatge del teu cos,
tan bell
que la llum del sol, quan s'hi reflecteix,
desprèn una flaire de complaença.
Tan bell
que els poetes novells
encara no coneixen les paraules
adients per descriure'l,
i els més avesats no gosen rimar-lo.
(Fragment)
|
