Isard

Reposa, blanc, vora la riba.
Inútilment empeny el vent
una trèmula imatge captiva
del somni i de l'aigua que serva i observa
l'absent damunt l'herba.
És per ell el creixent de la lluna.
Desisteix fins el vent
entre dues blancors i en la calma llacuna.
Pel repòs més profund de la bèstia dorment,
dins la fronda, alt i sol,
vetlla, rar i diví, el rossinyol.



Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985. 1987

Pròleg i edició de R. Pinyol-Balasch.

Cabuda

... 
tan sols nosaltres dos, amor meu
no cabem dins meu ni dins teu
com tota la gent ha de no tenir cabuda
per créixer


(Fragment del final)


Arnaldo Antunes,

Nit de poesia al Palau, 
XXVII Festival internacional de poesia de Barcelona. 2011

Traducció: Melcion Mateu i Adrover

Arrels de la terreta (Xirivella)

Vinc de terrossos,

per això els reclamava.

Vinc del sud, terra

de dolçainers, paraula

bella i ataronjada.

Alberto Carrasco i Guasques. Nou(s) tankas dels meus avis.

13è concurs de poesia Miquel Martí i Pol.  2002

Cançó de la conformitat de cada moment

Tendra llum del dematí
blanca i daurada:
jo et pogués servar en mi
a migdiada!

Sol ardent en plenitud
de l'hora calda:
qui et tingués al vespre eixut
dintre la falda!

Cel diàfan i estrellat
de nit primera:
ai, la fosca soledat
que ve darrera!

Dolça pau de l'alta nit,
profunda i pia:
tu finant, serà el brogit
de tot un dia.

Dolç Amat -oh, no et dolgués!-
adesiara
l'hora trista ha fet després
l'hora més clara.

I és la joia del moment,
que ens aconhorta,
com la lleu sentor que el vent
duu i se n'emporta.



Clementina Arderiu. Contraclaror : antologia poètica. 1985

Introducció i selecció: Maria Mercè Marçal.

Berghain

Pollancres puntant fugues de riera
i una certa capacitat per la distància.
O una blanca línia divisòria: polsim
enllà del marbre sagradíssimament borni.





Maria Sevilla. Dents de polpa. 2015

Premi Bernat Vidal i Tomàs 2015.

Escolta l'arbre vell, escolta

Escolta l'arbre vell, escolta
el panteix de l'asmàtica saba; i observa
l'estremida caiguda d'una fulla,
falba, arrugada, sola,
i la veu derrotada del merlot senil
que la segueix cantant-li les absoltes;
i, ben al fons de tu mateix,
interroga't per última vegada,
si és que has entès la Faula.



Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987

VE BAIXA MAJÚSCULA

En el silenci fecund d'una biblioteca

evoco

el teu indret natal: el meu.

La font trobada: la llengua retrobada: el teu llegat.

A trenc d'alba

encaues els dubtes, aïlles l'error.

En els fulls paginats

abunden cingles, xòrrecs, rieroles, biots i vimeteres.

Hi nien gafarrons, pinsans, caderneres, verdums,

sobretot rossinyols.

Clares vegades la paraula ha estat tan ben atesa.

Perceps el prodigi.

Proclames l'encert.

Abans de fer-se't fosc,

els jerarques t'argelaguen abruptament.

Així les coses.

En el jardí nocturn, gemmes celestes.

(Una estona/ a can Tona/ ens ho dona/ entenent). 

                                           A Jacint Verdaguer

Anton Carrera

Es troba en el llibre:

Soc en l'antiga llar de. 2009

Il·lustracions de Natividad Ayala.

L'engany

L'engany voleia
com papalló que cerca
niu a l'oïda.

Les ales fràgils
no poden enniuar-se
a l'atzavara.

Humil, la idea
s'empetiteix en forma
de mot, per dar-se.

De: Arpegis. V. Constatacions.

