Sucoses fruites
regala encara l'arbre.
Sabràs collir-les?
Esperança Rosarqué. Veu maragda. 2000
21 de març 2010
20 de març 2010
És ara que conec els moviments de la mar
És ara que conec els moviments de la mar
que la tem.
Perquè ja sé que la navegació té el risc
del naufragi. Però les ones m'empenyen amb força
fins al prodigi de les teues platges i també
jo, Ningú, vull recuperar a l'illa feàcia el nom.
El nom i la memòria.
De: Ariadna.
Christelle Enguix. El cor del minotaure. 2009
que la tem.
Perquè ja sé que la navegació té el risc
del naufragi. Però les ones m'empenyen amb força
fins al prodigi de les teues platges i també
jo, Ningú, vull recuperar a l'illa feàcia el nom.
El nom i la memòria.
De: Ariadna.
Christelle Enguix. El cor del minotaure. 2009
XXVIII Premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March, de Beniarjó, 2008.
La Pedrera
Sorpresa a la caiguda de la tarda
he vagat pels camins d'asfalt.
Les mans dins les butxaques
jugaven amb tiquets multiviatge.
He vist canviar els colors del cel,
primer al vermell, després al grana;
i m'he aturat allà on Gaudí
recorda formes germanes.
Sorpresa, en caure la tarda,
allí on deliris fòssils aturen
les presses urbanes.
Núria López Garcia. Estacions de trànsit. 1992
Pròleg: Màrius Sampere.
he vagat pels camins d'asfalt.
Les mans dins les butxaques
jugaven amb tiquets multiviatge.
He vist canviar els colors del cel,
primer al vermell, després al grana;
i m'he aturat allà on Gaudí
recorda formes germanes.
Sorpresa, en caure la tarda,
allí on deliris fòssils aturen
les presses urbanes.
Núria López Garcia. Estacions de trànsit. 1992
Pròleg: Màrius Sampere.
14 de març 2010
Torradet i Gresca
La poesia és amistat
quan sap acaronar
amb ritme asserenat.
Guarda’t del sol sufocant
dels malabaristes, i,
en especial, de
rosers i punxes cremant,
de folles tecnologies,
graneres de sofre o calç
emperadors i mosteles
i de sis mil càmeres cegues.
Delecta’t i confia,
en sentiments com l’estima
il·lusions que reparteixen
llum riure i harmonia
entre gegants animats.
I gaudeix de la finor,
dels estudiants de llevant,
d’una terrassa vora la mar
i d’uns intèrprets de jazz.
Poesia inèdita
A la taula del mig
Soc a prop, a cinc minuts de tothom,
prenent-me un cafè
entre els bolquers i les crosses,
allà on la llum del sol
cau perpendicular a la certesa
que els vells han estat joves,
que els joves seran vells,
i equidistant de la pau i la revolta,
on tan sols s'hi arriba
percaçant l'extrem.
A la taula del mig
tinc vistes circulars a la ciutat,
des del port fins al suburbi
passant pel terrat des d'on em llanço
quan la por de no ser on soc
atreu l'abisme: sempre caic al centre
d'un llençol tibat per mans amigues.
Cèlia Sànchez-Mústich. A la taula del mig. 2009
Amb un pròleg d'Esther Zarraluki.
prenent-me un cafè
entre els bolquers i les crosses,
allà on la llum del sol
cau perpendicular a la certesa
que els vells han estat joves,
que els joves seran vells,
i equidistant de la pau i la revolta,
on tan sols s'hi arriba
percaçant l'extrem.
A la taula del mig
tinc vistes circulars a la ciutat,
des del port fins al suburbi
passant pel terrat des d'on em llanço
quan la por de no ser on soc
atreu l'abisme: sempre caic al centre
d'un llençol tibat per mans amigues.
Cèlia Sànchez-Mústich. A la taula del mig. 2009
Amb un pròleg d'Esther Zarraluki.
06 de març 2010
Mosaic
Ermita de Santa Anna
Amb blaus brevíssims
reconcilia
lenta saó de segles.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998
Amb blaus brevíssims
reconcilia
lenta saó de segles.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998
28 de febrer 2010
L'alegria s'anomena cançó
A tots els llocs on vaig escoltar la teva tonada
(traduït per a aquest blog)
José Agustín Goytisolo. Poesía completa. 2009, p. 759
vaig recuperar l'alegria; la passió de viure.
Cançó que jo esperava sortissis de la meva ploma
va resultar que tu vas ser la que es va endinsar en mi.
(traduït per a aquest blog)
José Agustín Goytisolo. Poesía completa. 2009, p. 759
Subscriure's a:
Missatges (Atom)