no han dut joguines,
ni grossos camions
ni boniques nines,
ni grans capses plenes
d'entreteniments;
m'han dut el somriure
d'unes boques fresques,
d'unes galtes tendres
i d'uns ulls lluents.
Al cel de la nit,
soc, per ells, un astre
que a penes fa llum
i sols deixa un rastre
d'amor, tot marxant.
soc, per ells, un astre
que a penes fa llum
i sols deixa un rastre
d'amor, tot marxant.
Si a l'hora de fondre'm
pel cantó de posta
algun d'ells em cerca,
trobi per resposta
un raig de llum nova
que surt de llevant.
pel cantó de posta
algun d'ells em cerca,
trobi per resposta
un raig de llum nova
que surt de llevant.
1987
De: Obra poètica inèdita - Vivències
Joana Raspall. Batec de paraules. 2021
Pròleg de Carles Duarte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada