Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
07 d’agost 2015
Contemplació i elogi dels ocells
Etiquetes de comentaris:
Cîrano [Dûrzan],
distàncies,
moviment,
Narro [Josep 1902-1996],
ocells,
pit-roigs,
precisió,
Sagarra [Josep M. de 1894-1961],
sentits,
vista,
volar
06 d’agost 2015
Dies
"Amb honestat matant ma vida morta".
ROÍS DE CORELLA
CARRER de Samaniego, aquell taller d'orfebre
on fores aprenent per ser alguna cosa,
perquè calia ser, llavors, alguna cosa,
i fores aprenent en un taller d'orfebre.
Conserves el record com en un cossiol,
és un record humil, com un gerani pàl·lid.
Hi havia unes finestres ventrudes i solemnes
que donaven a un pati; potser fou una casa
-¿qui sap?- senyorial. Aquells vespres llarguíssims
de l'estiu, unes veus que vibraven, anònimes,
eixint de qui sap quina finestra, l'alegria
de l'aigua rebotant en qui sap quines cuines
i arruixant l'aire espés d'aquell agost horrible.
Et suava la mà agafada al cisell.
Tu tindries, llavors, tretze o catorze anys.
T'agradava la vida, el carrer dels Serrans,
les gents que van i tornen, compren una cistella,
un cavall de cartó, el fil d'empalomar.
Et menjaves el teu entrepà pel carrer,
mentre veies les gents que anaven i tornaven,
allò que més t'agrada, que t'agradava més,
t'agradava la vida com el pa amb oli i sal.
L'església cremada de la Maedéu Grossa,
una parella es perd pel carrer de Roters,
el mercat que hi havia darrere de les torres,
aquella dignitat italiana, em pense,
la vida entre les pedres cultes i nobilíssimes,
les fulles de lletuga espargides per terra,
les taronges, les llimes, una vivacitat,
una olor de cordells, l'olor de saladura.
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979
ROÍS DE CORELLA
CARRER de Samaniego, aquell taller d'orfebre
on fores aprenent per ser alguna cosa,
perquè calia ser, llavors, alguna cosa,
i fores aprenent en un taller d'orfebre.
Conserves el record com en un cossiol,
és un record humil, com un gerani pàl·lid.
Hi havia unes finestres ventrudes i solemnes
que donaven a un pati; potser fou una casa
-¿qui sap?- senyorial. Aquells vespres llarguíssims
de l'estiu, unes veus que vibraven, anònimes,
eixint de qui sap quina finestra, l'alegria
de l'aigua rebotant en qui sap quines cuines
i arruixant l'aire espés d'aquell agost horrible.
Et suava la mà agafada al cisell.
Tu tindries, llavors, tretze o catorze anys.
T'agradava la vida, el carrer dels Serrans,
les gents que van i tornen, compren una cistella,
un cavall de cartó, el fil d'empalomar.
Et menjaves el teu entrepà pel carrer,
mentre veies les gents que anaven i tornaven,
allò que més t'agrada, que t'agradava més,
t'agradava la vida com el pa amb oli i sal.
L'església cremada de la Maedéu Grossa,
una parella es perd pel carrer de Roters,
el mercat que hi havia darrere de les torres,
aquella dignitat italiana, em pense,
la vida entre les pedres cultes i nobilíssimes,
les fulles de lletuga espargides per terra,
les taronges, les llimes, una vivacitat,
una olor de cordells, l'olor de saladura.
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agradar,
aigües,
alegria,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
aprenentatges,
dies,
dignitat,
entrepans,
olors,
orfebre,
persones,
poesia de la memòria,
saladura,
taronges,
vivacitat
31 de juliol 2015
Les mallerengues
Les mallerengues, aquests ocellets celestials pel
color (perquè el blau de cel sempre es baralla
amb les pintures de llur ploma fins a arribar
a la mallerenga blava, també anomenada "primavera" i
"estiverola" i que és la més bonica de totes), són els menuts defensors del bosc i del jardí i el fruiterar. I són tan ardides, tan bellugadisses i tan xerraires, que quan hom és molt parlador se li acostuma a dir: "Xerres més que una mallerenga".
(Fragment)
J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986, 5a ed.
|
29 de juliol 2015
El cant
Un cant per a una pàtria.
Amb veu nova ho proclamo, ho anuncio,
us ho dic amb les lletres ben rentades,
esmolades de fresc -no fóra cosa
que us agafés desprevinguts-:
un cant per a una pàtria.
(Fragment)
Josep M. Llompart. La terra d'Argensa, 1990
Pr.: Joan Oliver
|
Etiquetes de comentaris:
Argensa,
cant,
lletres,
Llompart [Josep M. 1925-1993],
pàtria
26 de juliol 2015
Des de les Closes, I
Abans de l'alba em desvetlla
L'ombra d'una ala de llum
Tanta claror pressentida.
Abrigada de records
Darrera grans balconades
De casa viva entre ocells
Respiro cada alè d'aire
Remor d'escuma en la sorra
Allunyada entre gavines.
Escolto el pols de les roses
Un silenci de parpelles
Damunt els ulls estimats.
Creixença de mots somnio
Encara humits de rosada
Del calze fosc de la nit.
|
Etiquetes de comentaris:
alba,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
claror,
estimar,
llum,
nit,
ocells,
parpelles,
poesia de l'espai,
poesia sublim,
roses,
sorra,
ulls
24 de juliol 2015
Endevinalla
Xic, que cap a la butxaca
no gaire lluny del cor
barret de didal
marinera de mocador
camal de dit de guant
i mitjó al garró
per deixar-lo una estona
fas el cor fort.
Jordi Vintró. Cançons per a en Jaume, 1985
|
Etiquetes de comentaris:
butxaques,
contes,
contes japonesos,
cor,
endevinalles,
exposicions,
Grau Ros [Teresa 1959-],
poesia del cor,
poesia visual,
Vintró [Jordi]
19 de juliol 2015
Qui és lliure?
Qui és lliure? El savi que es mana a si mateix.
Horaci, poeta llatí
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arços,
flors,
Horaci [ 65-8 aC],
llibertat,
Luz González [Inés],
manar,
persones,
Pujol i Pons [Esteve],
saviesa,
valors
L'artista
Etiquetes de comentaris:
actituds,
artistes,
geografia,
persones,
Plensa [Jaume 1955-],
poesia breu,
ponts,
trànsit
Flors a Torà
Etiquetes de comentaris:
alls napolitans,
Blanc [Isidre],
flors,
fotografies,
herbes fetgeres,
milfulles,
Torà
18 de juliol 2015
Perspectiva
Si t'allunyessis una mica,
el meu amor creixeria
com l'aire entre nosaltres.
Si t'allunyessis molt,
t'estimaria amb les muntanyes i les aigües
i les ciutats
que ens separen.
Si encara t'allunyessis
un horitzó,
al teu perfil s'afegirien el sol,
la lluna i mig cel.
Marin Sorescu. Per entre els dies. 2013
Traducció: Corina Oproae i Xavier Montoliu
Pròleg: Francesc Parcerisas
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
amor,
ciutats,
créixer,
estimar,
lluna,
llunyania,
muntanyes,
perfils,
persones,
perspectiva,
separar,
sol,
Sorescu [Marin 1936-1996]
17 de juliol 2015
Amistat
I passem d'un dia a l'altre
la placidesa dels mots
i el combat de la mirada.
Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
Calderer [Lluís 1944-],
combats,
dies,
mots,
persones,
placidesa,
poesia breu,
poesia de l'amistat,
poesia de la mirades
14 de juliol 2015
Veu
Al cor del vespre lent,
quan el pollanc s'adorm
i els ulls s'han deseixit
del tremolor de l'aigua,
com silenci de pedra
s'imposa aquella veu.
Parla com una mà
que empelta calidesa
sens mesura de risc
en una galta freda.
Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Calderer [Lluís 1944-],
calidesa,
galtes,
mans,
mesura,
parlar,
poesia breu,
poesia silenciosa,
riscos.fred,
silenci,
ulls,
vespre,
veus
12 de juliol 2015
On és el vent?
On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
Núria Albó, dins,
Aire i llum, 1986
Tria: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
Núria Albó, dins,
Aire i llum, 1986
Tria: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta
Etiquetes de comentaris:
aire,
Albó [Núria 1930-],
antologies,
arbres,
cabells,
cançons,
Ginesta [Montse 1952-],
pessigolles,
poesia bonica,
secrets,
Valeri [M. Eulàlia (Maria Eulàlia) 1936-],
vent,
xiular
Capvespre al Vallès
Pujol daurat
i serra blava;
La roja lluna,
com pom de sang,
us encapçala.
