el dia declina.
L'estela de l'astre-foc
pampallugueja
entre les fulles
neulides.
Els troncs rugosos
destil·len
licor de resina.
Les orenetes,
en estol,
passen xisclant
i s'enfilen.
És l'hora dolça:
un plomall de cotó
que els colors
difumina.
La petita cadira
de pita trenada
davant de la porta
atreu companyia.
A l'ampit de l'eixida,
la síndria roja
es balanceja humida.
El cavaller
de l'armadura d'escorça
s'apropa de gairell
fent tentines.
Pedra contra pedra:
el so metàl·lic
del single atàvic
de la Terra.
La guitarra rep un cop
i s'escampa
la buidor oprimida.
És l'hora dolça:
el matís amable,
la Vida.
Montserrat Riba. El bol del mendicant. 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada