Fa temps aquí es dreçaven
els murs del mas ara enrunat.
Ara la vinca s'arrapa,
amb flors als cabells, a les fustes.
A les hores eixorques
l'indret no deixarà
de relatar la història
amb flors eternes en bocins de plats.
Edward Thomas (Poesia anglesa i nord-americana contemporània : antologia, 1994) (tr.: Dídac Pujol)
Bibliopoètiques
poesia i biblioteques
Cercar en aquest blog
15 de gener 2010
Un conte
Etiquetes de comentaris:
català,
Catalunya,
flors,
història,
murs,
Pujol [Dídac],
Thomas [Edward 1878-]
11 de gener 2010
Signes, llengua i cultura
La cultura és el mitjà de comunicació de
l'home i no existeix cap aspecte de la
vida humana que la cultura no toqui.
Emmarca la personalitat dels membres d'una
comunitat. Té molt a veure amb la manera
com els individus s'expressen emocionalment,
la manera com pensen, com es mouen, com
planegen i resolen els problemes,
com projecten les seues ciutats, etc.
(Fragment)
Sebastià Serrano. Signes, llengua i cultura : cap a una epistemologia del silenci, 1980
l'home i no existeix cap aspecte de la
vida humana que la cultura no toqui.
Emmarca la personalitat dels membres d'una
comunitat. Té molt a veure amb la manera
com els individus s'expressen emocionalment,
la manera com pensen, com es mouen, com
planegen i resolen els problemes,
com projecten les seues ciutats, etc.
(Fragment)
Sebastià Serrano. Signes, llengua i cultura : cap a una epistemologia del silenci, 1980
Etiquetes de comentaris:
ciutats,
cultura,
emocions,
pensament,
projectes,
Serrano [Sebastià 1944-],
signes
plenitud quotidiana
... uns poetes que havien cercat sempre
l'harmonia entre les vicissituds de la
vida immediata i la pròpia intimitat,
malgrat els trasbalsos exteriors i els
esdeveniments funestos que havien viscut
o que encara vivien (guerres, exili, opressió
política i cultural, etc.). Llur fidelitat
era tota donada, justament, a la "seguretat
senzilla" de fer de l'expressió poètica
una pura afirmació de catalanitat i d'adhesió
personal a unes formes de viure determinades.
I això malgrat les adversitats, i malgrat
totes les transformacions que havien
afectat i afectaven llur entorn.
Fragment.
Joan Triadú. La poesia catalana de la postguerra. 1985
l'harmonia entre les vicissituds de la
vida immediata i la pròpia intimitat,
malgrat els trasbalsos exteriors i els
esdeveniments funestos que havien viscut
o que encara vivien (guerres, exili, opressió
política i cultural, etc.). Llur fidelitat
era tota donada, justament, a la "seguretat
senzilla" de fer de l'expressió poètica
una pura afirmació de catalanitat i d'adhesió
personal a unes formes de viure determinades.
I això malgrat les adversitats, i malgrat
totes les transformacions que havien
afectat i afectaven llur entorn.
Fragment.
Joan Triadú. La poesia catalana de la postguerra. 1985
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afirmacions,
catalanitat,
entorns,
fidelitat,
harmonia,
intimitat,
persones,
plenitud,
poesia catalana,
poetes compromesos,
transformacions,
Triadú [Joan 1921-2010]
09 de gener 2010
Cada paraula
Cada paraula
conté el llenguatge sencer
té una font
però no de veritat
existeix només per la direcció
que pren
és un riu que segueix el seu curs
Anise Koltz. La terra calla : poemes. 2005
Traducció: Anna Montero
conté el llenguatge sencer
té una font
però no de veritat
existeix només per la direcció
que pren
és un riu que segueix el seu curs
Anise Koltz. La terra calla : poemes. 2005
Traducció: Anna Montero
Etiquetes de comentaris:
contenir,
cursos de rius,
direccions,
existir,
fonts,
Koltz [Anise 1928-],
llenguatges,
paraules,
poesia breu,
rius,
terra
07 de gener 2010
Em creix un llac profund...
Aprenc a ser des d'aquest fosc el silenci,
i em moc dintre de l'orba quietud
com un oreig distant i lleu.
