Trace de toi
cairn
sur le sentier
passage sauterelles
deviner tes pas
les pieds dans l'eau rivière
sur les galets glissants
l'argile
l'algue carmin
l'ombre du saule
voir la vieille truite
sous la grosse pierre
merci!
Laetitia Gaudefroy Colombot. La musique du vent. 2019
Escrius damunt la pedra grisa,
de baix en baix parteixes mots:
Heures, forats, marededeus,
cors de vellut, temples de marbre,
roses girades, crisantems,
caixes i creus, clavells i cristos.
El cementiri és el rampell
d'un escenògraf carrincló,
un barri agrest ple de carrers
amb flors de plàstic als balcons.
I mentre ho dius raja una dona,
la carn del vent passeja a prop,
et claven l'ull nens amb corbata,
els ocells xisclen com nadons.
La vida impera. És una lloba
que amb els ullals et torna a lloc.
Fora dels murs de l'altre barri,
mires arreu; cap deu respon.
Esfinxs desafiant l'atzur,
les eugues desnuen la seva crinera d'alabastre
i s'emporten en la fugida
el camí de Sant Jaume.
─────────
Esfinxes desfisant l'azur,
las ègas an desligada lor criniera d'alabastre
e empòrtan dins lor fugida
lo Camin de Sant-Jaume.
Aurèlia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017
Tr. i pròleg: Albert Mestres
Quan m'abraces no m'encercles.
Salte, sure, brille vivíssima...
La llum brolla del nostre interior com en un castanyar.
Me'n dones la llum i l'aroma...*
*En algun dels seus papers Maria Xosé Queizán té escrit
que la llum d'un souto, «castanyar», és la llum més bella.
Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008
Antòlegs: Fátima Rodríguez i Xavier Queipo
Traducció, referències i notes: Manuel Costa Pau
Liminar: Pere Gimferrer
Prólogo y selección: Manuel Guerrero
Traducciones: Alfonso Alegre Heitzmann [et al.]
Però el més nin de tots,
mou els fruits, radiant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen:
i quin obrir-se els ulls
que miren i no es cansen,
pel bellugueig vermell que tenen al davant.
Josep Carner. (Els fruits saborosos)
De la terra els bells dons
la bona fruita.
El daurat albercoc,
pera madura,
cireres a penjolls,
cors de maduixa,
mandarina, dolçor
que no afeixuga.
Els préssecs es fan or,
verd glauc la pruna,
a la magrana estoig
de gemmes púrpura.
El raïm el bon most;
les figues, sucre.
Són les taronges, sols;
la síndria, lluna,
les nesples xuclen grog
a la menuda.
Cadascuna un color
i un tast en cadascuna.
Voleu millor tresor
que el de la fruita?
Montserrat Vayreda: Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001
Patufets i gegants,
prínceps i reis antics,
animals que enraonen
i volen ser-hi amics.
Viuen en les paraules
del qui conta rondalles
o a les pàgines belles
dels llibres de contalles.
Si n'escoltes els contes
i t'agrada llegir,
la màgia del seu món
amb tu voldrà venir.
p. 116
Miquel Desclot, dins,
Troballengües = Trobalinguas = Electrobak = Trovalenguas. 2005
Il.: Tesa González
Aquest tren efectua parada
a totes les estacions del seu recorregut
aquest tren estirant-se per l'Horta
per Morvedre i les Valls
per la Plana
i s'atura
a totes les estacions del seu recorregut
i ho escoltes i saps que es farà llarg
i ho escoltes i t'agafes al diari
i de tant en tant guaites per la finestra
i constates
el Picaio hi és
i Espadà
i Penyagolosa
guaites per reconfortar l'esguard
sobre l'espill de la mar
et baixes a la darrera
quan aquest tren acaba
el seu recorregut.
Alexandre Ros i Ros, dins,
Estels de paper : mostra poètica. 2012
Tot el dia capgirat.
Ai, ai, ai, quin mal de cap.
Sempre tinc la sang al cap...
Amb raó soc rat penat!
Vaig per l'horta esperitat
a l'aguait d'algun mosquit
rondinaire i despistat
perquè em faça bon profit.
Soc parent del Vampiret,
i també del comte Dràcula.
Per això tinc bons ullals
i unes ales sense màcula.
Però soc més dissortat
perquè no veig sol ni lluna.
Soc un pobre cegallós:
no m'hi veig ni amb una lupa!
Sort que tinc bones orelles
que m'ajuden a sentir
els perills i els sentinelles
que em voldrien atrapar.
Però no tot és roí:
el València club de futbol
em té sempre al seu escut.
Si és que soc un xic sabut!
Andreu Galan. Qui no sap riure no sap viure. 2014
Il·lustracions: Luis Demano
La victòria,
la victòria vertadera,
no es crida als quatre vents:
es canta a cau d'orella.
Irene Gómez Diéguez. Intent de poemari. 2021
Premi Amadeu Oller 2021
Escriure versos:
una necessitat de l'esperit,
improductiva,
aleatòria,
més aviat difícil,
que exigeix temps,
vida viscuda,
dosis d'aïllament,
lèxic,
metàfores,
ritme,
rima, a voltes
ㅡrima masculina,
rima femenina,
rims maridats,
falses rimes
tirallongues monrimes...ㅡ
apariats,
estrofes,
creuaments,
encadenaments,
alternances,
cesura...
Sort que el poeta neix que, sinó,
se'n faria l'estella!
Pilar Cabot. Els versos obstinats. 2003
Pròleg-entrevista: Jacint Sala
El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se
emporpra les carenes del llunyedà horitzó;
a vora els bancs de pedra, l'herbei va colltorçant-se
amb un perfum d'idil·li i amb un perfum de flor.
Per regueró, les aigües s'ondulen, joganeres,
giravoltant les soques d'un rengle de desmais;
hom veu deambular carones rioleres
i les rialles fugen i es perden pels espais.
El cel esdevé fosc... a poc a poc, l'arbreda,
amb llur remor, s'esfuma esmorteïda i freda;
els ocellets s'ajoquen en vol esporuguit.
Enllà d'enllà, ressonen les veus de les campanes,
i es fonen les rialles, encara més llunyanes,
que, esmaperdudes, lluiten amb l'ombra de la nit.
Captard a la Devesa de Girona, I
Joan M. Feixas, dins,
La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat. 2005
Ed.: Narcís-Jordi Aragó
il.: Mercè Huerta
Quina mà creadora
fa estranyes figures,
arbres de llum,
amb el pinzell del temps?
Quin artista fa, de l'arc de Sant Martí
paleta de colors,
aquarel·les després de la pluja,
i dona moviment als núvols que fugen?
Quin pintor ha deixat
aquesta posta de sol,
targeta d'amor als nostres ulls,
abans que la son no els tanqui?
Qui no ha fet l'ullet a les estrelles,
en veure la intensitat de la seva llum
en la pissarra de la nit, pensat que hi ha
algú que ens mira?
Assumpció Forcada. Metereologia = Metereología. 2011
Deixar estar les coses
rere nostre
com a farina menuda
que resta entre els dits
o permetre que passin
com arena del riu
en el garbell.
I la vida pel mig.
Com s'escola.
Dir gènere humà:
poca traça, fer l'orni.
Tot eren imatges
per a fer-me una mica
a la possibilitat de perdre,
a la impossibilitat real
del joc de paraules.
Desig, desesper.
Tot es pot evitar
i tanmateix quantes coses
fetes per a durar
són abandonades
per covardia o per incúria.
María do Cebreiro, dins,
Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008
Traducció: Manuel Costa-Pau
Els meus records s'han esvanit.
A la tardor la vinya s'enrogia
i la perla del dia
ja reposa en les ombres de la nit.
El pensament que jo voldria
mostra sols a moments sa resplendor.
Mon esperit el guiaria
i no el retroba en la tardor.
L'hora s'escola i l'home sempre espera.
Cada esperança el ve a rejovenir
Res no podria detenir
el desig d'una primavera.
Josep Sebastià Pons. Cantilena. 1979
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat.
ーja ha quedat enrere després de la lecturaー.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
Joan Brossa. El Saltamartí. 1969
Afuada, la llança
que t'obrí el costat
on reposem del combat
amb qui ens feres germans,
sagna i sagna,
ara i adés,
fins que morin els anys.
Mestre de tots
que tens noms diferents,
però un cor igual
per a qui et busca
i t'estima, sense saber-ho,
allunya l'odi
que morí amb tu
a l'arbre sagrat
que aguanta
la volta del món
perquè et celebrem,
reconciliats.
Rosa Porter Moix. Lletres de pau i de batalla. 2019
Pr.: Víctor Obiols
Un record-ungla
furga inclement
amb tardor en la mirada.
Tem les ferides
en la tornada inútil
a l'interior de les pèrdues.
Continue en el camí
netejant els pensaments.
Continue en el camí
dibuixant color en la mirada.
Continue en el camí
obrint badalls per al somni.
Continue en el camí
famolenc de tu, de vosaltres.
Amb temps d'arrels
espere en les paraules
mans-llavor
plena de matinades.
Antonio Martínez i Ferrer, dins,
Estels de paper : mostra poètica. 2012
És difícil d'entendre la tribu,
pertànyer-hi sense ser-ne devorat.
Primer fou possessió,
érem seus ja abans d'arribar.
Els ocells sobrevolen tempestes,
les mateixes que destrueixen
les seves ales contra les reixes.
És difícil la tribu, dur el seu nom.
Jo podria vessar tota la meva sang.
L'amor és salvatge.
─────────────────
É difícil entender a tribo,
pertencer sen ser devorado.
Foi primeiro a posesión,
eramos seus antes da chegada.
Os paxaros esvoazan tempestades,
as mesmas que destrúen
as súas ás contra as reixas.
É difícil a tribo, levar a seu nome.
Eu podería derramar todo o meu sangue.
O amor é salvaxe.
Míriam Ferradáns. Noms de fum. 2019
Traducció i pròleg: Dolors Miquel
A tu,
que estàs fet
per ser presència viva,
passatger dels llavis,
frec de la pell,
hoste del cor,
si te'n vas
quina feinada em deixes!!
Xelo Llopis, dins,
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria-Mercè Marçal, dins,
Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015
Ed.: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez
Al cos el perd el seu mal cap
farcit de mots i frases fetes
refranys a l'engròs i dites
a la peça i a ulls clucs patacs
de signes i avalots de lletres
a l'encesa que eclipsen noms
i verbs i escometen raons
de pes i ordre sobre el magí
que barrina el que no cal
entendre en saber perdre el temps
de vista i els papers i el món
sense estreps pel camí traçat
a peu cames ajudeu-me
a alçar la corpenta i contra tot
pronòstic fer un cop de cap
de cor a pensa plantar cara
i a les penes queixalades
bo i deixant-hi les dents rient rient.
Inèdit
Ester Xargay, dins,
A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 187
Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné
