cançó dels dies de cada dia

demà i la primavera
demà tres oceans
demà mar i muntanya
demà l'hivern sencer
vindré i farà pujada
vindré i tu no hi seràs
seré un grapat de lletres
que no saps pronunciar
vindré amb l'abecedari
i passaràs de llarg
seré un ramat de cabres
pujant pel camí ral
demà portes tancades
demà i els llençols bruts
vindré amb l'ombra molt llarga
vindré i no hi seràs tu
demà me'n vaig de casa
demà l'avern encès
demà seré trenc d'alba
em giro i ja no hi ets
demà la bèstia rara
i jo de cos present
demà muts i a la gàbia
demà noi re de re
demà farem conversa
beguts de cinc a set
demà serem persones
demà de cinc a set
demà seràs memòria
demà seràs ahir
i entre les meves fotos
un record que no hi é
passejo per la vora
del teu retrat lleuger
demà escampem la boira
demà noi re de re
demà serà l'albada
tu i jo de cos present
i a la cantonada
no hi ha cap bar obert
demà seràs la jungla
i jo un ullal ardent
demà tu fet de branques
i el meu cor fet de dents
demà ni amors ni odis
demà tu ja no hi ets
i a la cantonada
escombren els carrers.


barcelona, 6 del 8 del 8



Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009

Il·lustracions: Maria Alcaraz i Frasquet

Plou

Plou.
La ciutat que anomenes Ciutat s'esborra del tot,
desapareix de la mirada.
Ara és l'imperi del gris.
Obris la porta de la terrassa.
L'aiguat ha format un riu a la soca de l'olivera,
on s'arrupeix un passerell que ha perdut el rumb,
i ara lluita per redreçar el vol que el duga a casa.
Tu també reinventes els camins de la teua vida,
i en prens nota i exemple de la llum absent,
i de vegades et deixes dur més enllà de l'aigua
que degota i dringa sobre la gespa.

Sembla com si sota l'aigua,
la terra no estiguera morta del tot.
Potser només s'adorm.
Tant de bo es desperte una altra vegada!

Joan-Bta. Campos Cruañes. Jardí clos. 2008

I Premi Poesia Manel Garcia Grau 2008

Preludi

Seràs bec de garsa
en la trobada
seré aroma de sàndal
serem
estampida d'ocells

capvespre/floresta enardida/
ocasió simple
d'una nova
aurora




María Isabel Pazos. Que hi ha algú ? : 34 poemes. 2003
Edició de Pilar Cabot

Tu i jo

Tu i jo
i, al peu del llit, la lluna
enamorant penombres.
Tu i jo
deslliurant les tendreses
massa temps subjugades.
Tu i jo
descabdellant silencis
a la riba del món.



(Fragment)



Pilar Cabot. Avui estimo Baudelaire. 1988

Pòrtic d'Armand Quintana

Al meu cistell

Al meu cistell
al matí
no hi porto res.
A la nit
és ple del goig
del dia.
 

      6

Encarnació López

Aquest poema es troba a  Tertúlies amb poetes. 2005, Col·lecció "La Biblioteca", núm. 5, p. 120

Record de Vic des d'Esparta

Era el meu pont l'escala trenada amb gessamins.
Pels seus graons verdosos a poc a poc baixava
Al màgic pou florit de faules i violes.

Les branques com crits verds encalçaven el sol,
Avar i vell soldat cansat de llargues lluites
Amb les boires d'hivern. Prop del saüc blanquíssim

En el mur del palau remorós de les merles
Teixien heura i somnis arrels de força igual.
D'un a un han vingut a aixoplugar-se en l'arbre

Dels records, mentre miro sota els alts eucaliptus
Aquest carreró blanc des d'on el gessamí
Enflora la tardor i la insomne memòria.



Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores, 1990

M'agrada

M'agrada
anar a la plaça
veure la fruita
ben posada,
la verdura fresca,
el davantal net
de la carnissera;
i tornar a casa
amb el cistell
ple.


Encarnació López, dins Tertúlies amb poetes, 2005, 
Col·lecció "La Biblioteca", núm. 5, p. 120