De vegades, el cos troba la lentitud.
CARLES CAMPS MUNDÓ
No és el cos de la guerra, aquest poema. És la carn de la
relíquia. El corc. L'auró que s'il·lumina i perd les fulles.
Aquella duna groga que mai no tornaràs a veure. El camí
vers l'alegria d'un món que es fa invisible. Una nafra que
és encara nafra. La casa de tardor on ara plores. L'esclat
de la llum extenuada. És el fugitiu que marxa i no marxa:
Que et respira al bescoll: Que et pastura les paraules. Ací
és un altre indret. Lluny del mot i de la serp. És el fum de
la caverna abans de ser pintada. El nom que no em diré.
L'enginy que es foravia. I tu, que cantes, encara sé que et
dius esmerla i que voles ràpid entre l'olivera i el magraner.
22.04.15
Joan Navarro, dins,
Reduccions : revista de poesia. Juny de 2016, núm. 107, p.11
CARLES CAMPS MUNDÓ
No és el cos de la guerra, aquest poema. És la carn de la
relíquia. El corc. L'auró que s'il·lumina i perd les fulles.
Aquella duna groga que mai no tornaràs a veure. El camí
vers l'alegria d'un món que es fa invisible. Una nafra que
és encara nafra. La casa de tardor on ara plores. L'esclat
de la llum extenuada. És el fugitiu que marxa i no marxa:
Que et respira al bescoll: Que et pastura les paraules. Ací
és un altre indret. Lluny del mot i de la serp. És el fum de
la caverna abans de ser pintada. El nom que no em diré.
L'enginy que es foravia. I tu, que cantes, encara sé que et
dius esmerla i que voles ràpid entre l'olivera i el magraner.
22.04.15
Joan Navarro, dins,
Reduccions : revista de poesia. Juny de 2016, núm. 107, p.11
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada