venen d'aquesta terra i d'aquest aire
Walt Whitman
Llegir,
escriure.
Verbs contingents
tan necessaris.
Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003. P. 100
Pròleg de Francesc Pané.
26 d’agost 2018
Llegir
venen d'aquesta terra i d'aquest aire
Walt Whitman
Llegir,
escriure.
Verbs contingents
tan necessaris.
Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003. P. 100
Pròleg de Francesc Pané.
25 d’agost 2018
mirall d'encís
Mirall d'encís als ulls
amics: l'anhel del riu
fou escrit amb terra i sol
al cor etern de la vila.
p. 29
Joan Graell i Piqué. Aiguafoc, 2016
Il.: Ramon Berga
amics: l'anhel del riu
fou escrit amb terra i sol
al cor etern de la vila.
p. 29
Joan Graell i Piqué. Aiguafoc, 2016
Il.: Ramon Berga
23 d’agost 2018
Paciència
PACIÈNCIA
no significa
lentitud,
sinó exactitud
en l'encaix final
d'allò que és
amb allò que desitjàvem que fos:
el lloc on la plomada
retroba
el llinatge vertical
dels avantpassats,
s'atura
la vibració
i la terra ens demana
sense més dilacions
d'alçar-hi casa i futur.
Gemma Gorga. Diafragma. 2012
no significa
lentitud,
sinó exactitud
en l'encaix final
d'allò que és
amb allò que desitjàvem que fos:
el lloc on la plomada
retroba
el llinatge vertical
dels avantpassats,
s'atura
la vibració
i la terra ens demana
sense més dilacions
d'alçar-hi casa i futur.
Gemma Gorga. Diafragma. 2012
Fotografies de Joan Ramell
TU I EL MAR
Com que sé que el mar t'agrada
canto al mar, i en poesia;
tu el dus sempre a la mirada
i és d'un blau que m'extasia.
Perquè el mar, la mar, canvia
de color amb la nuvolada,
i de gris passa a morada
si el mal temps la desafia.
El teu mar, en canvi, no,
mai no muda de color:
blau intens de cel o gemma,
viu, formós i rutilant
com la vida d'un infant,
o la gràcia d'un poema.
És un mar que duu a les nines
els estels de dos en dos,
ni tempestes ni boirines
no el fan gris ni revoltós.
No té perles ni gavines,
ni peixets de mil colors,
però té les perles fines
de l'Amor, que són millors.
És el mar que més m'agrada
perquè el dus a la mirada
i m'hi veig en contemplar-te;
és el sol que em recomforta,
i és la força que em fa forta
per la glòria d'estimar-te!
p. 44
Lina Casanovas. Mel i fel, 1991
canto al mar, i en poesia;
tu el dus sempre a la mirada
i és d'un blau que m'extasia.
Perquè el mar, la mar, canvia
de color amb la nuvolada,
i de gris passa a morada
si el mal temps la desafia.
El teu mar, en canvi, no,
mai no muda de color:
blau intens de cel o gemma,
viu, formós i rutilant
com la vida d'un infant,
o la gràcia d'un poema.
És un mar que duu a les nines
els estels de dos en dos,
ni tempestes ni boirines
no el fan gris ni revoltós.
No té perles ni gavines,
ni peixets de mil colors,
però té les perles fines
de l'Amor, que són millors.
És el mar que més m'agrada
perquè el dus a la mirada
i m'hi veig en contemplar-te;
és el sol que em recomforta,
i és la força que em fa forta
per la glòria d'estimar-te!
p. 44
Lina Casanovas. Mel i fel, 1991
22 d’agost 2018
Epíleg a les vies
Lectura en clau vitalista
per a qui un dia ballava
amb mi sense sabates.
Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores
el ferro roent a les venes
tan fàcil
i un raig de sol
resseguint l'esperança.
Maria Cabrera i Callís. Jonàs. 2004
per a qui un dia ballava
amb mi sense sabates.
Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores
el ferro roent a les venes
tan fàcil
i un raig de sol
resseguint l'esperança.
Maria Cabrera i Callís. Jonàs. 2004
En els objectes quotidians
En els objectes quotidians
et saludo, i en les feines
humils de la casa, també.
Quantes vegades, mentre faig el dinar,
o rego les plantes, o passejo, em visita
el primer vers d'un poema!
p. 81
et saludo, i en les feines
humils de la casa, també.
Quantes vegades, mentre faig el dinar,
o rego les plantes, o passejo, em visita
el primer vers d'un poema!
p. 81
Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003
Pròleg de Francesc Pané.
20 d’agost 2018
Planer i subtil
Planer i subtil aquest
teu camí que sovint vagarejo,
amanyagador i delitós
aquest teu cel que regales.
I de tan agradós es torna bes
aquest pronunciar en els teus llavis,
i de tan tendre, acaronador
qualsevol moviment del teu cos.
p. 37
Mònica Gratacòs. Fueteig de la memòria. 1989
Il·lustracions: Ricard Jordà
teu camí que sovint vagarejo,
amanyagador i delitós
aquest teu cel que regales.
I de tan agradós es torna bes
aquest pronunciar en els teus llavis,
i de tan tendre, acaronador
qualsevol moviment del teu cos.
p. 37
Mònica Gratacòs. Fueteig de la memòria. 1989
Il·lustracions: Ricard Jordà
Jardí blau
Van repintant les plantes del jardí
els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina
amb el pinzell del cor, ple d'un florir
vingut del cel ーblavor que ens il·lumina.
El lliri blau és com una campana
i el seu dit groc oneja fet batall
mirant el cel. I la claror llunyana,
pluja de llum, és un blavís mirall.
Totes les flors que pel jardí blavegen,
nades un maig de primavera inflat,
amb perfums blaus el verd intens oregen,
i omplen el cor d'un gran somriure alat.
Els teus ulls blaus, que pinten el jardí
ーtalment, del cel, dues brillants estrellesー,
porten la llum a l'ombra del destí
i són esclat d'il·lusions novelles.
I si era gris el son de l'abandó....
Ara em duu el goig un somni de blavor!
p. 50
Marina Grau i Augé. Veus del meu jo. 1994
Pr.: Josep Colet i Giralt
els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina
amb el pinzell del cor, ple d'un florir
vingut del cel ーblavor que ens il·lumina.
El lliri blau és com una campana
i el seu dit groc oneja fet batall
mirant el cel. I la claror llunyana,
pluja de llum, és un blavís mirall.
Totes les flors que pel jardí blavegen,
nades un maig de primavera inflat,
amb perfums blaus el verd intens oregen,
i omplen el cor d'un gran somriure alat.
Els teus ulls blaus, que pinten el jardí
ーtalment, del cel, dues brillants estrellesー,
porten la llum a l'ombra del destí
i són esclat d'il·lusions novelles.
I si era gris el son de l'abandó....
Ara em duu el goig un somni de blavor!
p. 50
Marina Grau i Augé. Veus del meu jo. 1994
Pr.: Josep Colet i Giralt
Llegeix i aprofita
 |
Llegeix i aprofita, observa i imita,
reflexiona i treballa, i ocupa't
del bé: conrea el teu tros d'existència
suant per als altres: fes-ho amb el seny!
Per tu hi ha llavor que arrela en la terra,
fruiter que remunta els marges del sol,
serena que arrauja el pit i l'esquena
i omple la vista amb miratges blavencs.
Anònim miracle encercla la vida:
calma sencera de viure sencer!
De: Noli me tangere, III, p. 32 Miquel Figueras i Vallès. L'escaire d'or. 1992
Pròleg: Pere Sànchez i Ferré
|
El matí s'ha llevat amb gust de tu
El matí s'ha llevat amb gust de tu.
Jo m'empasso la set a batzegades,
dono forma al MATÍS del teu perfil,
m'abrasa el tast indecís dels teus ulls.
Se m'ha clavat la teva veu d'abril
més enllà dels confins de les entranyes,
jo en degusto el ressò de menta i mel
i en dibuixo els colors amb notes mudes,
Quan enyoro la veu del teu perfum,
jo m'abraço a l'olor de les teves paraules.
Lluís S Bosch, poema XVII, p. 54-55
Jo m'empasso la set a batzegades,
dono forma al MATÍS del teu perfil,
m'abrasa el tast indecís dels teus ulls.
Se m'ha clavat la teva veu d'abril
més enllà dels confins de les entranyes,
jo en degusto el ressò de menta i mel
i en dibuixo els colors amb notes mudes,
Quan enyoro la veu del teu perfum,
jo m'abraço a l'olor de les teves paraules.
Lluís S Bosch, poema XVII, p. 54-55
Trobar-se al mig del matí
Trobar-se al mig del matí
dividint l'alè de l'aire
amb les síl·labes dels ulls...
Aus de migdia
que contemplo,
signes que escruto
enllà de l'aire
amb tots els iris
de l'espai
Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995
dividint l'alè de l'aire
amb les síl·labes dels ulls...
Aus de migdia
que contemplo,
signes que escruto
enllà de l'aire
amb tots els iris
de l'espai
Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995
Mots preliminars: Basilio Losada
Traducció: Ramon Dachs
16 d’agost 2018
La canalla juga sola
La canalla juga sola,
la mare els vigila des del terrat;
no hi ha massa cases,
tampoc no hi ha cotxes:
el poble és encara a mig dibuixar,
ens coneixem tots...
L'estiu és molt llarg i tenim molt de temps
per seguir el camí que mena a la riera,
i buscar sargantanes,
per després fugir corrents, espantats,
i riolers alhora.
Cada dia és festa, l'escola és tancada,
passem entre els camps saludant els pagesos,
que ens deixen tastar una maduixa,
o ens diuen: "colliu les
prunes
que cauen de l'arbre sucoses, madures,
si no les mengeu vindran les abelles..."
XXXIV, p. 78
Elena Serra, dins,
Tordera : paisatges emocionals. 2006
Il·lustracions: Colomer Camarasa
la mare els vigila des del terrat;
no hi ha massa cases,
tampoc no hi ha cotxes:
el poble és encara a mig dibuixar,
ens coneixem tots...
L'estiu és molt llarg i tenim molt de temps
per seguir el camí que mena a la riera,
i buscar sargantanes,
per després fugir corrents, espantats,
i riolers alhora.
Cada dia és festa, l'escola és tancada,
passem entre els camps saludant els pagesos,
que ens deixen tastar una maduixa,
o ens diuen: "colliu les
prunes
que cauen de l'arbre sucoses, madures,
si no les mengeu vindran les abelles..."
XXXIV, p. 78
Elena Serra, dins,
Tordera : paisatges emocionals. 2006
Il·lustracions: Colomer Camarasa
La vida com a poema
A ca nostra
érem pobres
però no ens faltaren mai
els llibres.
Ni el menjar.
Biel Mesquida, dins,
L'edició d'aquest llibret de poesia compta amb
un original d'Albert Ràfols Casamada, a qui
agraïm la presència, i l'obra constant de pintor
i de poeta.
érem pobres
però no ens faltaren mai
els llibres.
Ni el menjar.
Biel Mesquida, dins,
Palafolls paraules prenyades. 2008
Edició a cura de Pitu Hernàndez i Selvaggi
L'edició d'aquest llibret de poesia compta amb
un original d'Albert Ràfols Casamada, a qui
agraïm la presència, i l'obra constant de pintor
i de poeta.
15 d’agost 2018
Bodegó de lletres
Alfabètic univers
en vas que vessa:
mots o mons entrellaçats
com rimes d'un poema,
o com sols en galàxies
de xinglots de raïm.
Com plàtera d'anguiles
damunt la taula:
natura viva,
orgànic alfabet,
celler de lletres
efervescents.
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016
Comentari: Manuel Forcano
en vas que vessa:
mots o mons entrellaçats
com rimes d'un poema,
o com sols en galàxies
de xinglots de raïm.
Com plàtera d'anguiles
damunt la taula:
natura viva,
orgànic alfabet,
celler de lletres
efervescents.
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016
Comentari: Manuel Forcano
14 d’agost 2018
Així són
Els teus ulls,
incrèduls, esmolats, busca-raons
i amb cuirassa de sarcasme.
També defectuosos:
sovint, pateixen fuites,
sobtades, de tendresa.
Cèlia Sànchez-Mústich. Temperatura humana. 1994
Pròleg de Maria-Mercè Marçal.
incrèduls, esmolats, busca-raons
i amb cuirassa de sarcasme.