Laia Ferret, dins,
Aire i llum. 1996
Tria d'Eulàlia Valeri
Il·lustracions de Montse Ginesta
Etiquetes de comentaris:
aire,
blau,
capvespres,
encapçalar,
Ferret [Laia],
Ginesta [Montse 1952-],
llum,
lluna,
poesia breu,
pujols,
sang,
serres,
Vallès,
vermell
dos poemes d'amor del sisè Dalai-lama
Pel cim de la muntanya de llevant
S'aixeca, blanca i resplendent, la lluna.
El rostre de la mare no nascuda
Torna i retorna dins la meva ment.
El rostre del meu lama en qui medito:
La seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d'ella
Ve i torna a la ment, omnipresent.
Josep Lluís Alay. Arrels del Tibet, 2009
|
Etiquetes de comentaris:
Alay [Josep Lluís],
amor,
Dalai-lama,
Galuzzi [Luca],
lluna,
Marín [Núria 1963-],
poesia amorosa,
Tibet,
Yamdrok Tso (Llac)
Finestra al mar
Avui la mar és més gran
de l'horitzó cap en terra
i fa unes vies d'argent
que tremolen i llueixen,
la vela ombriva al damunt
i entremig blaves esteles.
Núvols inflats de claror
horitzó endalt s'arrestellen.
Josep Lleonart, dins,
L'aigua. 1989
Tria d'Eulàlia Valeri.
Il·lustracions de Fina Rifà.
Il·lustracions de Fina Rifà.
Etiquetes de comentaris:
aigua,
blau,
claror,
esteles,
finestres,
grandiositat,
horitzons,
Lleonart [Josep],
lluir,
mar,
núvols,
poesia marítima,
Rifà [Fina 1939-],
tremolar,
vies d'argent
10 de juliol 2015
Les paraules
Si al bosc tinguéssim set,
quina font buscaríem?
La de l'aigua més clara,
més viva i més brillant.
I de l'arbre fruiter,
quina peça voldríem?
La més madura i dolça,
suau al paladar.
I quin ramell de flors
a l'amor donaríem?
El de colors més bells,
més fresc i perfumat.
Per als amics i amigues,
¿no triarem paraules
entre les més boniques
que al món s'han inventat?
No volem l'aigua bruta,
ni la fruita tarada,
ni fer rams d'esbarzers...
i en la nostra conversa
volem belles paraules
i no pas mots grollers.
Joana Raspall. A compàs dels versos. 2003
Il·lustracions: Oriol Moret
Il·lustracions: Oriol Moret
Etiquetes de comentaris:
aigua,
amistat,
amor,
bellesa,
camins,
càntirs,
colors,
conversar,
flors,
fruita,
llibres,
Moret [Oriol],
paraules,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013]
09 de juliol 2015
La mare sorra
A Jaume Bassegoda
La blancor segueix desfent-se
en farina de constància
a l'areny de la badia
i, cos a cos, les onades
trenen remor de corol·la
fins que el sol les desajunta
amb la seva espasa jove...
Fragment del mig.
Agustí Bartra. El vent llaura la mar : antologia poètica. 1984
Pròleg de Llorenç Soldevila.
Etiquetes de comentaris:
arenys,
badies,
Bartra [Agustí 1908-1982],
blancor,
constància,
desajuntar,
farina,
mar,
mares,
onades,
sol,
sorra,
trenar,
vent
05 de juliol 2015
Et vaig invocar en el temps
Et vaig invocar en el temps,
Elohim,
perquè em donessis ales.
A casa tenim la taula parada.
A fora, reverbera el balbuceig
d'una recerca, d'un desig.
Al tàlem,
alfa i omega es confonen
en el guany per la llum.
Cinquena visió, X
Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions. 2006
Etiquetes de comentaris:
ales,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
desig,
guanys,
invocar,
llum,
poesia breu,
recerca,
tàlems,
taules,
taules parades,
temps,
visions
Trobada amb una desconeguda
Quan em trobo amb tu, no som només tu i jo qui ens trobem.