He travessat la nit més llarga
com un estel fins néixer a la claror.
Avui soc vent en un espai trobat
enllà d'una aigua closa. L'altra riba
m'espera, i ara em rep talment un núvol d'ombres.
He tremolat devers aquest misteri
amb tot el goig del viure dintre un plor.
Em creix un llac profund a la memòria
sobre el sender novell del pensament.
I cullo a les terrasses del meu ésser
el gen del meu passat, com un tapís
trenat amb fil de temps
i amb els colors genèsics de l'aurora.
A poc a poc
pinto a la molsa del cervell
les urgències fèrtils del desig,
que sembro en l'hora màgica del so
on descobreixo un foc de llibertat,
empresonada en l'hàlit del nou viure!
Pilar Canela. Els calius del marbre. 1999
i em moc dintre de l'orba quietud
com un oreig distant i lleu.
He travessat la nit més llarga
com un estel fins néixer a la claror.
Avui soc vent en un espai trobat
enllà d'una aigua closa. L'altra riba
m'espera, i ara em rep talment un núvol d'ombres.
He tremolat devers aquest misteri
amb tot el goig del viure dintre un plor.
Em creix un llac profund a la memòria
sobre el sender novell del pensament.
I cullo a les terrasses del meu ésser
el gen del meu passat, com un tapís
trenat amb fil de temps
i amb els colors genèsics de l'aurora.
A poc a poc
pinto a la molsa del cervell
les urgències fèrtils del desig,
que sembro en l'hora màgica del so
on descobreixo un foc de llibertat,
empresonada en l'hàlit del nou viure!
Pilar Canela. Els calius del marbre. 1999
Pròleg de Josep Colet i Giralt
En el pont de Westminster
Cosa més bella mai no haureu trobat:
serà mesell de cor qui no es detura
en un indret de tanta majestat;
du la ciutat com una vesta pura
la beutat del matí; callat i nu,
vaixells, teatres, temples i torratxes,
tot s'obre al cel i a delicats paisatges,
en l'aire net tot guspireja i llu.
Mai no és tan bell el sol, ni quan amara
cinglera o vall amb sa mirada clara;
mai no sentia aquesta calma ardent.
El riu s'esmuny, com amb un dolç esment:
semblen dormir les cases, oh, talment!
I el gran cor poderós reposa encara.
William Wordsworth (1770-1850) dins
Marià Manent. El gran vent i les heures, 1983
serà mesell de cor qui no es detura
en un indret de tanta majestat;
du la ciutat com una vesta pura
la beutat del matí; callat i nu,
vaixells, teatres, temples i torratxes,
tot s'obre al cel i a delicats paisatges,
en l'aire net tot guspireja i llu.
Mai no és tan bell el sol, ni quan amara
cinglera o vall amb sa mirada clara;
mai no sentia aquesta calma ardent.
El riu s'esmuny, com amb un dolç esment:
semblen dormir les cases, oh, talment!
I el gran cor poderós reposa encara.
William Wordsworth (1770-1850) dins
Marià Manent. El gran vent i les heures, 1983
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
Manent [Marià 1898-1988],
matins,
poesia matinera,
ponts,
rius,
sol,
Westminster,
Westminster Chorus,
Wordsworth [William 1770-1850]
05 de gener 2010
Comptabilitat
Ai de l'insensat que caigui mort
damunt els seus llibres de comptes. Sèneca
Al revers de cada factura,
balanç o pressupost,
brolli el vers que és també mesura,
ritme i sentit del ritme:
res que ens sigui pèrdua o usura,
sinó sentit i ritme del sentit.
Àlex Susanna. Angles morts. 2007
damunt els seus llibres de comptes. Sèneca
Al revers de cada factura,
balanç o pressupost,
brolli el vers que és també mesura,
ritme i sentit del ritme:
res que ens sigui pèrdua o usura,
sinó sentit i ritme del sentit.
Àlex Susanna. Angles morts. 2007
Pròleg de Pere Ballart.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
balanços,
brollar,
comptabilitat,
factures,
mesura,
persones,
poesia breu,
pressupostos,
ritme,
sentit,
sentit del ritme,
Susanna [Àlex 1957-2024]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)