Nova Cançó

El risc d'obrir camins,

el so de trencar esquemes.

Un munt d'actes de cor,

intèrprets d'una terra,

inspiració i romanços.

Peces fornides i suaus

bastint la raó del poble,

d'escollir raimon capacitat

serrat uc entesos llach

notable sisa creativitat

rossell progrés traginada

brillants bonets al tall

ovidi toti dignitat majoral

motta feliu tete espinàs i

xesco, lladó i veus vitals.

Que no us sàpiga greu,

algú ho havia de dir

la democràtica revolució

continua.

Poesia inèdita.

Teresa Grau Ros

Les paraules inconscients

Les paraules inconscients
que una tendresa et va dictar,
on són? De vegades les dius,
i les dius amb malenconia.
Vares crear una família.
Tenies un desig de pàtria,
no era sols el desig d'un cos.
Una voluntat fundadora,
una intensa civilitat
instaurares en el principi:
un veïnat, un pis humil,
la taula a punt, el llit a punt.
Ara veus com creixen els fills,
i se t'imposa una consciència,
la paraula greu i precisa,
sentiment de comunitat.
Aquest no és un text didàctic:
és, més bé, un poema d'amor,
el poema del teu amor,
el poema de tot l'amor.
El veïnat i la ciutat
i la casa i els fills que creixen,
el jornal diari que et guanyes.
No cantes, ara. No cal; no cal.
Des de la terrassa, contemples
les avingudes, la ciutat,
el curs lent, prestigiós, del riu.
A l'altra banda veus la mar.


Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979

Si un dia soc terra

Si un dia soc terra,
si un dia soc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.

I l'ànima, l'aire
que passa pels pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.

Si un dia soc terra,
que ho sigui, en secret,
d'aquesta que els segles
han fet i han desfet.

D'aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.

Que ningú no m'endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no-res que hauré donat.

Si un dia soc terra,
si un dia soc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.

D'aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara
més meva serà.



Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992. 1993

El cor del cavaller

El cor del cavaller

era una fortalesa

amb merlets de paper

i un aire de tendresa.

La portalada gran,

una gentil donzella

la guardava, vetllant

com una sentinella.

El cor del cavaller

feia una olor de prada

que sortia al carrer

pels ulls de l’estimada.

Però un ponent cruel,

fill d’una terra morta,

va raptar la fidel

fadrina de la porta.

Al cor del trist amant,

vell des d’aquella albada,

ja s’anava esbravant

la verda olor de prada.

El cor del cavaller

era una fortalesa

amb merlets de paper

i un aire de tendresa.

Miquel Desclot

Kithou

Corria com folla, dansava molt bé
Heroica i bonica al mig del carrer
Rodava i voltava, s'omplia de vent
I reia i callava i seguia corrent
S'inflava i girava, els braços en creu
Tocava la sorra amb les puntes dels peus
I veia la lluna al bell mig de la nit
Nosaltres miràvem sense fer brogit
Era com un somni d'una nit d'estiu
M'invitava a córrer i a dansar
Aquesta petita dansadora
Retornava a riure i a cantar
Cantant amb sa veu encantadora
estava contenta i era molt feliç
tots dos caminàvem fins al seu pedrís
de la casa blanca quan tothom dormia
quan tothom callava ella s'entristia
m'acomiadava fins a l'endemà
llavors em mirava i em dava la mà.


dedicat a Christine Marc




Pau Riba. Cançons i poemes. 1968

Llegint Ovidi a la platja

Nedaves.
Tot i la sal,
el mar obria els ulls per a mirar-te.

Vas emergir regalimant
i si Dafne es feu llorer, Narcís una flor,
i Níobe un roc,
jo també volia
mudar i ser de la teva tovallola
el tacte i els colors.




Manuel Forcano. Corint. 2000

Amb vós voldria parlar

Amb vós voldria parlar,
amb vós, ma dolceta aimia.
I us prego que ho vulgueu,
que cap dany no us en vindria,
que no us vull mal ni podria,
i dany per vós no hi hauria.


Anònima



Cap home és visible: poesia catalana medieval. 2010

Edició: Dolors Miquel.
Prefaci: Stefano M. Cingolani.