Hi és la teva mare, hi és el teu pare i hi són
la meva mare i el meu pare. I hi són la nostra gent -d'abans dels
nostres pares, i d'abans- i tot allò que puguin
haver tingut a veure els uns amb els altres;
si un dels teus parents i un dels meus
s'haguessin conegut, el que els hagués pogut passar és aquí
a l'habitació amb nosaltres. Són imprecisos,
comparats amb nosaltres, són tremolors de llum
reflectida a la paret. I si jo fos
alemanya i tu jueva, o jo
jueva i tu palestina,
o, com aquest matí, quan tu ets una dona
afroamericana i jo una blanca anglosaxona protestant,
potser algú de la teva família va ser arrencat
de casa seva i portat aquí després d'un seguit d'assassinats
per algú de la meva família. Això és a l'ambient,
amb nosaltres. I si ets una dona a la ciutat
on vius i resulta que jo m'allotjo a
l'hotel on tu treballes, i si m'has portat
l'esmorzar en una safata, encara que no
ens haguem vist abans, respirem l'aire
dels nostres llinatges, totes dues. I si
a l'habitació hi ha culpa, o no, o acusació,
hi ha la història de la maldat humana,
i la vergonya, en mi, que algú que potser
era parent meu hagués pogut cometre algun
horror contra algú que era parent teu.
I a l'habitació hi ha, viva,
una pregunta: m'hauria arriscat a prendre mal
per intentar protegir-te, com confio que m'hi arriscaria
per una cosina o una neboda, o m'hauria quedat
a una banda, amb la covardia i l'egoisme
habitual del meu cos que ara comparteix el teu alè,
com el teu cos comparteix el meu alè.
Sharon Olds, dins,
XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015
Traducció: Dolors Udina
Traducció: Dolors Udina
Etiquetes de comentaris:
actituds,
desconeguts,
dones,
estimar,
famílies,
Festival Internacional de Poesia de Barcelona,
llum,
mares,
Olds [Sharon 1942-],
parents,
pares,
persones,
poesia de vida,
preguntes,
protegir,
trobades
Estiu
Al vespre calla el lament
Del cucut dins el bosc.
S'inclina més el gra,
La roja rosella.
Negra tempesta amenaça
Dalt del pujol.
La vella cançó del grill
S'apaga al camp.
Ja no es mou més el fullam
Del castanyer.
Escala de cargol amunt
Cruix el teu vestit.
Callada brilla l'espelma
A la cambra fosca;
Una mà de plata
L'apagava.
Nit sense vent, sense estels.
Georg Trakl. Obra poètica, 1990
|
Etiquetes de comentaris:
boscos,
castanyers,
Chernov [Mstyslav],
cucuts,
escales de cargol,
espelmes,
estiu,
Formosa [Feliu 1934-],
grills,
nits,
Trakl [Georg 1887-1914],
Viena
I - amb les mans de dins
Etiquetes de comentaris:
bicicletes,
coses,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mans,
mots,
Oslo,
paraules,
Sunyol [Víctor 1955-],
ulls,
veus
03 de juliol 2015
Garota
Etiquetes de comentaris:
aigua salada,
corall,
garotes,
mar,
memòria,
Menéndez [Manel],
poesia breu,
regalimar
30 de juny 2015
Contemplant el Mont Tai
Ara bé, del Daizong, jo, ¿què en diria?
D'arreu de Qi i de Lu se'l veu , tot verd.
El Creador hi ha unit vigor i gràcia.
La posta n'és l'obac, l'alba el solell.
Del pit que anhela en neixen bancs de núvols,
i als ulls badats s'ajoquen els ocells.
Caldrà que hi pugi al cim més alt, un dia,
per veure'ls, tots, caiguts al costat seu.
Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu, 1991
D'arreu de Qi i de Lu se'l veu , tot verd.
El Creador hi ha unit vigor i gràcia.
La posta n'és l'obac, l'alba el solell.
Del pit que anhela en neixen bancs de núvols,
i als ulls badats s'ajoquen els ocells.
Caldrà que hi pugi al cim més alt, un dia,
per veure'ls, tots, caiguts al costat seu.
Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu, 1991
Etiquetes de comentaris:
Du [Fu 712-770],
Ferraté [Joan 1924-2003],
Mont Tai,
muntanyes,
núvols,
ocells,
poesia sublim,
verd
Collint bogues
(Anònim, segle IV)
Bogues gerdes, bogues gerdes
amb el grífol sangonent,
amb les llargues fulles verdes
acotades sota el vent.
Vam collir-ne una vegada
als Cinc Llacs, ma enamorada,
vós i jo en el mateix bot,
començant a l'alba freda
per les vores d'un illot
ple d'orquídies de seda.
Reposàrem a l'olmeda
quan migjorn era esbrellat.
Vam collir-ne tot el dia.
Quan, però, la nit venia
no en teníem cap manat.
Josep Carner. Lluna i llanterna, 1935
Llegendes del Montseny
Etiquetes de comentaris:
Arnaucc,
Bernal [M. Carme],
grandalles,
llegendes,
Mestres [Apel·les 1854-1936],
Montseny (Catalunya : Muntanya),
narcisos,
Rúbio i Larramona [Carme]
pessigolles
pessigolles
còssigues, cossegues
cossigolles, cossigolletes
cosseguetes
cosquilles, cosquelles, cosquilletes
cossinogues
cosquerelles
cosconelles
Formes de la paraula pessigolles recollides a:
Joan Veny. Petit atles lingüístic del domini català, 2007. v. 1
|
Etiquetes de comentaris:
català,
Flood [Kyle],
pessigolles,
poesia lingüística,
riure,
Veny [Joan 1932-]
28 de juny 2015
Cloenda
A estil de dibuixet de fi de llibre,
que si és bell n'embelleix l'acabament,
al full darrer d'aquest llibret de versos,
vull posar-hi una flor d'agraïment.
Jo li veig com tres fulles: l'una em parla
dels primers Jocs Florals del poble meu;
de sa Reina primera, em parla l'altra,
i la tercera..., d'una pena greu.
La pena és que he passat tres quarts de vida
delitós de la mel del bell parlar,
i tenint-la tan dolça dins de casa,
no l'he sabut, fins quasi vell, xuclar.
El símbol d'un reialme de poesia
que té l'arrel en el pregon del cor
va tornar-me al meu verb: des d'aquell dia,
llengua i cor van parions; i això voldria
que us digués humilment aquesta flor.
Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa. 2001
Editora literària: Olívia Gassol i Bellet
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
cloendes,
dibuixos,
flors,
fulles,
humilitat,
llenguatges,
llibres,
llibres de poesia,
Morera i Galícia [Magí 1853-1927],
persones,
poesia agraïda,
verbs
25 de juny 2015
Espera
T'espero al vial, embrunida noia d'estadi i de platja;
t'espero amb els meus músculs i el meu sol,
harmonia vigorosa de cames àgils i aire als cabells,
forma amb sentor de Mediterrània i ginesta, pell
de mel i rosella, que pots sostenir com jo crepuscles
i onades, llançar un crit de triomf a tres-cents metres
i callar mots inútils.
Fragment
Agustí Bartra. El Vent llaura la mar : antologia poètica. 1984
Pròleg: Llorenç Soldevila
Etiquetes de comentaris:
Bartra [Agustí 1908-1982],
esperar,
ginesta,
harmonia,
mar,
Mediterrània,
onades,
pell,
poesia mediterrània
El Llobregat i el Llobregós
Etiquetes de comentaris:
Bernaus [Agustí],
Catalunya,
Ferrer [Jordi],
Grau i Medà [Ferran],
Llobregat (Riu),
Llobregós (Riu),
Pallarés [Víctor P.],
rius,
Segre (Riu)
19 de juny 2015
L'estiu a la mar
Suau, l'aigua ens posava dits de nacre;
l'estiu tragué a la mar del caragol,
i la mar era, amb veu de les sirenes,
blau i tendre ressó.
...
La platja ens oferia d'arribada
l'enlluernada mare de la llum
i ens feia riure amb un esclat de faula
sobtadament nascut.
...
La infantesa llunyana té una platja
on refrescàrem la resseca rel,
on la mar deia la paraula blava
dels àngels mariners.
Fragments.
Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa. 1993
14 de juny 2015
XIV
A Annamaria Valentí i Rosa Casadevall,
La teva joia
surt d'una mirada
riallera i arriba
com el cant
de la mar quan s'aixeca
la brisa de ponent.
A aquest teu somrís
el pensament torna
de molts anys enrere,
quan jo
era un funàmbul
i el trapezi
era l'atzar de la meva,
força intensa,
joventut.
