En terra de guaret
a un dit petit
entre solcs i cavitats
s'ha obert
promesa
la flor carbassa.
Estesos en un teler
res era tan bonic
però tot s'entenia millor.
Entre dues rajoles,
una escletxa d'herba
i les orenetes dins el llit,
un llarg passeig de gespa
humida als peus,
un llit net fet,
vistes a un mar vermell.
Ara
si volem veure'ns
hem d'apartar les fulles
nuar bé els fils
i tenir a ratlla
totes les plagues.
Laia Prat. Al revers del tapís, 2016
Pr.: Mireia Calafell
XXI Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 2015
a un dit petit
entre solcs i cavitats
s'ha obert
promesa
la flor carbassa.
Estesos en un teler
res era tan bonic
però tot s'entenia millor.
Entre dues rajoles,
una escletxa d'herba
i les orenetes dins el llit,
un llarg passeig de gespa
humida als peus,
un llit net fet,
vistes a un mar vermell.
Ara
si volem veure'ns
hem d'apartar les fulles
nuar bé els fils
i tenir a ratlla
totes les plagues.
Laia Prat. Al revers del tapís, 2016
Pr.: Mireia Calafell
XXI Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada