Acords

Si retorneu

la joguina,

espatllada,

ens en farem

una de nova.

I la volem oberta,

lleugera i densa

com un eBook.

Al nostre gust,

perquè ens uneix,

tenim talent,

i, senzillament,

ens l’estimem.

Així, tot creant,

assumim la fecunditat

de les peces menudes.

Poesia inèdita.
Revisada el 29.04.2026.

Teresa Grau Ros

El poble

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d'estiu,
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petitat mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.



Miquel Martí i Pol. Amb els ulls oberts. 2000

Una mica encara

Una mica encara
i veurem els ametllers com floreixen
els marbres com lluen al sol
la mar com oneja

Una mica encara
per arribar una mica més amunt.



Iorgos Seferis

Es troba al llibre:

El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània.

Edició de Manuel Forcano i Marta Dahó.

Retall concís, magrana opaca

Retall concís, magrana opaca,
danso en l'espai i lluito
lluito pel menjar que m'enduc a la boca
i parlo
parlo de la lluita diària i així l'afermo
i lluito encara més.
I ja no paro la mà (tremolosa) sota els vestits,
ara faig i creo des de la rereguarda,
premo ànimes i escampo el malva
i encara a vegades, com un bell present
arran de terra,
et sorprenc suau a frec de cara
com alè damunt una mar vasta,
en la remor de somnis entre esqueixos,
fils de paraules intercanviades com fulles,
però encara retingudes, de la nit passada.



Clara Escoda

Es troba a:

Reduccions : revista de poesia. núm. 93/94.

Et dono la mà

Et dono la mà
i recullo els teus dits.
Et dono els meus dits
i em condueixes.

Guillem Viladot. Poesia completa. 1991. Vol. 3

Calma

No se sent ni una onada

a la platja deserta:

que dorm el mar diries

als braços de la terra.

Dionisios Solomós, dins,

El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània. 2008

Edició a càrrec de Manuel Forcano i Marta Dahó

Pobra gent de la Mediterrània

Pobra gent de la Mediterrània
a qui manca el mot "desgel de migdia"!
D'altra banda, tenen llimones,
no han de jeure malalts com nosaltres
quan llangueixen els dies
i les llunyanes nits no arriben.




Werner Aspenström. Poetes suecs del segle XX. 1995

Traducció de Lluís Solanes.