Rafael Caria. Poesia completa, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
Biblioteca Catalana (l'Alguer),
Bover [August],
brisa,
Caria [Rafael 1941-2008],
Casadevall [Rosa],
joventut,
mar,
mirada,
somriure,
Valentí [Annamaria]
Va la brisa recent
Etiquetes de comentaris:
aire,
brisa,
Cernuda [Luis],
estels,
finestres,
fulles,
orenetes,
pau,
poesia primaveral,
primavera,
somnis
La poesia
Etiquetes de comentaris:
Altolaguirre [Manuel 1905-1959],
bellesa,
colors,
García [José Antonio],
Grau Ros [Teresa 1959-],
llum,
paradís,
Parc de Cervantes (Barcelona),
roses
13 de juny 2015
El callat
Va ser un poeta astut
que, fins i tot duent tan males cartes,
les va saber jugar
i va escriure els poemes que va escriure.
En passar per davant d'on vivia, recordo
l'escala amb el replà que va cantar.
Sempre em commou entendre
el perquè dels poemes que mai no va compondre.
És on van començar els que jo he escrit
La poesia és una conseqüència
d'alguna cosa que no ha existit mai.
M'he mirat al mirall de Joan Vinyoli
i sé com s'ho va fer
per trobar un lloc des d'on tornar a estimar.
Joan Margarit. Des d'on tornar a estimar, 2015
i també a eBiblioCatalunya.
que, fins i tot duent tan males cartes,
les va saber jugar
i va escriure els poemes que va escriure.
En passar per davant d'on vivia, recordo
l'escala amb el replà que va cantar.
Sempre em commou entendre
el perquè dels poemes que mai no va compondre.
És on van començar els que jo he escrit
La poesia és una conseqüència
d'alguna cosa que no ha existit mai.
M'he mirat al mirall de Joan Vinyoli
i sé com s'ho va fer
per trobar un lloc des d'on tornar a estimar.
Joan Margarit. Des d'on tornar a estimar, 2015
i també a eBiblioCatalunya.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
començar,
commoure,
compondre,
entendre,
escriure,
estimar,
jugar,
Margarit [Joan 1938-2021],
miralls,
persones,
replans,
saber,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
A la pintura
Etiquetes de comentaris:
Alberti [Rafael 1902-1999],
Can Framis,
colors,
formes,
Grau Ros [Teresa 1959-],
imaginació,
llum,
mans,
matèries plàstiques,
mesura,
museus,
pintors,
pintura,
pinzells,
vida
11 de juny 2015
Pluja fina
Ara que està emplujat,
va bé d'estar-se a casa,
escoltar música, parlar
de coses i més coses.
Fragment.
Narcís Comadira. Poesia : 1966-2012. 2014
Etiquetes de comentaris:
cases,
Comadira [Narcís 1942-],
coses,
escoltar,
estar-se a casa,
llibres electrònics,
música,
parlar,
pluja,
poesia acollidora
07 de juny 2015
Gandia 1924
Entre el mar i els tarongers,
la fonda dels pares, pas de viatgers.
La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i lentament.
Però quan la guerra ho crema tot sense pietat
el camí que enfila al nord et portarà
el somriure d'un estrany,
la calor en les seves mans,
força per començar una vida nova,
l'amor per aixecar una llar.
Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat
aquella nena de Gandia sempre
m'acompanya en els meus cants.
Els Catarres. Big bang. 2015
Etiquetes de comentaris:
acompanyar,
actituds,
amor,
cançons,
Catarres (Grup musical),
començar,
Gandia,
guerres,
infància,
mans,
mar,
persones,
somriures,
tarongers
04 de juny 2015
Camines a vora meu
Camines a vora meu,
al meu costat, invisible,
per espais d'eternitat,
per senders imprevisibles...
Margarita Colom. I de sobte l'Onyar. 2002
Etiquetes de comentaris:
caminar,
Colom [Margarita 1936-2006],
espais,
eternitat,
Onyar (Riu),
rius,
senders
He volgut, noble auditori,
He volgut, noble auditori,
escriure com acostume:
en ma llengua, en valencià.
Senyors meus, ningú s'enutge,
i el que pretenga enutjar-se
d'aquest aposento buide...
(Fragment dins el pròleg) Pere Jacint Morlà. Poesies i col·loquis, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
català,
escriure,
Ferrando [Antoni 1947-],
llenguatges,
Morlà [Pere Jacint m. 1656],
valencià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)