També defectuosos:
sovint, pateixen fuites,
sobtades, de tendresa.
Cèlia Sànchez-Mústich. Temperatura humana. 1994
Pròleg de Maria-Mercè Marçal.
12 d’agost 2018
Poeta i il·lustradora
Per un llibre publicat
em van dir que era poeta...
però amb fulls blancs aquí al davant
em veig amb mires estretes...
I això que només ajunto
mots amb mots tot fent adagis...
si hagués d'anar dibuixant
amb el que hi ha dins un llapis!
Quina sort que el quadre es salva
amb nobles il·lustracions!
(Si no, fora un panorama
sense color ni passions...)
Per tant, i per fer justícia,
gràcies mil, il·lustradora!,
que això teu sí que és enginy,
que em permet acabar el llibre
amb il·lustre il·lustració!
Tanta... que aquests mots t'enyoren,
les lletres miren que miren,
i ets present de fa molts dies
a les meves oracions!
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant..., 2013
Il.: Cristina Losantos
em van dir que era poeta...
però amb fulls blancs aquí al davant
em veig amb mires estretes...
I això que només ajunto
mots amb mots tot fent adagis...
si hagués d'anar dibuixant
amb el que hi ha dins un llapis!
Quina sort que el quadre es salva
amb nobles il·lustracions!
(Si no, fora un panorama
sense color ni passions...)
Per tant, i per fer justícia,
gràcies mil, il·lustradora!,
que això teu sí que és enginy,
que em permet acabar el llibre
amb il·lustre il·lustració!
Tanta... que aquests mots t'enyoren,
les lletres miren que miren,
i ets present de fa molts dies
a les meves oracions!
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant..., 2013
Il.: Cristina Losantos
La sardana
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella...
del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Joan Maragall. Poesies, 1987
Il.: Mabel Poveda
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella...
del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Joan Maragall. Poesies, 1987
Il.: Mabel Poveda
10 d’agost 2018
Cedre del Líban
Potser eres estranger,
però les merles del barri,
trobant-te ben adient,
t'han pres fent un gran xivarri.
Sense demanar permís,
tal com els toca de ser,
han llogat el teu brancatge
per posar niu a recer.
I tu, tranquil i amable,
tot alçat i presumit,
vius feliç allà a la plaça
amb música de dia i nit!
Lola Casas. Retalls poètics, 2001però les merles del barri,
trobant-te ben adient,
t'han pres fent un gran xivarri.
Sense demanar permís,
tal com els toca de ser,
han llogat el teu brancatge
per posar niu a recer.
I tu, tranquil i amable,
tot alçat i presumit,
vius feliç allà a la plaça
amb música de dia i nit!
Il.: Gustavo Roldán
09 d’agost 2018
Hi ha flors blaves i petites
Hi ha flors blaves i petites
a la vora del camí
entre arrels mig descolgades
i brots secs de romaní.
Fragment.
Anton Sala-Cornadó, dins,
L'aigua. 1989
Editora.: M. Eulàlia Valeri.
Il·lustradora: Fina Rifà.
La balena hi sent
La gent fa el que fa
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.
La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.
Tu fas tot el que fas per saber què sents?
*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.
Potetes de sucre. 2017
Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.
La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.
Tu fas tot el que fas per saber què sents?
*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.
Potetes de sucre. 2017
Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio
08 d’agost 2018
Plou... Plou
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!
Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.
Fragment
Maria del Carme Girau, dins,
L'aigua. 1989 ; p. 25
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!
Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.
Fragment
Maria del Carme Girau, dins,
L'aigua. 1989 ; p. 25
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
A un rierol de muntanya
Petits turons
Tria d'Eulàlia Valeri
Il·lustracions de Fina Rifà
en moviment;
aigua corrent.
Avall, avall,
sens mai parar,
sona que sona
el fosc murmuri;
damunt de l'ona,
escampant-se arreu,
omplint tot l'aire,
apagant la veu.
Tarda serena,
calma perfecta,
tan sols trencada
pel màgic so.
Petits turons
en moviment;
aigua corrent.
Tria d'Eulàlia Valeri
Il·lustracions de Fina Rifà
La joia al cap del gripau
Hi ha una pedra preciosa al cap del gripau.
La sargantana porta corona.
I el llangardaix mou amb la cua una maragda.
En aigües tenebroses viu el gripau.
I quan un raig de sol travessa sostres de fulles
la joia brilla.
En fondes coves de la muntanya dels minerals
viu amagada la sargantana.
I a l'hora del sol quan s'aventura a treure el cap
porta corona.
A les ruïnes del vell castell ple de llegendes
el llangardaix és l'amo.
Ni se n'adona,
de la maragda que avui ha fet rodolar
d'un cop de cua.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann
La sargantana porta corona.
I el llangardaix mou amb la cua una maragda.
En aigües tenebroses viu el gripau.
I quan un raig de sol travessa sostres de fulles
la joia brilla.
En fondes coves de la muntanya dels minerals
viu amagada la sargantana.
I a l'hora del sol quan s'aventura a treure el cap
porta corona.
A les ruïnes del vell castell ple de llegendes
el llangardaix és l'amo.
Ni se n'adona,
de la maragda que avui ha fet rodolar
d'un cop de cua.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann
07 d’agost 2018
La platja i el mar
Quan el mar besa la platja,
no és de dia: és de nit.
El mar té vergonya encara
i no vol que l'estimada
sigui vista, al ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les galtes
i un sospir d'enamorada
mou les barques mar endins.
p. 55
Marta Pelfort
(7è d'EGB)
L'aigua. 1989
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
no és de dia: és de nit.
El mar té vergonya encara
i no vol que l'estimada
sigui vista, al ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les galtes
i un sospir d'enamorada
mou les barques mar endins.
p. 55
Marta Pelfort
(7è d'EGB)
L'aigua. 1989
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
Jardiner
El verd és el meu color...
el d'aigua de pluja, el so.
El tacte? El vent a la pell
i d'aquest sol, l'escalfor.
No seré savi de llibres
ni llibretes ni llibrots...
però m'estimo cada planta,
cada arbust i cada brot!
Conec els secrets dels arbres...
i el perquè de cada flor.
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant ...). 2013
Il·lustracions: Cristina Losantos
01 d’agost 2018
Temps encalmat
després del salt i el brusc
contacte de l'onada
mirar el camí que es fon
entre clamors confuses
tornar al jardí on l'aire
pentina temps i fulles
Albert Ràfols-Casamada. Angle de llum. 1984
Poema
Tu... Aquella persona!
Et veig...
amb la mirada perduda
buscant algú
no sé qui
tens por, t'ho veig als ulls
tremoles...
no sé què fer
si apartar-me
o ajudar-te
penso...
si no ho faig jo qui ho farà?
I em responc
...ningú...
em quedo en blanc
i el món es torna diferent
tu em mires
i amb un somriure il·luminat
te'n vas...!
De Dret al desenvolupament
Carla Alcañiz, dins,
Un vaixell ple de poemes = Un barco lleno de poemas = Un barco cheo de poemas = olerkiz beteriko itsasontzia. 2008Et veig...
amb la mirada perduda
buscant algú
no sé qui
tens por, t'ho veig als ulls
tremoles...
no sé què fer
si apartar-me
o ajudar-te
penso...
si no ho faig jo qui ho farà?
I em responc
...ningú...
em quedo en blanc
i el món es torna diferent
tu em mires
i amb un somriure il·luminat
te'n vas...!
De Dret al desenvolupament
Carla Alcañiz, dins,
Ed.: Gisa Mohr, Esther Puig
31 de juliol 2018
Llaurar
Llaurar la terra
arracona la por
baixa per les arrels dels arbres
i toca el cor del món!
p. 56
Potetes de sucre, 2017
Poemes: Rosmarí Torrents Guerrini
Il.: Marta Barbal Rubio
arracona la por
baixa per les arrels dels arbres
i toca el cor del món!
p. 56
Potetes de sucre, 2017
Poemes: Rosmarí Torrents Guerrini
Il.: Marta Barbal Rubio
Banc del parc
Des d'un lloc ombrívol,
de privilegiat present,
guaites la vida que passa
a cada petit moment.
p. 39
Lola Casas. Retalls poètics. 2001
Il·lustracions: Gustavo Roldán.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)