Joana Raspall. Arpegis : haikús. 2004

Introducció de Feliu Formosa.

També els trobareu en el llibre:

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte.

Sols el glop d'aigua

Sols el glop d'aigua
ben transparent i pura
desassedega.



Joana Raspall. Batec de paraules, 2013

Ben poca cosa

Ben poca cosa
basta a l'amor: sols creure's
una mirada.


Joana Raspall. Batec de paraules, 2013

L'orquestra

Per la nit, quan sec al llit,
miro per la finestra i veig una orquestra.
Una orquestra d'estrelles
que són meravelles.
Cinc toquen el violí
i se sent un so molt fí.
Quatre toquen el trombó,
neix una dolça cançó.
La flauta va sonant
i la lluna ho va escoltant.
Els cants de la resta i la seva alegria,
transformen la nit en la llum del dia.
La nit és humida i fa molt de fred,
tanco la finestra, estiro la roba i em quedo adormida.
Aquesta nit he somiat,
que els petons de les estrelles
al meu llit han arribat.



Anna Capella Ricart
2n cicle d'Educació Primària
CEIP La Sedeta


Jocs Florals Escolars : certamen literari : Gràcia 2006

Poema

Paraules que se les emporta el vent
Ones que se les endú la mar
Endins, sorra en moviment

Mirades que volen entrar
Al llibre que tinc a la mà


Helena Palau Riera
3r cicle d'Educació Primària
CEIP Josep Maria Jujol


Joc Florals Escolars : Certamen literari : Gràcia 2006, 2007

Vestida de nit

Pinto les notes d'una havanera
blava com l'aigua d'un mar antic.
Blanca d'escuma, dolça com l'aire,
gris de gavines, daurada d'imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m'abracen, sento com callen,
el vent s'emporta tot l'horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d'un lloc de sol.
Porten tonades enamorades
Dones i Pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.



Havanera escrita per Glòria Cruz Torrellas i musicada
per Càstor Pérez Diz. La interpretació és a càrrec 
de Càstor i de Sílvia Pérez Cruz (filla dels autors
d'aquesta havanera. 

Sota les teves mans

Les arestes s'han fos
sota les teves mans,
fetes a amanyagar
la carn dels besos,
tèbies
del sol que les escalfa
sense endurir-ne el tacte.


                                    1957



Xavier Amorós,

Poemes inèdits de Xavier Amorós : 1940-1959. 2000

Tria i estudi de Xavier Amorós Corbella.

El camp encara

Vestida d'herba
sota la nit tranquil·la
sobre la terra freda.
El camp, encara,
dins el sobrant de mar
envolta l'illa.


Margarita Ballester. Els ulls. 1995

58 cartes de joc

         (Aquest poema, el veig així)


58 cartes de joc
28 fitxes de dòmino
Un parell de guants
Les 4 fases de la lluna
84 setmanes
2 vagons de funicular
Les 7 meravelles del món
5 notes musicals
5 continents
2 daus
3 dies de Carnaval
26 lletres de l'alfabet català
24 hores
Col·lecció de 12 cromos
Els 9 planetes
50 províncies d'Espanya
Tancat d'1 a 3
L'Sputnik III ha acomplert 10.000 voltes
a l'entorn de la Terra.


Joan Brossa, dins,

Antologia de la poesia social catalana, 1970
Ed.: Àngel Carmona

Bon dia, memòria

Bon dia, memòria,
porta'ns altra vegada
el record que, de cop,
ens torna un món sencer,
porta'ns el temps que ens torna
altres vides i altres
goigs i remordiments
i un poquet de certesa
que no som sols ni absurds,
que ens movem
en aigües de sentit,
vides afins,
vides dispars unides
en un breu clapoteig
dins la mirada líquida
de Déu.
Bon dia, memòria.

Ric per vides de pocs,
ploro per ulls de molts,
parlo per boca de tots.
Ja no parlo per mi.



