Paisatge interior

Primer miro els paisatges
i trio un redol d'arbres
que sembla fugir del bosc,
o un puig que enarbora,
solitari, tota la solitud
del pla que domina.
I llavors em miro a mi mateix,
no exempt de comprensió,
i torno als homes.



Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991

Pròleg de D. Sam Abrams

Amb mots trobats

Amb mots trobats

basteixo a poc a poc

una fràgil, efímera casa

de parets transparents.

Poemes que algú, potser

                                       habitarà un dia.

Antoni Clapés. Arbre que s'allunyà. 2017

Pròleg de Marc Romera

Escric

Escric per salvar la línia natural de l'horitzó.




Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014

Vents

Bufa el vent de ponent.
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.

Jo vull que bufe, mare,
sempre el vent de llevant,
que la calor m'ofega,
no em deixa respirar,
asseca rius i fonts
i mata arbres i camps.

Jo vull que ploga, mare,
que estic assedegat.

Bufa el vent de ponent.
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.



Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008

Il·lustracions: Manuel Granell

Balança

Faig equilibris entre el gens i el molt,

entre el poc i el massa

i el lloc m'és incòmode:

no fa per mi, que he crescut en el pro

o a la contra de qualsevol causa.

No us refieu del meu fals punt mitjà

des d'on no paro de vigilar

com bascula cada extrem,

mentre desitjo i procuro

que algú es mulli a fons i pesi tant i tant

que decanti d'una vegada la balança

cap a la nostra banda.

Mercè Voltas, dins,

enVers. En l'angle de la tarda. 2017

Som nosaltres

Som nosaltres

que trasbalsem les paraules.

De sobte,

ens semblen buides,

com si sols els sentits

manessin i ja no poguéssim

plasmar cap gest,

sinó en el mateix gest.

Fins que, cansades, les mans

arriben a fer-se estranyes

i ja no ens queden

sinó els ulls.

Com si volguessin engolir

tot el desig del món.

(Fragment)

Montserrat Abelló. L'arrel de l'aigua, 1995

La brisa

La brisa ardent abraça els entaulats

i posa als llavis humits

un perfum de darrer dia del món.

La brisa ardenta abraça la taulejada

e pausa sus las labras mostosas

un perfum de darrièr jorn del monde.

Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017

Traducció i próleg: Albert Mestres

Àlbers

Tremolor
             vegetal
d'uns sentinelles
de mans platejades.



Lola Casas. Blanc. 2008

Il·lustracions: Pere Borrell

Terra d'asfalt

Quan ni un arbre quede
i no hi haja camp,
del cel ni una gota
de pluja caurà.

Si hi ha algun jardí,
de plàstic serà,
i sols menjarem
rajoles amb pa
fet amb el ciment
dur que sobrarà
d'alçar tantes cases,
tan altes i grans
que el sol, les muntanyes
i el mar taparan.

Quan siga la terra
un globus d'asfalt.


Oda als peus i altres poemes. 2008

Poemes: Marc Granell

Il·lustracions: Manuel Granell

Farina

Pols blanca,
llavor de vida.
Cor d'aliment
       de qualsevol taula.




Lola Casas. Blanc, 2008
Il.: Pere Borrell

Llarg i prim

El meu país
és llarg i prim
com un vent fi
de primavera.
Quan ix el sol
és una flor,
que, tota d'or,
a espai desperta
entre la mar
de brea i sal
i el camp callat
de mel i ametla.
Quan ve la nit
se'n va a dormir,
tan llarg i prim,
sobre l'arena
daurada i fina,
sota la nívia
llum que li envia
la lluna plena.



Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008

Dibuixos de Manuel Granell

Moltes frases té la llengua Anglesa

Moltes frases té la llengua Anglesa,
només d'una he sentit el so,
fluixa com la rialla del Grill,
forta com la Llengua del Tro.

Que remuga com antics Cors del Caspi
quan la Marea té un ritme calmós,
que és dita amb una inflexió nova
com un Enganyapastors.

Que penetra amb brillant Ortografia
en el meu dormir casolà,
que retruny la seva Prospectiva
fins que m'agito i em poso a plorar.

No pas de Tristesa, i ara!,
sinó de l'Alegria i el seu frenesí.
Torna-la a dir, Saxona!
Baixet, Només a mi!


一一一一一一一一一一一一一

Many a phrase has the English language
I have heard but one
Low as the laughter of the Cricket,
Loud, as the Thunder's Tongue

Murmuring, like old Caspian Choirs,
When the Tide's a 'ull
Saying itself in new inflection
Like a Whippowill

Breaking in bright Orthography
On my simple sleep
Thundering it's Prospective
Till I stir, and weep

Not for the Sorrow, done me
But the push of Joy
Say it again, Saxon!
Hush - Only to me!



Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017

Edició i traducció de Marcel Riera

La fadeta bona

                               (A Finiu, fornera de parla clara)



La fadeta bona
avui ha preparat
unes farinetes
del que havia segat:
les mans de mantega,
cabells d'ou filat
i al rostre un somriure
color amelat.



Versos al sol. 2000
Poemes: Empar de Lanuza
Il.: Matilde Portalés

com una rosada

com una rosada de silencis
          damunt els camps margenats amb pedra seca
com un ídol foragitat
                    del cor dels homes sensibles

com un silenci en què tot parla



(en el silenci
                     sempre ets a casa.)



Antoni Clapés. Arbre que s'allunyà, 2017
Pr.: Marc Romera

Eivissa

Arriba dels conreus l'autobús matiner
i es detura a la plaça on frisa el mercat.
Els camperols de Sant Josep venen ametlles
i el xivarri ofega llur veu minsa, delerosa.

Els pescadors del moll tornen a Vila
voltats d'olors de mar endintre.
No hi ha vent que mogui els xiprers al jardí,
ni trontolla la persiana que clou la intimitat.

Recordo el vell de les taronges
i la darrera corredissa dels nois
                                                  que van a escola.
Un raig de llum s'esmicola al port.




Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991

Pròleg de D. Sam Abrams

Lliris

Paperines blanques

de sucre-de-pol·len.

Sou refugi discret

       de rosada

                 i marietes.

Lola Casas. Blanc, 2008

Il.: Pere Borrell

Les obres literàries, la poesia,

Les obres literàries, la poesia, no només
són paraules: a través d'aquestes paraules
es fa una obra d'elaboració de l'experiència,
de construcció del sentit de les accions,
d'articulació d'una visió del món, 
d'afaiçonament de la memòria. 
El pany de realitat que cada autora, 
que cada autor, focalitza, selecciona
per ser dit i salvat de l'oblit...



Vicent Salvador

(Fragment del text llegit al Col·loqui Dones,
Literatura i Mitjans de Comunicació, celebrat
a la URV de Tarragona l'abril de 1995. Aritzeta-Palau 1997: 175-181.)

Dins Poètiques catalanes del segle XX, 2008
Ed.: Jordi Malé i Laura Borràs

En la llei i en el pacte

En la llei i en el pacte

que sempre guardaràs,

en la duresa del diàleg

amb els qui et són iguals,

edifica el lent temple

del teu treball,

alça la nova casa

en el solar

que designes amb el nom

de llibertat.

Fragment de La pell de brau.

Salvador Espriu. Antologia poètica. 1978

Edició: J.M. Castellet.

La llum

Aquesta llum que sento
envair el meu pit quan et veig,
¿no deu ser una espurna de la llum
creada el primer dia,
d'aquella llum tan assedegada de vida?

El no-res jeia en agonia
i sol surava en la foscor quan donà
l'Impenetrable senyal:
«Que hi hagi llum!»

Una mar
i una tempesta folla de llum
nasqueren a l'instant:
hi havia una set de pecat, d'amor, d'aventura, de patiment,
una set de món i de sol.

On es perdé l'encegadora
llum d'aquells temps −qui ho sap?

Aquesta llum que sento
envair el meu pit quan et veig  −meravella meva,
és potser l'última espurna
de la llum creada el primer dia.



Lucian Blaga. Els poemes de la llum. 2016
Tr.: Corina Oproae

A través dels matins verds

Han viatjat a través dels matins verds
sobre les aigües de l'enllà,
han girat tants cops dins els cels clars,
han saludat les mils de morts dels astres
i han tornat als camps pobres
a centenars
dins l'emmudiment del temps present,
els ocells del blanc matí.


——————————————————

Tras los matins verds

An viatjat tras los matins verds
Subre las aigas de l'ailà,
An virat tantes còps dins los cèls clars,
An saludadas las milantas mòrts dels astres
E son tornats als camps paures
Per centenas
Dins l'amudiment del temps present,
Los aucèls del cande matin.

Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017

Traducció i pròleg: Albert Mestres

Text en català i occità

Els rellotges

Els rellotges

marquen el pas del temps;

que s'aturin

que no corrin

que no toquin

i nosaltres serem eterns.

Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts. 2017

Pròleg: Anna Aguilar-Amat

Quina hora és?

Quina hora és?

El tren marxa, l'ocell metàl·lic dibuixa un arc.

Segueixo amb els ulls aquests senders que travessen l'aire,

viaranys que han esculpit el rostre a cops de vent.

La distància és una cortina blanca.

A l'altra banda tu, Isis, que dia a dia m'has infantat.

La terra s'alegrarà del meu retorn.

Exultarà el desert que ha fruitat.

Ho vas escriure, Penèlope, en un paper de drap

perquè pogués abeurar-me

en la font que raja en una diana de llum.

Ara sé que els altres són jo mateix.

De RETORN

Moisès deixà l'Egipte

no tement la còlera del rei.

Sostingué l'esperança en l'invisible,

com si el veiés.

SANT PAU, epístola als hebreus

Teresa Costa-Gramunt. El rostre del vent. 2002

el vent bufa

el vent bufa entre les canyes de vora riu

sense trobar-hi resistència

esvara per damunt la pell

però la petjada hi perdura

fora del temps

De: El mosaic de la creació, segon cercle, 7

Josep Maria Balbastre. Iconòstasi, 2017

Cançó de bressol

                                   Com l'herba, com la pluja
                                                       M.-M. MARÇAL


Veus aquesta foscor
que ho guarda tot, que no
sap què és el Temps, la nit
o el dia? Veus com mor
dins l'ull i dins el cor
tot el que saps del món?
Ho veus, que tot es fon?

  I ara és l'Amor que et guarda
i s'obre com la tarda
s'obre al vespre, l'Amor
que mou el sol, l'Amor
que et té quieta i és
els ulls, els pits, després
la nit i la foscor

  que em diu pels dits que ets tu,
que és el teu cos que ens duu
units com per un déu
petit que no diu res
i ens veu de lluny, sorprès
com ho estic jo. I, ho veus?,
se t'obre sota els peus

  el dia, que ho fa tot,
que et torna el món i el brot
que ets tu dins seu, dormint.
Deixa'l que ens guardi, aquest
Amor: aquest deuet
poruc massa sovint
que ens va ensenyant a viure.



Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt. 2018

Istme

D'Armènia a Srebrenica

sucumbeix la condició

a l'extermini:

l'òrbita d'un crit

separa tots dos noms,

idèntics en el mètode.

Jordi Solà Coll. Ulls de glaç. 2017

Pròleg: Maria Josep Escrivà

Les hores

Hores, ai!, misterioses,
invisibles, voladores!
Ai, les hores que ens arriben
lentament i després corren!
Corren ràpides quan fugen
i s'enduen coses bones...

Ai, les hores!, se'ns escapen
tan enllà, que mai no tornen!




Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998

Il·lustracions: Glòria Garcia

A Picasso

El seu camí, tan llarg, tan ple,

on els anys no fan pols

perquè tot és viu.

Els colors

i les línies,

el bronze,

els blaus

i la rodona humanitat de l'argila.

El cos,

la fe,

el treball

i el testimoni.

A les seves mans que no cerquen l'aixopluc del repòs

els anys no hi fan pols.

El seu camí tan ple, tan llarg, m'admira.

Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017

Hauràs de mirar

Hauràs de mirar el món de manera
diferent: nua, sense prejudicis,
descalça la mirada.
Quasi sense adonar-te'n, buidaràs la casa,
només la mar moblarà la cambra.
Jauràs damunt les hores mudes de la vesprada
com fan les dunes al caire de l'aigua.
o les roques capolant l'escuma.



Clara Mir Maristany. La paraula des-habitada. 2015

Pròleg: Francesc Garriga

Vinc de lluny

Vinc de lluny

i tinc aquella certesa

que s'amaga en cada

petita paraula.

I es queda clavada

dins meu en el batec de l'amor

viscut al llarg dels anys.

Essència i raó

d'aquest meu viure

inquiet i       persistent.

Montserrat Abelló. Més enllà del parlar concís. 2014

Pròleg: Oriol Izquierdo

Qui sap...?

A una pregunta
de la mestra
s'alcen vint-i-cinc dits:
són els mastelers
d'uns vaixells
a punt de salpar
cap als mars
de la imaginació,
impulsats pel vent
de la resposta,
ajudats per les veles
de l'atreviment.



Carles Cano. 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit, 2015
Il.: Paco Giménez