L'amor a tu, l'amor mateix de mi

L'amor a tu, l'amor mateix de mi
que cada instant es pensa i es commou
i, com si cancel·lara les paraules,
es busca al gest i s'abriga de gestos.
L'amor, aquest espai present de tu
que no s'adreça enlloc, que sols camina,
i, com si renunciara a algun destí,
es dona al pas i es construeix de passos.



Teresa Pascual. El temps en ordre. 2002

Llum

Com el sol de primera hora a l'estiu
que calladament entra per la finestra
per tocar amb dits amorosos
fins les coses més petites
del nostre dormitori al fons de la casa,
el teu amor al llarg dels anys
a poc a poc ha fet el seu camí
dins les vetes més fondes de la meva foscor.




D. Sam Abrams.  Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002

Traducció: D. Sam Abrams i Enric Sòria.

No et diré pas què hi ha rera cada paraula.

Ara ha plogut i el que resta de tarda
serà més íntim i més clar.

Fugim de qualsevol verbositat.
Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i d'estimar, i el nom
més útil i senzill de cada cosa.




Miquel Martí i Pol. L'hoste insòlit, 2000
Pr.: Maria Aurèlia Capmany

Origen de l'amor

Tot l'amor que la vida ens ha donat
ens l'ha robat dels nostres fruits.
I què hem de fer? Sentir joia del guany
o tristor pel futur marcit?
Amor, sents que la tarda té raons
que cap lluna no sap com habitar.





Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006

Tan nou, tan alt, tan fi és el sentiment

Tan nou, tan alt, tan fi és el sentiment
de l'encís que es desvetlla adesiara,
que no sabríem dir si aquest moment
és terra, temps i espai, o és somni encara.

Tan lleu respira aquest fugaç present
i és tan gentil la calma que ens empara,
que ens lleva el pòsit llosc del pensament
amb tres gotes de plor i lluna clara.

Quan pedra, veus i cors fan un sol cos
i l'hora és mig delit i mig repòs
en química barreja mesurada,

rellisquen els motius quotidians
i descobrim propòsits sobrehumans
escrits en el somriure d'una fada.



Miquel-Lluís Muntané dins,

Tertúlies amb poetes. 2005

M'agrada veure'l devorant les milles

M'agrada veure'l devorant les milles
i engolint-se les valls
i deturant-se a l'indret on s'abeura;
i després, fent un salt

meravellós, entorn d'una muntanya;
o bé, altívol, mirar
les cabanes al marge de la ruta;
i una pedrera, quan

s'obre vora els seus flancs, i ell s'arrossega,
sempre amb una planyent
i hòrrida estrofa d'alarits; quan passa
al turó, perseguint-se ell mateix pel pendent,

i després renillant com Boanerges.
I, talment una estrella puntual,
veure'l, omnipotent i dòcil, que es detura
vora l'estable, al seu mateix portal.




Emily Dickinson. Poemes d'Emily Dickinson : selecció. 1979 

Traducció: Marià Manent

Entro al nou món

Les veus són mudes
fins que no parlo per elles.
Quan en conec el so
em trobo entre
dos focs. Un
és verd fosc i l'altre,
del color del meu cervell
adormit. Entro
al nou món
on el pensament de la mort
ja no em sulfura.
Serà bo ser
un estrany i sempre
conèixer les normes
de visita per anar endavant, enrere
i de costat.
Al matí em posaré
un vestit amb muscleres
enormes. Porto roba
de plàstic platejat.
El moment que pujo al cotxe
es posa a volar.
Jugo amb la canalla
i transformo
nassos
en orelles.
Com un rellotge el cor
se m'acosta
a la criatura
ardent
i s'hi queda.
Ara comptaré
el segle
en uns i dosos.
Aquest matí
totes les veus que he somiat
parlaven alhora.
Quin privilegi, ser aquí
entre vosaltres!
A partir d'ara
viurem
en temps de pròrroga.

1 de gener del 2000

Jerome Rothenberg

Es troba en el llibret:

Nit de poesia al Palau : XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2011

Traducció: Montse Basté i Hara Kraan.