Narcís Comadira. Usdefruit. 1995

El dibuix de la coberta és de Narcís Comadira,
a partir d'una peça d'argenteria atribuïda a
Georg Jensen.

Si em mor

Si em mor,
que el cant siga realitat,
les esperances siguen fets
i que d'altres continuen
el que nosaltres continuem.
Si em mor
- quin absurd descans -,
ja per sempre
lluny de tot el que més estime,
lluny de tot el que més vull.
Si em mor,
que el cant siga la realitat.
Si em mor,
que el nostre treball
haja guanyat.
Si em mor.
Si em mor.


Raimon, dins,

Antologia de la poesia social catalana, 1970
Ed.: Àngel Carmona

Les veus del silenci

Tanques la porta... encara resten enceses,
les cendres de la xemeneia.
Ningú transita pel carrer a aquestes hores.
Un aspersor desperta sobre la gespa i
ignora la rutina d'aquesta.

En la pausa de l'escenari, viu el cor d'un home
que camina, fins qualsevol part; que dubta,
mira enrere i descobreix un nou so...
Sota el trapezi de la seva existència, sent el silenci.

Els arbres, a la vora de la carretera, calmen el plor
d'argent, meitat cerca, meitat assossegament.
Un lloc per l'oblit, records enfosquits per la boira.

Arrencar el motor i, una sensació de quietud i deriva es fa teva.
Tanques els ulls... Sents, a través de qualsevol emissora,
la veu d'algú que sembla conèixer de tu, més que tu mateix.
Tornes a assaborir, en la teva boca, el gust ocult dels records.

Cada matí, cada carretera és per tu la línia que separa
l'avui i el demà. Sents, sota el sosegament d'aquest llarg viatge,
una paraula que es transforma en el vel espès i tranquil que cau
endevinant l'horitzó.



1er. premi juvenil A


Paula García Solís
IES Joan Oró

XIVè Certamen Poètic Andreu Trias, 2011

Tankas

   XXXIX



No fugirien
tan fàcilment les ombres,
si no brillava
als ulls de l'esperança
un horitzó tan nítid.

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2013

Edició de Carme Arenas.

En el crepuscle

En el crepuscle,
roig, el núvol de posta
l'astre delata:
pregoner de la flama,
enyora albes de nacre.


Margalida Pons. Les aus. 1988

Al meu pare

Vas treballar, edificant persones,
a poc a poc,
entreteixint els graus del sentiment
i el rigor lògic.

Vam ser companys
en temps dels ametllers en flor.
Després, ja en el ponent de Delfos,
vas escrutar l'oracle,
el ple sentit de cada cosa.

Et sento al meu costat,
les nits d'agost,
sota la llum polar de les estrelles.

M'han dit que has estrenat un nou somriure.
Dringueu, dringueu, campanes.




Xavier Renau. D'amor i de batalla, 1999

Tragí de vents que van i venen

Tragí de vents que van i venen d'un
palau gris, ens pengen, amb claus de cel,
un somni vell a cada finestró.
Noms d'una antiga aliança pactada
quan el temps embolcallava les nostres
veus en una abraçada breu, immensa.
No entrarà cap malson per les escletxes
ni sentirem la nit queixar-se a cap
estel. Ajocarem entre les pells
els millors mots que tingui la tendresa.



Josep Piera. A plena pell. 1989

Pròleg: Àlex Susanna

Segueixes un itinerari

Segueixes un itinerari
ple de revolts, d'artificis,
sense saber on et mena.
Voreges límits
- limiten, de debò, els límits? -
fins a adonar-te que el camí
només existeix en la ment,
el portes a dins: el dius
amb mots, amb silencis,
amb allò que escrius.

El camí el fas i et va fent.


Antoni Clapés. In nuce, 2000

A la coberta "Immenso es el silencio" 
85 x 8 cm, 1999 de Kirsa Andreasen

Epíleg de Víctor Sunyol

Oda a Catalunya des dels tròpics

Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança
       d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons
       i corrandes,
sinó la duresa del temps que fa navegables els records
       i desenterra imatges.
No vull la degotejant enyorança que plany un sostre,
renova el gust d'oblidades farines
i desvetlla l'ombra d'una flor en un rostre,
sinó el crit de zel fluvial...

Vigoria del vol de la meva sang sense diàleg,
zenit del meu cor i de les marxes mudables,
ets tu, Pàtria!

....

Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells
       als graners del futur,
per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...    

                                                     República Dominicana, 1940





Fragments

Agustí Bartra, dins,

Nova antologia de poesia catalana. 2013

Edició: Isidor Cònsul i Llorenç Soldevila

Prefaci en blau

              I.

llàgrimes de primavera
emmudeixen els teus llavis
ressona blau al baix ventre

s'esvaeix el temps

blau intensament suau
neu que es fon als teus ulls
brolla silenci

              II.

neu que es fon als teus ulls
les llàgrimes brillen
floreixen blaus a l'aiguaneix

degoten sons

deixa el blau vibrar
la temperatura s'esquerda
clarors silencioses



Núria Armengol, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 24

Última mar

                        Heard melodies are sweet but those unheard
                        Are sweeter
                                                                        John Keats


Així com Déu no hi és
i tanmateix ens sap
i potser ens odia
o ens consent,
així m'arribes tu,
i la teua existència
es mescla amb el meu mite
i el teu silenci amb colga
i en ell em diluesc
fins a la sacietat, fins a l'oblit.
I ací romanem junts, junts,
Eixa estranya paraula que ens acull
perquè ens confon en tu, perquè en tu ens viu.


L'instant etern.

Enric Sòria. Antologia poètica. 2007

Hivern

Mentre gebre cobreix de cristall el brancatge,
enlairem nostre cant;
que el roser sembla mort.
Mes la imatge de la rosa s'està perfumant
en son cor!


Vivències.



Joana Raspall. Batec de paraules, 2013
Ed.: Carme Arenas

Martí

Martí, font de remors coents i dolces,
d'arquets als cels i animalons que salten,
de poblaments hel·lènics i estiuets,
de trobadors i reis, rebels i humans.

Voliaina vehement quan mous les mans,
belluguet amorós, rampell alat,
terratrèmol tossut d'afermaments;
atrevit, petoner i entremaliat,
rialla o grémola segons els vents,
defensor pertinaç dels mots darrers,
amant de cotxes, grues i carrers.

Martí, a tu no et puc llegir el poema,
que no has pas de comprendre'n el sentit.
Prou que et plaurà, més tard, preuar-ne el tema,
propòsit i esperit. Dos anys no és res,
que no fa gaire temps que fas camí
i encara caus estès tot petjant l'aire,
vacil·lant i fidel en el destí.

Tu has estat més que l'antull que batega
als nostres cors, el fruit d'una requesta
que s'encengué amb la flama de la brega,
i que es fongué amb el gol de l'Iniesta.

Tu que ens peixes l'estança de tabola,
al teu costat, la vida és una festa
que sempre hem de dansar a la teva banda:
giga, galop, corranda, farandola,
l'acompliment encès de la conquesta.


                                            Roses, gener 2012


Esteve Sala i Casellas. L'estoig del temps, 2012
Pròleg: Àngel Rodríguez Lozano
Fotografia de la coberta cedida per Joan Boix

Duet de l'hivern

                I

Dos ocells negres
sostenen el paisatge,
- mentre camino.
Hivern a l'aire, rosa
núvol entre les branques.

               II

Claror, cel líquid,
neu morta a les muntanyes,
- esqueix de pedra.
La quietud de l'aire
ofega tot paisatge.




Lluïsa Julià

Es troba en la revista:

Reduccions : revista de poesia, núm. 105/106, p. 29